Melilla 07. La gran muralla i les seves portes

 “Está fabricada de alambre con filos tipo navaja y su costo fue de 33 millones de euros. Consiste en 12 km de vallas paralelas de 6 metros de altura con alambres de púas encima. Existen puestos alternados de vigilancia y caminos entre las vallas para el paso de vehículos de vigilancia. Cables bajo el suelo conectan una red de sensores electrónicos de ruido y movimiento. Está equipada con luces de alta intensidad y videocámaras de vigilancia, así como equipos de visión nocturna.”( Font: Wikipedia)

Ha estat impactant, ho reconeixo. Després de la nostra ruta a peu per Melilla la Vieja i la paradeta a Aguadú, com és de justícia, els nostres amics ens han acompanyat amb cotxe per la “Circunvalación”, que no és altra cosa que una carretera paral·lela a la frontera que fa de variant a la ciutat. Reconeixo que puc comprendre que siguin necessàries les fronteres a nivell administratiu, però he de confessar que m’ha resultat inquietant veure davant meu aquest mur de la vergonya del segle XXI, un altre exemple de la complexitat de la ment humana. La meva visió pot estar distorsionada pel fet de viure a més de mil quilòmetres d’aquesta tanca i en el costat aparentment ric d’aquesta, però del que vull parlar és d’emocions, del sentiment que m’ha (ens ha) produït en veure-la a tocar de les nostres mans.

Gener 2013. Cuentos de Sidi Baqur

CUENTOS DE SIDI BAQUR

Jordi Mateo

Sahara Ediciones

Origen: Regal que m'ha fet molta il·lusió

Idioma: Castellà

He acabat de llegir aquest llibre. Ell ha guanyat, jo l’anava llegint a poc a poc perquè no s’acabés, però tot el bo s’acaba, ja se sap. Quan acabo un llibre que m’agrada, em quedo uns quants dies amb una mena de buidor a l’interior, sense ganes de començar-ne un altre. Normalment quan llegeixo tinc una petita moleskine al costat on hi copio les cites que més m’agraden, després les reprodueixo perquè m’ajuden a enfilar la ressenya, posant-les habitualment en color taronja, el meu preferit. M’he adonat, però, que en el cas d’aquest llibre és diferent: no només he copiat les frases més significatives, sinó que m’he adonat que anava anotant impressions, comentaris a fer i experiències pròpies que m’evocava el llibre. He llegit tot el llibre en una mena de déjà-vu molt agradable.

Melilla 06. El Pueblo o "Melilla la Vieja"

Un petit turista

Les condicions en què coneixes els llocs en defineix la seva imatge a la teva ment per sempre i, en aquestes qüestions, el meu company i jo som persones afortunades. Vam estar a Venècia durant dos mesos i la primera vegada que vaig veure la Piazza San Marco va ser al cap d’una quinzena d’haver-hi arribat. Era una nit plujosa del mes d’agost i, entrar a la Piazza per un escaire, a les fosques, en silenci i sense ni una ànima en va gravar aquesta imatge per sempre a la meva retina. Per més vegades que hi tornés, amb la plaça a vessar de coloms i turistes, per mi la Piazza es fresca, humida i silenciosa.

Vam viatjar a la frontera de França amb Suïssa per veure la capella de Ronchamp del nostre admirat Le Corbusier, la sort també ens va acompanyar i la vam veure completament nevada. En el mateix viatge, de tornada a casa, vam parar a dormir al convent de “La Tourette”, del mateix arquitecte. Us imagineu com va ser fer vida monacal al bell mig de la boira en un edifici de la més pura austeritat? Tenim sort, sí senyor! I si us dic que hem viscut una inundació a Cairo? Pluja a la Vall dels Reis? Mmmmmm...

I tot això per dir que, de totes les maneres que podíem haver entrat a Melilla La Vieja, la primera vegada va ser de nit, amb tot a punt per a la fira medieval de l’endemà i amb la millor companyia. La sensació d’irrealitat m’acompanyarà sempre que hi pensi, va ser com un flash, com transportar-se en el temps, accedir pel túnel del temps (en aquest cas l’entrada des de la plaça de les Cultures a través de la porta de la muralla on havíen instal·lat  els instruments de tortura per la fira de l’endemà). Després de les tapas a “El Sevilla”, la meva filla ja estava cansada, però hauríeu d’haver vist la cara del meu fill... Jutgeu vosaltres mateixos aquí si l’ambientació no era increíble en aquest mercat medieval que s’hi celebra anualment. A partir d’aquí tot va ser fàcil, el que veiéssim l’endemà ens havia d’agradar forçosament.