Camí de Sant Jaume fent trampes. Etapa 5: D'Igualada a gairebé Santa Maria del Camí

Etapa 5
Sortida: Estació FGC d'Igualada
Arribada: Benzinera entre Jorba i Santa Maria del Camí
Durada: 1 hora i 53 minuts 

Distància: 14,42 km
Link a la ruta

Aquesta ha estat una etapa una mica extranya. Dels itineraris habituals d'altres caminaires per fer-la seguint el camí de Sant Jaume en vam extreure que hi havia un gran tram per asfalt i aquest tema ens preocupava. Total, que hem decidit de fer una "alternativa" al camí habitual per poder anar el màxim de temps possible per camins, i ens ha sortit una mica "el tret per la culata".

Estació d'Igualada

Des de l'estació d'Igualada, fins on hem anat en cotxe, hem anat pel carril bici fins pràcticament trobar la carretera de Santa Coloma de Queralt, un bonic tram de carretera amb plataners a ambdós costats que hem deixat al cap de poc per agafar un camí. Nosaltres que som tan "digitals" hauríem de mirar més sovint el Google Earth per poder veure els desnivells que tenen els camins que tan alegrement decidim de fer... Almenys durant un tram d'aproximadament un quilòmetre hem hagut d'anar a peu arrossegant la bici per culpa del fort pendent. Però l'esforç ha tingut la seva recompensa: les vistes des de dalt del turó han estat molt boniques. Des d'allà fins a Sant Genís hem baixat "a tota màquina" per un camí, tot creuant la A2.

El suplici de l'etapa d'avui, amb Igualada al fons

Creuant la A2

Des de Sant Genís a Jorba l'antiga carretera (Carretera Vella) està magníficament acondicionada i segregada del trafic de vehicles motoritzats (o almenys molt minimitzat) i amb una part de l'antiga calçada re-asfaltada en color vermell reservada a les bicicletes i la resta als vianants. Just en creuar-nos amb un parell de pelegrins hem tingut un ensurt amb una senyora en cotxe gairebé posseïda accelerant de mala manera, la qual gairebé se'ns emporta a nosaltres i als pelegrins... i jo diria que ella ni tan sols ens ha vist. 

El camí a la sortida de Jorba

A Jorba ens esperava el meu sogre amb el cotxe, però aquest tram de camí ens estava resultant tan agradable que li hem demanat que ens esperés una mica més enllà, seguint l'antiga N-II, en una benzinera. Hem continuat pensant que hauríem d'anar la resta de camí pel voral de la carretera i la nostra sorpresa ha arribat just passant Jorba, quan hem vist que el camí està perfectament acondicionat i senyalitzat, com a mínim, fins a Santa Maria del Camí. Hem anat vorejant el riu en algun tram i la resta al costat de l'antiga carretera, separats i protegits d'aquesta per la típica tanca guardacossos revestida de fusta.

Entre Jorba i Santa Maria del Camí

En el camí de tornada hem vist que el tram de carretera pel qual hem canviat l'itinerari pel camí està perfectament acondicionada amb un carril bici nou de trinca... Mala sort.

Portem 84,46 km des de l'inici del camí dels quals:

5,03 km els hem fet a peu i 79,43 km els hem fet en BTT.

30,58 km els hem fet amb els nens i 53,88 els hem fet els dos sols.

Camí de Sant Jaume fent trampes. Etapa 4: De Montserrat a Igualada

Etapa 4
Sortida: Parking de l'Abadia de Montserrat
Arribada: Estació FGC d'Igualada
Durada: 3 hores i 49 minuts (comptant moltes parades per respirar i orientar-nos) Distància: 28,39 km
Link a la ruta

La ruta d'avui l'hem fet sense nens, en BTT i amb molt de disgust per part del nostre fill per no poder venir, però circular en bicileta amb els nens per l'asfalt no és quelcom que ens entusiami i, en la mesura del possible, ho evitarem.

