Camí de Sant Jaume fent trampes. Etapa 3: De Monistrol a Montserrat

Etapa 3
Sortida: Estació dels FGC a Monistrol de Montserrat
Arribada: Basílica de Santa Maria de Montserrat
Durada: 2 hores i 31 minuts (descomptant breu esmorzar sota la pluja)


Distància: 5,03 km
Link a la ruta




La prova del delicte
L'etapa d'avui l'hem fet a peu, amb els nens i amb el plantejament inicial que ens hi estaríem tot el matí. A les 8 en punt del matí deixàvem el cotxe a prop de l'estació dels FGC a Monistrol de Montserrat i hem començat el nostre camí per l'interior de la vil·la seguint les sagetes grogues que indiquen el Camí de Sant Jaume.


IP-6: drecera dels Tres Quarts
El nostre assessor en temes de senderisme (o sigui el meu sogre) ens ha indicat que hi ha dues bones rutes per pujar des de Monistrol fins a l'Abadia. La primera és el Camí de les Aigües o de les Canals, una ruta ampla, planera i que acaba en un traidor tram d'escales d'aquells que treuen les ganes d'haver escollit aquest camí. La segona possibilitat és la Drecera dels Tres Quarts, un viarany estret i pedregós que ascendeix més ràpidament que l'anterior i desemboca al punt d'arribada de les esmentades escales. I aquesta segona ha estat la nostra opció. El segon savi consell ha estat que agaféssim els bastons de caminar, que ens han resultat ben útils en aquest bonic camí.

Des del centre de Monistrol fins al punt on agafem un tram del Camí de les Aigües el camí és  estret, pedregós i puja un desnivell de més de 100 metres en un tram molt breu de poc més de 15 minuts de camí.


Camí de les Aigües o de les Canals
Després d'agafar un breu tram del Camí de les Aigües, que ens ha semblat la glòria divina per la seva amplada i ferm tranquil, hem arribat al punt el camí es bifurca i s'empren la Drecera dels Tres Quarts.

Inici de la drecera
El nostre fill que mai para de preguntar s'ha estat bona part del camí preguntant el perquè d'aquest nom. Tres quarts de què? Veient la pendent, l'amplada i l'estat del camí li hem anat contestant: Tres quarts de dia... ens estarem per arribar a dalt!!! Però realment sembla ser que aquesta drecera alternativa a una part del camí de les aigües implica una inversió de tres quarts d'hora fins que torna a trobar aquest camí. No pas en el nostre cas, és clar, amb un nen de 7 anys i una nena de 3 a la motxilla del meu company...


Tartera que cal creuar
El camí, tot i estret i complicat, està molt ben indicat i només cal anar seguint les marques vermelles i verdes, tot i que de vegades pot semblar que hom ha errat en l'elecció. En creuar la tartera de la foto, la boira baixa que ens anava acompanyant s'ha transformat en una pluja prima que hem agraït mentre pensàvem que les temperatures d'aquest estiu poc recorden a aquesta estació...

El camí discorre per dins del bosc d'alzines i en les poquetes clarianes del camí les vistes són impressionants. Decidim aprofitar un eixamplament del camí per on creua una tuberia per parar a esmorzar els entrepans que portem de casa amb la mala sort que, just en començar, arrenca a ploure amb més força i decidim "aixecar la sessió" per continuar esmorzant mentre caminem. 

De seguida trobem de nou el Camí de les Aigües en el final del tram d'escales que té aquest i, des d'aquest punt fins a trobar el camí que va a la Santa Cova, el camí és ple d'escales amb graons que llisquen per la humitat i amb un pendent considerable.

En agafar el camí de la Sant Cova ja sentim la feina acabada, tot i que encara ens manquen uns 10 minuts fins arribar a la Basílica, però amb el camí encimentat es transita fàcilment... Arribats a la Basílica hem buscat l'Oficina Pastoral i hem comprat les nostres quatre credencials de pelegrí (0,75€), les quals ja tenen el primer segell.

La creu de Sant Miquel



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Cada comentari és un motiu més per continuar amb aquest bloc. Siguin benvinguts!

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...