Novembre 2010. La casa de la araña


LA CASA DE LA ARAÑA
Paul Bowles
Col·lecció Últimos Clásicos
Ed. Debate
Origen: Biblioteca pública

 En una magnífica ambientació de la ciutat de Fez i els seus habitants a mitjans dels anys 50, Paul Bowles en aquesta novela “gens clarificadora”, tal com es diu en el pròleg, i amagat darrera la figura del protagonista, planteja problemes, situacions i descripcions, però de cap manera ens ho posa gens fàcil als lectors, que hem d’explorar al voltant del protagonista i, per què no, en el nostre propi interior per trobar-ne les respostes.



John Stenham, un escriptor americà afincat a Fez i gran amant d’aquesta ciutat i la seva gent, veu com, en pocs dies, la seva vida es creua amb Lee Borroughs, una divorciada americana i viatgera superficial, i amb Amar, un espavilat nadiu d’una família conservadora de la medina.



Apunto un parell de cites dels dos personatges secundaris que en defineixen les seves actituds:



Amar: “Porque las mujeres, al margen de lo deliciosas que aparentaran ser, eran básicamente diabólicas, salvajes criaturas que no deseabansino arrastrar al hombre hasta su propio estado inferior, meramente para ver como sufrian. En Fez se decía a menudo, medio en broma, que si los marroquíes hubieran sido en verdad hombres civilizados, habrían construido jaulas para guardar allí a sus mujeres.” (pàgina 287)



Lee: "Era deseo expreso de Lee que todas las razas e individuos fueran “iguales”, y ella no aceptaría una demostración que no tuviera en cuenta ese axioma. (…) Para ella los marroquíes eran espectadores atrasados que se agrupaban en los márgenes del desfile del progreso; debían ser exhortados para que se unieran a la gran parada, empujándoles, por la fuerza si era necesario, a fin de que engrosaran la marcha.” (pàgina 260)




10 comentaris:

  1. Hola

    Veo que compartimos gustos literarios. A mi me encanta Paul Bowles. Esta novela me gusta mucho como describe la situacion social previa a las revueltas que llevaron a la independencia y como viven esa realidad de forma tan dispar los tres personajes.

    Te recomiendo muchísimo otra novela de Bowles "Déjala que caiga". Como descripción del Tánger cosmpolita y canalla de la época de la zona internacional no tiene precio.

    ResponElimina
  2. Hola Marta,

    Apuntada la recomendación! Me pongo en contacto con mi bilbiotecaria de cabecera!

    Ahora mismo estoy preparando una nueva escapada a Marruecos en marzo (la tercera en lo que va de año) a hacer lo que se pueda en la ruta de las mil kasbas con los niños o sea que el libro me vendrá muy bien!

    Saludos y felices fiestas!

    ResponElimina
  3. Hola Bertika

    Para la ruta de las mil kasbash y la arquitectura del sur de Marruecos te recomiendo mucho la web de Roger Mimó que recoge muchísima información: http://www.rogermimo.com/

    El blog de Fernando Muñoz "Viajar por Marruecos" veo que lo conoces ya. Es un experto en la zona y a mi me ayudó muchísimo a organizar mi itinerario.

    Mi amigo abaquo, usuario de LosViajeros, tiene un diario publicado en el portal que esta muy bien sobre esa ruta.

    Te recomendaria que hicieras una parada en Goulmima, que no es uno de los sitios mas visitados y que sin embargo tiene un ksar muy bonito y un palmeral precioso.

    Y sobre Bowles, si abres una entrada sobre "El Cielo Protector" me explayo a gusto porque me encanta.

    ResponElimina
  4. Hola Marta,

    La web de Roger Mimó, ya la tengo controlada y me estoy estudiando la ruta que prropone.

    El blog de Fernando Muñoz, fantástico por cierto, me está ayudando mucho y, dicho sea de paso, Pablo me está echando un cable para dimensionar bien la ruta para adequarla a los niños.

    El diario de Abaquo, en el disco duro lo tengo y lo voy estudiando.

    En fin, que tengo un lío impresionante...
    Me apunto lo de la parada en Goulmima, que más o menos lo tenía en cuenta después de leer tu blog, y te agradezco cualquier idea que surja.

    Y sobre Bowles... la casa de la araña ha sido la primera obra que he leído de este autor...y, siguiendo tu consejo, voy a seguir. Cuando me lea alguno más publico alguna entrada y comentamos, yo encantada de coincidir contigo.

    Un fuerte saludo!

    ResponElimina
  5. Hola Bertika

    Sobre la ruta de las mil kasbash en mi blog tambien tengo publicado el viaje a Marruecos en 2008, donde tengo una entrada dedicada a Goulmima, por si le quieres echar un vistazo.

    Cerca de Kela M' Gouna en la ruta tienes el Valle de las Rosas que es muy bonito, aunque yo no llegué a ir.

    Sobre Bowles para mi hasta ahora de todo lo que he leido mi novela favorita sin duda es "El Cielo Protector". Como autor de relatos cortos me encanta, tienes muchos libros de cuentos "Cabezas Verdes, manos azules", "El tiempo de la amistad".. si me quieres contactar en el email de la web te mando un relato corto sobre el desierto "Bautismo de soledad".

    ResponElimina
  6. Perdon que se me fue el mensaje y ya no pude corregir el texto, cuando me di cuenta que ya habias visto la entrada sobre Goulmima.

    Te quería recomendar el hotelito donde me quedé, Hotel Les Palmiers Maison d' Hotes. El dueño iba a abrir un restaurante de cocina tradicional en una casa que estaba restaurando en el ksar. Son muy amables. Me parece un sitio adecuado para ir con niños, es una casita con jardín y está pegadita al palmeral.

