Abdellah Taïa
Ed. Alberdania - Astiro
Origen: Biblioteca pública
Idioma: català
No tenia intenció de llegir aquest llibre de manera immediata. De fet, estava a la cua de la llista de 5 llibres que tenia preparats per marxar de vacances en dos dies. Però he gaudit d'un plaer que feia molts anys que no vivia: seure al sofà amb un llibre i només aixecar-me per fer-me càrrec dels meus fills i per dinar. Un plaer que no recordava i que m'ha proporcionat aquest llibre.
"Volia tornar-li a dir que un noi és un noi, i una noia, una noia. El fet que a mi m'agradessin de veritat i per sempre els homes no li donava dret a confondre'm amb l'altre sexe, a destruir d'aquella manera la meva identitat, la meva història" (pàgina 16)
No puc dir que sigui un llibre d'aquells que passaran al meu olimp personal, però el seu to intimista, com una confessió erràtica d'una bona amiga que necessita parlar de la vida, de l'amor i el desamor, m'han hipnotitzat completament. L'homosexualitat viscuda i explicada sense embuts, sense eufemismes, amb la passió d'un adolescent o amb la plenitud passada la trentena, és el principal fil conductor d'un llibre sense argument, on hom té la sensació de presenciar una confessió més que no pas llegit un llibre.
"He de confessar, de tota manera, que fins i tot en ple infern, una part de mi era feliç, li agradava allò, aquell masclisme, aquella dictadura... Llavors em deia: "Això és l'amor, això és l'amor... Tinc sort... He d'aguantar... Això és l'amor...".
He aguantat tant com he pogut. He deixat de treballar. M'he convertit en una doneta. En la seva concepció de la dona." (pàgina 100)
No dubtaré en agafar amb moltes ganes l'altre llibre del mateix autor que sí que m'espera dins la motxilla, per llegir-lo in situ amb moltes ganes: Mi Marruecos.
Finalment, he acabat Mi Marruecos de Taïa...i em va agradar molt...ara reprenc Mernissi i el seu "umbral", que al principi en va costar "entrar-hi"
ResponEliminaHola Lux!
EliminaAra que dius això veig que no he fet la ressenya de "Mi Marruecos"... Efectivament, a mi també em va agradar molt. Ja t'ho vaig dir, que no sé si té els dos paràmetres emoció+coneixement, però és un llibre interessant.
Apa, a veure si la Mernissi ara no se't resisteix! Jo estic amb "Samarcanda" de l'Amin Maalouf, que no acaba d'arribar-me a dins :-(
Però m'espero a acabar-lo per donar un veredicte final.
Una abraçada!
Si si, de fet vaig fer-me amb "Mi Marruecos" pel post que vas escriure'm al blog....m'hi vaig decidir! i com que era edició de butxaca, m'anava ideal anar amunt i avall amb ell al bolso.....no crec que em costi ara Mernissi, de fet, quan em començava a enganxar és quan vaig decidir interrompre'l pel de Taia, així que el reprenc amb ganes....ahir a la nit m'hi vaig posar i amb èxit, jeje
ResponEliminaDoncs de l'Amin Maalouf em quedo amb "El periple de Baldassare" a mi em va encantar, és un llibre històric que enganxa, que devorava....no tenia aquesta "emoció-coneixement" que tan encertadament dius, però si en gaudies...en canvi, "El año después de Beatrice", em va costar molt d'acabar.....li faltava molta xispa....
Per cert, em va encantar la teva aventura a Melilla :)
Una abraçada!
PD. Del tema d'interrompre....porto mig any llegint a trossos "En el uadi", de Michele Drouart, pobre...és una mala costum meva, deu ser quan els llibres no m'arriben del tot...però és que no em vull rendir perquè té trossos molt bonics i plens d'emocio, però no sempre manté el ritme i la intensitat....
Doncs ara estic acabant Samarcanda... i no sé... he de pensar-hi.
EliminaM'apunto "El periple de Baldassare" a la llista.
A mi em passa una mica com a tu, que em fa molta pena deixar un llibre sense acabar. De fet en tinc un parell a la tauleta de nit que els vaig agafant i abandonant cíclicament, però sempre amb l'esperança que trobaré el moment adequat.
De vegades també em passa que "penso que algun autor en concret m'ha d'agradar" i per més que ho intento no m'agrada... El més viu exemple és Terenci Moix, que ho he intentat moltes vegades, de fet he acabat cinc o sis obres seves i no, no m'arriba a dins. Què hi farem!
Ostres Bertika! avui he pensat en tu...he anat a veure a l'Amin Maalouf que feia una xerrada al CCCB per presentar el seu nou llibre...ha sigut cosa d'enterar-me al darrer moment, i arribant un xic tard tot corrent, però ha estat deliciós sentir-lo...potser esperava que es mullés una mica més en algunes coses, però igualment es un escriptor que sempre m'ha enganxat, i que en els seus assajos ja ha estat prou explícit per fer-me una idea de la seva brillantor como a filòsof, un pont magnífic entre Orient i occident :)
ResponEliminaCarai! Quina bona oportunitat!
EliminaÉs el problema que té no viure a la ciutat, que aquestes coses no les pots improvitzar...
M'ha agradat molt el teu post sobre aquest autor i ja he demanat a la biblioteca "El periple de Baldassare" seguint els teus consells, perquè ja he acabat Samarcanda...
Salut!!