Fer la maleta o l'art d'evitar que l'equipatge et sepulti

És inversament proporcional el tamany i l’edat del teu fill enfront de la quantitat d’equipatge que necessites (o creus necessitar).


El primer cap de setmana que vam sortir després de néixer el nostre fill va ser esperpèntic… Aleshores teníem un Renault Clio i no només vam omplir el portamaletes, sinó que el seient del costat del nen a la part del darrera va acabar també ple de “trastos”… i això que anàvem una casa dels meus pares!!! Afortunadament hem evolucionat força des d’aleshores. Actualment acostumem a portar una “trolley” petita (d’aquestes que no cal facturar) quan anem de cap de setmana els quatre.


EL QUE REALMENT INCREMENTA L’EQUIPATGE ÉS TOT ALLÒ QUE AGAFES “PER SI DE CAS”. Comprovat. Es tracta, en definitiva, de simplificar. Segurament no necessites TOT el que tens a casa i probablement allà on vas puguis trobar qualsevol cosa que eventualment necessitis i no hagis agafat.


L’elecció de la maleta és molt important. Hi ha dos sistemes possibles: preparar tot el que cal emportar-se i escollir la maleta adequada per tal que hi càpiga tot, o escollir primer la maleta i acceptar que la capacitat que té és el màxim que podem portar. La segona és la que utilitzem nosaltres.


No és difícil d’aconseguir bolquers, a les farmàcies es poden trobar potets d’aliments per a nadons i arreu t’escalfaran amb molt bona voluntat un biberó, sigui quin sigui el destí del teu viatge. Un altre tema, que gairebé mereix una entrada, és la varietat de sistemes que poden arribar a emprar per escalfar un biberó o un potet.


Potito comprat en una farmàcia al centre de Cairo


Malgrat això, hi ha dos temes amb els quals mai ens la juguem. El principal excès en l’equipatge que ens permetem és una bona colla de medicaments (que gairebé mai hem hagut d’utilitzar), ja que en alguns indrets és força complicat aconseguir medicaments tan bàsics com el paracetamol (per posar un exemple d’un familiar que va anar no fa gaire a Laos).


Tip: En una farmaciola bàsica no pot faltar (i sempre consultant al metge):


Analgèsic (paracetamol,...)
Antiinflamatori (ibuprofé,....)
Antidiarreic (loperamida, fortasec, sulfintestin...)
Protector d'estómac (omeprazol, almax....)
Tirites, venes
Biodramina (si teniu tendencia a marejar-vos)
Protector labial (per protegir-se del fred i del vent)
Antihistamínic (possibles reaccions alèrgiques)
Protector solar
Repel•lent d'insectes
Productes per tractar l'aigua (perquè de poc serveixen les precaucions si després neteges el biberó amb aigua de l'aixeta i no l'esterilitzes...)
Preparats per a la rehidratació oral (sueroral, citorsal...)


La llet per al biberó de la nostra filla també acostumem a portar-la d’origen, malgrat que ara, ja amb més de dos anys, ja pot beure llet sencera tranquilament. Si hem de viatjar amb la llet, ho fem amb llet en pols, la qual es pot preparar fàcilment amb aigua mineral. De tota manera, en el darrer viatge cridava força l’atenció la llet en pols a dins de bosses de congelació per la seva semblança a un paquet de cocaina, heroína o el que sigui….


El nombre de maletes també és important: nosaltres som dos adults i dos nens. Per tant, ja que no ens sembla massa educat fer carregar els nens amb maletes, per a nosaltres l’equipatge ideal són dues maletes tipus trolley, que ens permeten portar maleta en una mà i criatura a l’altra. És força important el fet de separar l’equipatge entre les dues maletes per evitar que si te’n perden una, algú es quedi sense roba…


Per acabar, en l’eleccio de la roba ja no m’hi poso, perquè les guerres a casa serien infinites… Intentem que sigui la mínima utilitzant el sentit comú…

Tip: a la tornada acostumem a acumular la roba bruta en una de les dues maletes i, gràcies als consells d’una tieta que es dedica a enviar força roba per correu, hem comprovat que si “enrotlles” les peces de roba ben apretadetes ocupen molt menys …. i alliberes una part de maleta per als souvenirs.