    Ya me contarás como van los preparativos de viaje.

    ResponElimina
  7. Para compartir alguna información más sobre Bowles:

    Web oficial:

    http://www.paulbowles.org/

    Para mi sus mejores novelas "El Cielo Protector", "Dejala que caiga" y "La Casa de la Araña".

    Pero Bowles es magnífico como autor de relatos cortos, en especial sobre el Magreb. Algunas obras de relatos cortos: "Cabezas Verdes, manos azules" "Misa del Gallo" "El tiempo de la amistad", "Cuentos Escogidos" , "Un episodio distante".

    ResponElimina
  8. Hola Marta,

    Muchas grácias por las recomendaciones. En cuanto me lo haya leído, te digo qué tal.

    Saludos!!

    ResponElimina
  9. “Contra unos enviamos una tempestad de arena. A otros les sorprendió el Grito. A otros hicimos que la tierra se los tragara. A otros les anegamos. No fue Alá quien fue injusto con ellos, sino que ellos lo fueron consigo mismos.
    Quienes toman amigos, en lugar de tomar a Alá, son semejantes a la araña que se ha hecho una casa. Y la casa más frágil es la de la araña.”

    M'encanta rellegir llibres passats els anys, més si la temàtica, com no pot ser d'una altra manera, és sobre el Marroc. Les percepcions són diferents amb el pas del temps, de vegades premonitòries, unes altres, com és el cas d'aquesta Casa de Arañas, com una visió que el gran Bowles hagués tingut fa més de cinquanta anys.
    El meu inici al món Bowles va ser amb aquest llibre, ho vaig llegir abans que el seu Cielo, ho he llegit, crec recordar, no menys de quatre o cinc vegades, amb els intervals de temps suficients, com per escriure això que ara escric.
    La figura d'Amar, aquest "morito medinero", de vegades bo i unes altres no tant, per acabar sent el millor dels "moritos medineros", John Stenham, sens dubte un alter ego del mateix Bowles (paranys d'escriptor) que ajuden a aquestes preguntes amb resposta tan gratificants quan un escriu, Madame Veyron, una altra que no podia faltar entre les lineas de Bowles, personatge "carnaza" del millor dels psiquiatres i també, com el mateix Bowles, turmentada aneu a saber a conseqüències que substàncies.
    És un plaer sense preu, llegir com Bowles relata els racons i la idiosincràsia d'una ciutat com Fes, els seus batecs i tots els personatges. Sens dubte del millor que he llegit sobre aquesta ciutat, amb permís de Roberto Arlt.
    Els pocs anys transcorreguts des del seu Cielo a aquesta Casa, van ser suficients -crec- com perquè l'escriptor conegués molt millor el país i s'endinsés en temes, que fins llavors, no s'havia endinsat.
    Per a mi, juntament amb Desafio a la Identidad... el millor de Bowles.
    Un que llegeix fins als prospectes dels medicaments i és capaç de fer el propi amb les revistes dels avions, ha tornat a rellegir aquesta Araña com un medicament, digueu placebo si us agrada més i us explico perquè:
    Donat el "bombo y platillo" que se li estava donant per la xarxa a aquesta senyora que va viure un temps entre les costures i maquines de cosir, vaig decidir emprendre l'aventura de llegir-ho. Greu error, tant, que no vaig ser capaç d'acabar-ho i mira que li vaig donar oportunitats, esperpèntic, infumable, indigerible. Del pitjor que he llegit en els últims anys, pitjor fins i tot que el prospecte del Dalsin.
    Que cert és, que als països on menys es llegeix, és on els editors guanyen mes pasta i si aquests, a més, són amos d'una TV per acabar de re matar-te amb el llibre en qüestió, plasmat en la pantalla... ja és la monda.(La Esteban ja va per la quarta edició)
    Prometo critica en el blog,d'aquest llibre, encara que el tema principal sigui la costura i no la cuina, em veig en l'obligació de fer-ho.
    Per sort, sempre quedaran obres com aquesta de Bowles, per parlar-nos d'un Marroc lluny de tots els tòpics i "faranduleos".
    Perdó per la "tralla".

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jordi...

      Res de demanar perdó, no saps pas com m'agraden aquests comentaris!!
      La casa de la araña també va ser el meu primer llibre de Bowles, però a mi no m'ha donat temps encara de rellegir-lo, però ja hauria de fer-ho. La meva relació amb Fes ho necessita :)
      Després va venir el Cielo Protector i Déjala que Caiga, genial el primer, interessant el segon. A més, el Cielo Protector té per a mi un significat especial: es de les poques novel·les que, en veure la pel·lícula després, aquesta no m'ha decebut... Però Bertolucci és Bertolucci... i John Malkovich... aquest me'l quedava per mi soleta, jeje.
      Fas molt bé d'esmentar el tema de les costures, el tenia a la carta del reis. Pel que dius no m'hi gastaré els calés (catalaneta que sóc) i tiraré de biblioteca, només per poder participar quan ho comentis al blog.
      Darrerament no faig crítica literària perquè el meu company diu que avorreixo les pedres... però vaig llegir no fa gaire "Paul Bowles, el recluso de Tánger" d'en Chukri i em va agradar molt, es carrega el mite, però ajuda a entendre molt bé a Bowles i també a Chukri, de pas.
      Una fortíssima abraçada!!

      Elimina

Cada comentari és un motiu més per continuar amb aquest bloc. Siguin benvinguts!

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...