Festa Major de Gràcia. El cel de mil colors

Ens agrada molt passar cada any a veure els carrers de Gràcia engalanats, perquè és una zona que ens encanta i perquè aquests dies és una porta oberta a la imaginació on aixecar el cap i mirar cap al cel suposa tot un univers de sensacions per a nosaltres i pels nostres fills.
Segurament aquesta entrada estaria molt més ben documentada si abans de redactar-la hagués mirat a la web de la Festa Major de Gràcia el títol i l’explicació exacta de cadascun dels carrers… però em sembla molt més divertit posar la conclusió a la que han arribat els meus fills, que acostuma a ser més original. Mil disculpes als graciencs que amb tant d’esforç ens ofereixen aquest espectacle únic i que després venim de fora i en fem aquestes explicacions tan subjectives…sorry.

Penjo aquest enllaç amb el recorregut en tracks de Google maps per poder-ho seguir una mica millor.

11:50 Estació metro Joanic
El nostre recorregut cada any s’inicia en aquesta estació, que és la que ens resulta més pràctica per arribar a Gràcia.

11:55 Carrer Joan Blanques
Hi ha consens en què és un bosc prehistòric.
El cel des de Joan Blanques (I)

El cel des de Joan Blanques (II)
Hi ha exemplars de dinosaure “desconeguts” pels paleontòlegs i amb explicació de les seves principals característiques, per exemple:

Ecopijosaure: s’alimentava només de productes “bio” i “fashion”, una alimentació molt cara que el va dur a la ruïna i a la seva mort per inanició.

Barbiesaure: era molt presumida i sempre volia estar estupenda, fet que va aconseguir amb unes fantàstiques punxes de silicona.

Politisaure: s’alimentava exclusivament de polítics honestos, es va extingir ràpidament per manca d’aliment i ens va deixar la situació política actual.


Pterodàctil de cartró pintat
Ecopijosaure amb càpsules de nespresso
12:05 Plaça Trias i Fargas
És l’univers, aixeques el cap i veus un munt de planetes de molts colors. Abundància d’estels fets amb ampolles d’aigua reciclades i retallades. Ens quedem amb les ganes de veure aquesta plaça de nit, perquè la il•luminació ha de ser espectacular.
Els estels al cel de Trias i Fargas
Els planetes del cel de Trias i Fargas
En el moment en què estem per allà, hi ha una mena de concentració de “vespes” antigues. Una xulada. També fan una mena de votació de l’scooter que més agrada al públic. La nostra filla té claríssim que la millor és una de color rosa i s’hi fa unes quantes fotos.



12:15 Carrer Providència
No sabem si és l’arc de Sant Martí o un camp de flors, que ens perdonin… Decoració multicolor feta per garlandes de llaunes de beguda reclicades i pintades de colors, una mena de plomalls de malla de polietilè acolorida i unes flors de bosses de plàstic.
Un misteriós plomall

Una flor de bosses de plàstic

Fa molt bonic de veure en perspectiva. En el moment en què hi passem estan fent una competició de dòmino i el carrer està molt animat.
L'arc de Sant Martí al cel de Providència

12:25 Carrer Verdi
És un bosc màgic o un eixam d’abelles de caixes de fusta. Estem d’acord en que és el que més ens ha agradat.
L'eixam de Verdi
Aquest carrer sempre ens agrada molt perquè, enfront dels altres carrers, la seva comissió de festes sempre encerta fent una “porta d’entrada” espectacular i una escenografia de tot el carrer, anant més enllà de la decoració de la “caixa” del carrer, creant uns espais complexes i molt interessants.
La porta de Verdi

Les parets de l'escenografia de Verdi

12:40 Carrer Perla
Aquest sí que està molt clar: és un cabaret. Fan unes llums molt originals amb gots de plàstic plens de boles de celofan vermell. Sempre dóna la sensació que és el carrer on es fan activitats més “alternatives”.

