- A Melilla aneu?????? I per
què??????
I per què no?... Dir
que t’emportes els nens al Marroc per enèssima vegada i sentir sempre la
mateixa cantarella... Una altra vegada al Marroc? I si canvieu de
destí? Vols dir que no ho heu vist ja? ... Cansa... Podríem qüestionar tota
la gent que es queda cada estiu per Catalunya, o tots aquells que cada any van
al mateix poble on hi tenen la família, a aquells que tenen segona residència,
i no ho fem. En fi, que ja m’he cansat de dir que gairebé mai hem repetit
trajectes, que “el Marroc és com un petit continent on et pots estar banyant a
la platja pel matí, estar esquiant a migdia i adormir-te entre les dunes del
desert al vespre” (Jordi M. dixit),
vaja, que hi ha molt per veure...
Però afegir que, a més, aquesta vegada entrem al Marroc a través de Melilla ha transmutat en escreix les cares dels nostres interlocutors, de vegades, fins i tot, podíem veure en els seus ulls els seus esforços sense resultat per situar aquesta ciutat en un mapa. M’ha sorprès la quantitat de gent que:
Però afegir que, a més, aquesta vegada entrem al Marroc a través de Melilla ha transmutat en escreix les cares dels nostres interlocutors, de vegades, fins i tot, podíem veure en els seus ulls els seus esforços sense resultat per situar aquesta ciutat en un mapa. M’ha sorprès la quantitat de gent que:
·
Pensa que Melilla està
situada en territori marroquí i cal creuar una aduana per poder-hi entrar.
·
No ha estat capaç de
calcular mentalment la distància a la qual es situa respecte de la península.
(En el seu descàrrec he de dir que els mapes del territori nacional que hem
vist des de petits no ajuden gaire, amb les Canàries situades en un requadre a
l’alçada de les Azores, en el millor dels casos, o al bell mig de la
Mediterrània; i amb Ceuta i Melilla desaparegudes
sota les canàries o simplement desaparegudes. Només cal fer aquesta
recerca en el Google i confirmar aquesta teoria).
 |
| El ferry de la Naviera Armas des de la platja de Mina Rosita |
Així que el primer
aprenentatge i la primera aventura d’enguany ha estat preparar l’arribada i
l’estada a Melilla, que no és fàcil, perquè si les coses no canvien, Melilla ho té magre per convertir-se en un
destí turístic. En el que he pogut viure de primera mà, hi ha alguns
grans incovenients per al turista en aquesta ciutat situada a la riba oriental
del Cap Tres Forques:
a.
Accés per aire: surt més econòmic anar a qualsevol destí Europeu que no pas anar a Melilla.
Sense anar més lluny, des de Barcelona únicament he pogut trobar tres
companyies que hi volin sense escales (Iberia
- Air Nostrum, Helitt i Ryjet) i cap d’elles em sortia per menys de 300€
per persona. Desproporcionat, o impossible, si considerem que viatgem 4
persones.
b.
Accés per terra: opció només vàlida si hom es troba al Marroc, naturalment, però en el
nostre cas el transit era a la inversa, és a dir, que accediríem al Marroc des
de Melilla. Per tant, hem pogut patir en les nostres carns l’apoteòsica sortida
de Melilla per terra, que em reservo per uns paràgrafs més enllà...
c.
Accés per mar: considerant que anàvem a fer una ruta de tres setmanes amb el nostre
propi vehicle, aquesta era l’opció més raonable. Els germans Muñoz Carballeda
expliquen molt bé tota la temàtica de l’especulació i el monopoly que envolta
el món dels ferrys en aquesta
entrada del seu blog i , gràcies a ells, bona part de la feina ja estava
feta després de llegir les seves línies. Però arribar per mar ni és fàcil ni
econòmic: calia decidir en funció del port de sortida (Almería, Motril o
Màlaga), dels horaris i dels preus del
trajecte. Els preus dels trajectes en les diferents navieres, considerant que
som 2 adults, 2 nens i un tot-terreny, es movien entre els 155 i 250€ per
trajecte. El ventall de trajectes va des de les 4,5 hores diürnes fins a les 9
hores en horari nocturn. La nostra opció, i creiem que la vam encertar
completament, va ser la Naviera
Armas, una companyia que ha desbancat a la tradicional Transmediterránea
del monopoli que tenia enquistat.
· Trajecte: Motril – Melilla
· Durada: 14:30 a 18:30 (en realitat vam
arribar a les 19:30)
· Preu: 154€ per 4 persones i
el vehicle
· Embarcament: puntual, ràpid i eficient
· Vaixell: extraordinari per
tractar-se d’un ferry. Salvant les diferències, no té res que envejar a un
vaixell de creuers.
d.
Allotjament: aquesta és la part més curiosa i sorprenent. Després de la primera ronda
d’investigacions sobre els hotels existents, imagineu la meva cara en descobrir
que el lloc més econòmic per a la nostra família de 2 adults i 2 nens era el Parador de Melilla per
uns mòdics 105€ en una habitació triple on els dos nens havien de compartir el
llit. O sigui que, a part de l’estacada, tenia garantit el fet de no aclucar
ull amb els dos nens en un sol llit... Aquí ja vam intuir que no seria fàcil.
Els altres 3 hotels de la
ciutat (Tryp Melilla, Rusadir i Anfora) tampoc s’ajustaven al nostre
pressupost. Però seguint la màxima que “qui té un amic té un tresor”, el nostre
gran amic Pablo, un melillense de socarrel, havia començat a moure cel i terra
per trobar un lloc en condicions (o almenys en les condicions de la nostra
butxaca). I així vam acabar a l’Hotel
Nacional, amb una habitació quàdruple amb un bon bany per 75€ la nit.
En resum, si
arribar-hi és car i allotjar-s’hi, difícil (i molt car) per a les famílies (en
cap dels 4 hotels no hi havia habitacions quàdruples) per més interès que la
ciutat pugui oferir, que és molt, els turistes i viatgers difícilment gaudiran
d’aquesta sorprenent ciutat. Queda dit!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Cada comentari és un motiu més per continuar amb aquest bloc. Siguin benvinguts!