El meu sogre ens ha acompanyat en cotxe fins al parking de l'Abadia de Montserrat (just abans de la barrera on es paga... és clar!) i des d'allà hem començat a pedalar exactament a les 09:00h. Els deu primers quilòmetres de l'etapa d'avui havien de ser per asfalt inevitablement i a mi m'han resultat especialment durs. Una esportista en baixa forma com sóc jo necessita un cert "escalfament" i ja en l'inici de la pedalada d'avui ens esperaven un seguit de pendents ascendents que m'han fet maleir-me els ossos durant una bona estona... 

Ja és comú en totes les sortides en bicicleta que faig que els primers 3 o 4 km sempre tinc la sensació que no arribaré enlloc, que els genolls em fan mal, que estic esgotada, etc. Un cop superats, ja estic molt més disposada a l'aventura, però aquest escalfament sempre em resulta indispensable. De manera que quan portava els primers 300 metres de pujada estava per girar cua i atrapar el meu sogre que ja començava a tornar cap a casa amb el meu cotxe...

La muntanya des de l'asfalt de la BP-1103

Per tant, aquests primers quilòmetres per la BP-1103 han estat un suplici. Un cop hem deixat aquesta carretera per desviar-nos per la BP-1101 en direcció Manresa (cap al nord) tot plegat ha començat a millorar molt. Poc més de 500 metres per aquesta carretera i ja hem agafat un camí cap a l'esquerra en direcció a Sant Pau de la Guàrdia.

El camí està en molt bones condicions, ample i amb grans trams de baixada, paisatges ben llunyans a voltes i pedalada per dins del bosc d'altres moments. Un camí per repetir.

Just abans de Sant Pau de la Guàrdia hi ha un encreuament de camins on cal prendre el principal, també indicat amb els colors blanc i groc que correspon a un PR. Més endavant també hem trobat indicacions del camí de Sant Jaume. El camí de carena durant els propers quilòmetres és extraordinari amb Igualada a l'esquerra i Manresa a la dreta. Tot i que hem anat seguint aquesta ruta trobada al Wikiloc, hem decidit de desviar-nos en trobar un creuament de camins on hi havia un panell indicatiu, espantats pel perfil de la resta de camí que ens mancava.

A partir d'aquí hem hagut de parar diverses vegades per orientar-nos i descobrir que anàvem seguint les marques grogues i blanques d'un PR tota l'estona. I això ens ha portat a un cul-de-sac on únicament podien continuar endavant els senderistes, de manera que hem hagut de girar cua per prendre el camí correcte fins arribar a la A-2 entre Castellolí i Ca n'Alzina. A partir d'aquest punt hem fet la resta del camí per asfalt, resultant bastant menys bucòlic que la resta. Però hem aconseguit arribar, que en el meu cas ja és molt...

La tornada a casa l'hem fet amb els Ferrocarrils de la Generalitat i se'ns ha fet eterna... vaja... que si em diuen que he arribat "A las Hurdes" m'ho crec...

Portem 70,04 km des de l'inici del camí dels quals:

5,03 km els hem fet a peu i 65,01 km els hem fet en BTT.

16,16 km els hem fet amb els nens i 53,88 els hem fet els dos sols.

Ruta 1000 Alcassabes. 10 De Merzouga a Ouarzazate

L’etapa d’avui és el relat de com sempre en surt quelcom positiu dels fets aparentment negatius i de que perdre’s moltes vegades serveix per retrobar-se.

9:00 Sortim de Merzouga

A les tres de la matinada la nostra filla s’ha despertat plorant, ens hem adonat que era del fred i l’hem posat a dormir com un angelet entre nosaltres. A partir d’aleshores a nosaltres ens ha estat bastant difícil de tornar a dormir. El revestiment de les parets al més pur estil “niu d’oreneta” i la humitat residual de les obres també han contribuït a l’insomni. Per tant, després d’haver passat la nit del lloro amb els nens despertant-se constantment i amb els membres entumits per culpa del fred suportat durant la nit, el nostre nivell de tolerància a les brometes fàcils dels amics pseudo-tuaregs és similar a zero. Hem esmorzat ràpid i hem sortit en direcció Ouarzazate.