Les cabareteres de Perla
Els llums del cabaret al cel de Perla
12:45 Plaça de la Vil•la de Gràcia
És un castell amb bruixes, fantasmes i cambra de tortura. Se’ns escapa el significat d’un parament vertical decorat amb components electrònics (però si realment ens haguéssim mirat la temàtica, segurament ho entendriem).
El castell fantasma a la Vil·la de Gràcia
Això no ho vam entendre...
Aprofitem per fer uns granissats i uns gelats, que fa una calor i una xafogor horribles. Hem estat en una cafeteria que té terrassa i ens ha sorprès molt el fet que fos una cafeteria sense alcohol, és la primera vegada que ens hi trobem.

13:20 Carrer Mozart
Va de marcians. Ens ha agradat molt, principalment als nens. Decorat amb personatges d’altres galàxies d’escaiola o paper maché molt ben fets. Els platets voladors suspesos resulten molt simpàtics. A mig carrer han posat una mena de decorat on hi ha dibuixats tres marcians amb un forat a l’alçada de la cara i t’hi pots posar pel darrera i fer-te una foto. Als nens els ha flipat.
Els alienígenes de Mozart
El cel des de Mozart
EL BITXO MÉS SIMPÀTIC DE TOTS ELS GUARNIMENTS!!

En aquest carrer, a part de mirar cap enlaire, també resultava molt bonic mirar a terra i veure-hi reflexades les estrelles de colors.
El cel de Mozart reflexat al paviment

Destaquem:

1. La tendència al reciclatge, ja present en la pràctica totalitat dels carrers.
2. La versatitilitat d’un nou element de reciclatge estrella: la càpsula de nespresso. Jo mateixa, de fet, ja havia previst aquest any de fer unes garlandes per l’arbre de Nadal amb unes campanetes fetes amb càpsules de Nespresso que porto guardant tot l’any.

Les càpsules de nespresso, l'element estrella de reciclatge d'enguany



Montserrat. 01 Del Pla de les taràntules al monestir


Poc a poc volem que els nens es vagin acostumant al senderisme, i de pas nosaltres també... Us explico una excursió senzilla que hem fet i que ha resultat molt interessant.

10:00 Telefèric aeri de Montserrat
Arribem en cotxe i aparquem al parking gratuït.
Preu dels bitllets: 8,5€ el bitllet d’anada i de tornada per als adults. Els nens no paguen perquè tenen el carnet Súper3.
Freqüència de pas: cada 15 minuts
Durada trajecte: 5 minuts


Per més informació sobre horaris deixo el següent link de l'Aeri de Montserrat.

Vista del recorregut de l'aeri

Estació superior aeri
10:10 Oficina d’informació turística
Ens donen un plànol d’itineraris a peu per la muntanya força útil que ens serveix per confirmar la ruta i que guardarem per futures incursions per la zona.


L’entorn del santuari ofereix al visitant una gran quantitat d’itineraris de durades diferents per fer a peu. A la web de la generalitat, en l’apartat de senderisme del patronat de Montserrat hi ha informació força útil per tal de planificar rutes a peu per la zona i a la web Montserratvisita hi ha un link útil a les rutes més accessibles.


Considerant que som dos adults i dos nens de 2 i 6 anys d’edat, en aquesta ocasió hem escollit l’itinerari del Pla de les Taràntules al santuari, pel pla de Sant Miquel, en ésser considerat segons la web un camí còmode, amb àmplies vistes, amb una diferència de cota de 275 metres més alta que la del santuari. Forma part, parcialment, d’un tram dels senders GR 5, GR 6, GR 6-1 i GR 172 i, per tant, figura senyalitzat amb marques blanques i vermelles pròpies del senders de gran recorregut. Segons la web és un camí que es pot fer en 50 minuts aproximadament.

Vista de la creu de Sant Miquel des del Monestir

10:20 Funicular de Sant Joan
Preu dels bitllets: 4,5€ el bitllet d’anada i de tornada per als adults. Els nens paguen 2,45€ i els menors de 4 anys no paguen.
Freqüència de pas: cada 20 minuts
Durada trajecte: 10 minuts


Per més informació sobre el funicular de Sant Joan deixo links sobre: horaris, dades tècniques i història.