Cotxet vs. motxilla

En un dels nostres viatges a Egipte, on venien el nostre fill amb 5 anys i la nostra filla de 18 mesos, fins el darrer moment vam estar dubtant si prendre cotxet o motxilla per transportar la nena. Finalment (i en contra de tots els nostres principis) vam optar per ambdós.


El cotxet: Si bé ja havíem estat en diverses ocasions en aquest país i ja teníem clar que precisament no és un model de supressió de barreres arquitectòniques, vam optar pel cotxet per tal que la nostra filla pogués fer alguna becaina, sobretot a l’hora de sopar. Un error, és clar, perquè normalment aguanta més que nosaltres (i ho poden confirmar alguns dels companys de creuer...).



La motxilla: el tema de prendre una motxilla va sorgir de casualitat. Quan eren nadons havíem tingut una motxilla de Baby Björn que mai ens va resultar gaire pràctica ja que ens donava molta calor tan als grans com als petits i mai ens vam plantejar comprar una altra motxilla quan ja no els servia la que teníem. Les motxilles per nens a partir de 10 kg. resulten “aparatoses” si no ets un apassionat del trekking i només les utilitzes de manera puntual. Però una bona amiga acabava de comprar una motxilla que li havien recomanat i ens la va oferir pel viatge.
.
.
L’el·lecció “in situ”: va ser senzilla. El cotxet ens el van perdre a l’aeroport d’Aswan en el vol d’anada... O sigui que vam tirar de motxilla tot el viatge i, francament, va anar perfecte. Tant que mai més hem tornat a prendre cotxet de viatge (però també cal considerar que els nostres fills ja caminen, quan es va amb nadons és una altra història).

El resultat: la motxilla ens va anar tan bé que l’hem acabat comprant, és una meravella: lleugera perquè és tota de tela, molt còmoda en descarregar tot el pes de la criatura a la cadera i no a les espatlles, uns 90€ de preu de compra i, sobretot, la criatura pot anar a davant, darrera o de costat i es pot plegar i guardar en la bossa de mà que portem normalment. Per si a algú li interessa, és de la marca Ergo Baby i nosaltres la vam trobar al Toys‘r’us.



Del cotxet mai més no en vam saber res, malgrat la reclamació que vam fer a l’aeroport d’Aswan (a les 3 de la matinada i amb l’ordinador espatllat). Va ser una llàstima perquè era un cotxet que ens havia donat un rendiment fantàstic ja era lleuger, la criatura podia dormir-hi totalment horitzontal i protegida del sol i amb un preu d’uns 150€. Era el model Lite Way de Chicco i pels motius abans esmentats era infinitament millor que qualsevol Mclaren.

Algun dia Egyptair ens pagarà aquests 150€ del cotxet i ens n’anirem a sopar amb el nostre agent de viatges de capçalera, que s’ho ha guanyat de sobres...

Juliol 2010. El callejón de los milagros

EL CALLEJÓN DE LOS MILAGROS
Naghib Mahfuz
Col·lecció Las Otras culturas
Ed. Alcor
Origen: Biblioteca pública

De vegades em forço a que m'agradi algun autor, suposo que per alguna idea preconcebuda que en tinc, i no acabo de lograr que m'agradin les seves obres, bastant destacable és la meva insistència sobretot amb en Terenci Moix i n'Orhan Pamuk. Aquest llibre, però, és un triomf per mi després d'haver intentat llegir "Hijos de nuestro barrio" i no haver-ho aconseguit. Havia llegit d'altres llibres com "Akhenaton" i "Rhadopis. Una cortesana del Antiguo Egipto", però no em van semblar cap meravella.

Però aquest llibre em va acompanyar al viatge a Egipte d'aquest any on, tot i que no vaig tenir gaire ocasió de llegir, vaig saborejar-lo infinitament i, després d'haver visitat el barri islàmic de Cairo, vaig acabar-lo en tornar del viatge recordant cada sensació d'aquest barri descobert de nou en aquest viatge. Tot i que es situa durant la segona guerra mundial, els personatges són d'una vigència captivadora i la profunda descripcio de l'univers proper del "Callejón Midaq" es repeteix en cadascuna de les fotos que vam fer en aquest barri islàmic, una vertadera joia per descobrir en aquesta ciutat.
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...