Camí de Sant Jaume fent trampes. Etapa 3: De Monistrol a Montserrat

Etapa 3
Sortida: Estació dels FGC a Monistrol de Montserrat
Arribada: Basílica de Santa Maria de Montserrat
Durada: 2 hores i 31 minuts (descomptant breu esmorzar sota la pluja)

Distància: 5,03 km

Link a la ruta

La prova del delicte

L'etapa d'avui l'hem fet a peu, amb els nens i amb el plantejament inicial que ens hi estaríem tot el matí. A les 8 en punt del matí deixàvem el cotxe a prop de l'estació dels FGC a Monistrol de Montserrat i hem començat el nostre camí per l'interior de la vil·la seguint les sagetes grogues que indiquen el Camí de Sant Jaume.

IP-6: drecera dels Tres Quarts

El nostre assessor en temes de senderisme (o sigui el meu sogre) ens ha indicat que hi ha dues bones rutes per pujar des de Monistrol fins a l'Abadia. La primera és el Camí de les Aigües o de les Canals, una ruta ampla, planera i que acaba en un traidor tram d'escales d'aquells que treuen les ganes d'haver escollit aquest camí. La segona possibilitat és la Drecera dels Tres Quarts, un viarany estret i pedregós que ascendeix més ràpidament que l'anterior i desemboca al punt d'arribada de les esmentades escales. I aquesta segona ha estat la nostra opció. El segon savi consell ha estat que agaféssim els bastons de caminar, que ens han resultat ben útils en aquest bonic camí.

Des del centre de Monistrol fins al punt on agafem un tram del Camí de les Aigües el camí és  estret, pedregós i puja un desnivell de més de 100 metres en un tram molt breu de poc més de 15 minuts de camí.

Camí de les Aigües o de les Canals

Després d'agafar un breu tram del Camí de les Aigües, que ens ha semblat la glòria divina per la seva amplada i ferm tranquil, hem arribat al punt el camí es bifurca i s'empren la Drecera dels Tres Quarts.

Inici de la drecera

El nostre fill que mai para de preguntar s'ha estat bona part del camí preguntant el perquè d'aquest nom. Tres quarts de què? Veient la pendent, l'amplada i l'estat del camí li hem anat contestant: Tres quarts de dia... ens estarem per arribar a dalt!!! Però realment sembla ser que aquesta drecera alternativa a una part del camí de les aigües implica una inversió de tres quarts d'hora fins que torna a trobar aquest camí. No pas en el nostre cas, és clar, amb un nen de 7 anys i una nena de 3 a la motxilla del meu company...

Tartera que cal creuar

El camí, tot i estret i complicat, està molt ben indicat i només cal anar seguint les marques vermelles i verdes, tot i que de vegades pot semblar que hom ha errat en l'elecció. En creuar la tartera de la foto, la boira baixa que ens anava acompanyant s'ha transformat en una pluja prima que hem agraït mentre pensàvem que les temperatures d'aquest estiu poc recorden a aquesta estació...

El camí discorre per dins del bosc d'alzines i en les poquetes clarianes del camí les vistes són impressionants. Decidim aprofitar un eixamplament del camí per on creua una tuberia per parar a esmorzar els entrepans que portem de casa amb la mala sort que, just en començar, arrenca a ploure amb més força i decidim "aixecar la sessió" per continuar esmorzant mentre caminem. 

De seguida trobem de nou el Camí de les Aigües en el final del tram d'escales que té aquest i, des d'aquest punt fins a trobar el camí que va a la Santa Cova, el camí és ple d'escales amb graons que llisquen per la humitat i amb un pendent considerable.

En agafar el camí de la Sant Cova ja sentim la feina acabada, tot i que encara ens manquen uns 10 minuts fins arribar a la Basílica, però amb el camí encimentat es transita fàcilment... Arribats a la Basílica hem buscat l'Oficina Pastoral i hem comprat les nostres quatre credencials de pelegrí (0,75€), les quals ja tenen el primer segell.

La creu de Sant Miquel