Abril 2016: Persèpolis

PERSÈPOLIS
Autora: Marjane Satrapi
Col·lecció: Nómadas
Editorial: Norma Editorial
Origen: Regal 40è. Aniversari

"En un món amb tant poques dones dibuixants com és el del còmic, i un país dominat pel masclisme com és Iran, l'aparició d'una autora d'esperit rebel fa de Marjane Satrapi un personatge singular. Però la vertadera raó per la que ha omplert portades a tot el món i ha arribat tant amunt ha estat aconseguir que una obra com Persèpolis transcendeixi la societat mateixa, trenqui totes les fronteres i es converteixi en un símbol de la tolerància i la llibertat." (Epíleg del llibre)

Diu que "qui té un amic té un tresor" i jo afegeixo que qui té amics que li regalin bons llibres, és doblement afortunat, i aquest és el meu cas. Quan aquest llibre va caure a les nostres mans com a regal d'aniversari ens va sobtar, en fullejar-lo inicialment, que es tractés d'un còmic (novel·la gràfica segons els entesos), un gènere al qual no havíem tornat des de la nostra adolescència. Això em va esperonar a començar-lo ràpidament, tant ràpidament que es va fondre a les meves mans en quatre estones perquè, amb el seu grafisme senzill, net, efectiu i sense floritures innecessàries, es tracta d'un llibre de lectura amena, apassionant i adictiva. Iran, país on s'inicia l'acció del llibre, un destí del qual he llegit i escoltat coses meravelloses (sobretot aquí i aquí), era, per mi, un grandíssim desconegut.

Primera vinyeta del llibre

Després d'haver plorat i somrigut amb l'Afganistan de "El caçador d'estels" i patit immensament amb "Mil sols esplèndids", comences el llibre esperant trobar una versió autobiogràfica renovada del "No sense la meva filla" en una societat enfonsada en el fonamentalisme religiós. Tanmateix, des de les primeres pàgines, te n'adones de la teva profunda ignorància respecte de la història recent de l'antiga Pèrsia, de la manera, sistemàtica, en què aquesta civilització ha estat utilitzada, ignorada i enfonsada per Occident posa de manifest, des de les primeres pàgines, la unidireccionalitat de les informacions que ens han arribat sobre la seva situació durant els darrers 25 anys. Així, el plantejament d'aquest quart de segle de la història d'Iran vistos per una nena d'una família benestant i progressista, et crida l'atenció des del primer moment, des de la primera vinyeta. L' innocència sense filtres amb la qual explica el seu dia a dia a la seva família és un reflex dels canvis polítics que s'estan produint  al país i que, inevitablement, repercutiran en el futur de l'autora. Des de la caiguda del Sha, la instauració de la república islàmica fins a l'obligatorietat del vel i la pèrdua de moltes llibertats individuals i les guerres entre Iran i Iraq són alguns dels fets històrics que es mostren com a teló de fons de la vida d'una nena, filla única d'una família de classe alta.

Aquest llibre és recull dels tres volums que va publicar l'autora inicialment i es separa en tres volums que corresponen a la infantesa, adolescència i als inicis de l'edat adulta de l'autora. De la innocència de la infantesa en la qual viu els primers canvis socials passa per la rebeldia i l'exili en l'adolescència per arribar, per camins tortuosos, a l'afirmació i la plenitud de l'edat adulta, una evolució personal sense els paral·lelismes que hom esperaria trobar en l'evolució d'una societat com la que descriu l'autora. El seu talent i l'esperit crític amb el qual l'ha dotat la seva família fan que, mitjançant un humor sublim i de vegades punyent, l'autora et transporti pel camí de la seva evolució personal.

Coincideixo plenament amb el meu company, a qui també ha fascinat el llibre, en les dues idees del llibre que més ens han agradat. La primera es troba en l'epíleg, les úniques pàgines en color del llibre i que són les que tenen una major intensitat, i és on es osa de manifest la profunda ignorància que tenim respecte del context històric en el qual es situa l'acció del llibre, amb tots els tòpics en què, de ben segur, hem caigut molts de nosaltres. La segona, i molt menys evident, és la duresa de la vida de l'emigrant i, en el cas de la protagonista, de l'exiliat: tal com diu la pròpia autora, mentre al seu país estaven sofrint una guerra, el seu patiment com a exiliada en la soledat es difumina.

"És com si quanta més informació es té, menys es sap, és lògic. Jo, per exemple, si veig massa quadres en un museu, m'oblido de tots de seguida. (...) Massa informació bloqueja el cervell, poca, ens fa ignorants." (pàg. 362)

I per als mandrosos (o curiosos) la pel·lícula d'animació que es va fer a partir d'aquest llibre també resulta un exercici interessant i complementari a la lectura d'quest. Aquí teniu el tràiler, per anar fent boca: