Novembre 2010. La casa de la araña

LA CASA DE LA ARAÑA
Paul Bowles
Col·lecció Últimos Clásicos
Ed. Debate
Origen: Biblioteca pública

 En una magnífica ambientació de la ciutat de Fez i els seus habitants a mitjans dels anys 50, Paul Bowles en aquesta novela “gens clarificadora”, tal com es diu en el pròleg, i amagat darrera la figura del protagonista, planteja problemes, situacions i descripcions, però de cap manera ens ho posa gens fàcil als lectors, que hem d’explorar al voltant del protagonista i, per què no, en el nostre propi interior per trobar-ne les respostes.

John Stenham, un escriptor americà afincat a Fez i gran amant d’aquesta ciutat i la seva gent, veu com, en pocs dies, la seva vida es creua amb Lee Borroughs, una divorciada americana i viatgera superficial, i amb Amar, un espavilat nadiu d’una família conservadora de la medina.

Apunto un parell de cites dels dos personatges secundaris que en defineixen les seves actituds:

Amar: “Porque las mujeres, al margen de lo deliciosas que aparentaran ser, eran básicamente diabólicas, salvajes criaturas que no deseabansino arrastrar al hombre hasta su propio estado inferior, meramente para ver como sufrian. En Fez se decía a menudo, medio en broma, que si los marroquíes hubieran sido en verdad hombres civilizados, habrían construido jaulas para guardar allí a sus mujeres.” (pàgina 287)

Lee: "Era deseo expreso de Lee que todas las razas e individuos fueran “iguales”, y ella no aceptaría una demostración que no tuviera en cuenta ese axioma. (…) Para ella los marroquíes eran espectadores atrasados que se agrupaban en los márgenes del desfile del progreso; debían ser exhortados para que se unieran a la gran parada, empujándoles, por la fuerza si era necesario, a fin de que engrosaran la marcha.” (pàgina 260)