Juliol 2012. El caçador d'estels


El caçador d'estels
(en castellà: Cometas en el cielo)
Khaled Hosseini
Amterdam - DeBolsillo
Origen: Fnac (regal dia de la mare)
Idioma: Català

Feia anys que un llibre no m'emocionava fins a aquest nivell, per tant, la meva primera frase d'aquesta ressenya és per agrair-li a Lux Lisbon que em recomanés aquest llibre fa uns mesos, el qual passarà a formar part de l'Olimp dels meus llibres preferits. És un d'aquells llibres que perduren en el record, com les olors de la nostra infantesa o les aromes que ens transporten a indrets llunyans.



Aquest és un comentari en positiu i sense adversatives, una alenada que ve directament del cor en acabar aquest llibre magnífic; una ressenya que neix amb la voluntat que d'altres puguin gaudir de la seva lectura (de fet jo mateixa ja he promès el meu exemplar a diverses persones del meu entorn...). 


"El problema, per descomptat, era que el "baba" veia el món en blanc i negre. I va haver de decidir què era blanc i què era negre. No pots estimar una persona que viu d'aquesta manera sense tenir-li por, també. Sense odiar-lo una mica, fins i tot." (p. 24)

La història de la vida de dos nens, l'Amir i en Hassan, està explicada com una delicia que cal anar degustant lentament (no sentia això des de "Els Pilars de la Terra" de Ken Follet). Jo, que fujo dels drames tant com puc, he de reconèixer que, malgrat que hi ha moments molt durs i difícils de digerir, he extret a la superfície molta de l'empatia que en els darrers llibres m'havia amagat en el meu interior.


I és que si l'argument és com una banda sonora d'en Sakamoto, senzilla, emocionant i omnipresent, el seu context històric en els darrers moments de la monarquia a l'Afganistan, la dominació russa i l'aparició dels talibans fan que aquesta novela tingui, per mi, el valor afegit d'explicar-me d'on venen moltes de les imatges i notícies que, desgraciadament i sovint, veiem amb indifència.

Em poso amb "Mil sols esplèndids", del mateix autor, de seguida que pugui.


4 comentaris:

  1. Ai Bertika, com me n'alegro que t'hagi arribat tan endins del cor!!!!!!!! la dolçor i la tendresa en què s'explica aquesta història fa que t'emocionis, ploris, somriguis i pateixis per igual...tan propera, tal i com si es tractés de la teva propia història, o la del teu germà...i has captat perfectament que perdurarà amb tu (tota la raó, de moment, segueix en el meu record ben viu....la oloro com si l'hagués viscuda)....
    Ja em diràs què et sembla Mil sols esplèndids....tu vas al revés que jo, per mi aquesta va ser la primera i la segona va ser El caçador...i encara no sé quin m'agrada més (bé, ho intueixo però em resisteixo, perquè això faria deixar un d'ells a un segon terme)...suposo que no es poden comparar....ja em diràs...i me n'alegro que t'hagi agradat tant i que tingui un espain al teu Olimp!
    una forta abraçada i feliç estiu...què tal pel Marroc?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Lux Lisbon,

      Un gran llibre... quan acabi "Mil sols esplèndids", aviso. Ara estic amb "El Pan desnudo" d'en Chukri, que també promet.

      Hem tornat del Marroc just fa una setmana... i ja m'enyoro!

      Una abraçada!

      Elimina
  2. Hola Bertika
    Tu le das las gracias a Lux y yo te las doy a ti. Fantástico. Sensible y cruel al mismo tiempo. Hacía tiempo que un libro no me despertaba sentimientos tan fuertes. Una historia inolvidable narrada de forma magistral. IMPRESCINDIBLE.
    Un abrazo

    ResponElimina
    Respostes
    1. Pablo!!!
      Sabia que te iba a gustar... y que te iba a dar rabia... y que te parecería cruel... pero merece la pena.

      Un fuerte abrazo.

      Elimina

Cada comentari és un motiu més per continuar amb aquest bloc. Siguin benvinguts!

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...