A l’estació superior del funicular, a la primera planta on abans hi havia la cafeteria, hi ha una aula de natura. Explica de manera clara i entenedora l’origen geològic, les particularitats de la flora i la fauna i la historia humana de la muntanya de Montserrat. És interessant de fer-hi una paradeta amb els nens. També hi ha màquines de vending per si cal repostar beguda.
Vista del monestir des de l'estació superior del Funicular de Sant Joan

Per si a algú li interessa, deixo un link del you tube on algun usuari ha filmat l'aula de natura i se'n pot veure àmpliament el contingut.


11:00 Pla de les taràntules
En aquest enllaç a un track de Google Maps es pot veure la ruta completa amb els tracks i punts d’interès


De sortida de l’estació del funicular es pren el camí de l’esquerra, el qual és encimentat en la seva pràctica totalitat. En haver plogut el dia anterior la temperatura és agradable i les visuals al llarg del recorregut son fantàstiques, cap ambdós costats del massís, cap al Penedès, Baix Llobregat i Bages.

Vista de l'estat del camí

El pendent és pronunciat i per aquest motiu la nostra filla fa una bona part del camí a la motxilla, en no resultar-li gaire fàcil de caminar. El nostre fill té una energia inesgotable i fa els 4,5 km sense cap mena de problema ni de cansament. Malgrat això, el nostre ritme és força lent perquè els nens es distreuen amb cada planta, formiga, pedra…però, de fet, tampoc hi ha pressa, es tracta de gaudir de la pau que es respira.


Als 3 km del recorregut hi ha l’ermita de Sant Miquel, on aprofitem per apropar-nos a la porta i mirar com és. L’exterior sembla que l’han acondicionat recentment i l’interior sembla que està esperant una reforma.

Vista de l'ermita de Sant Miquel

Vista del monestir des de la creu de Sant Miquel
Vista de la creu de Sant Miquel
A 5 minuts caminant hi ha una desviació per anar a la creu de Sant Miquel, que està a uns 200 metres. Aprofitem per fer-hi un mos mentre observem les vistes del monestir i dels voltants. Fins i tot veiem el cotxe a l’aparcament de l’aeri.


12:30 Monestir
Aprofitem que encara és d’hora per dinar per entrar a la basílica i ens n’adonem que el cant del virolai està previst a les 13:00.
Vista del nou orgue

Després de la mitja hora d’espera amb els nens a dins la basílica ens diuen que l’escolania no hi és…els nens ens miren amb cara de pocs amics per haver-los fet esperar mitja hora…però finalment canta el virolai una coral amb l’acompanyament del nou orgue. Una meravella.

Rosa d'abril, morena de la serra,
de Montserrat estel,
il·lumineu la catalana terra;
guieu-nos cap al cel.

Amb serra d'or els angelets serraren
eixos torons per fer-vos un palau;
Reina del Cel que els serafins baixaren,
deu-nos abric dins vostre mantell blau.


Alba naixent d'estrelles coronada,
ciutat de Déu que sommià David,
a vostres peus la lluna s'és posada,
el sol sos raigs us dóna per vestit.


Dels catalans sempre sereu Princesa,
dels espanyols estrella d'Orient,
sigueu pels bons pilar de fortalesa,
pels pecadors el port de salvament.


Doneu consol a qui la pàtria enyora
sens veure mai els cims de Montserrat;
en terra i mar oïu a qui us implora,
tornau a Déu els cors que l'han deixat.


Mística font de l'aigua de la vida,
rageu del cel al cor de mon país;
dons i virtuts deixeu-li per florida;
feu-ne, si us plau, el vostre paradís.


Ditxosos ulls, Maria, els que us vegen!
ditxós el cor que s'obre a vostra llum!
Rosa del cel que els Serafins voltegen,
a ma oració doneu vostre perfum.


Cedre gentil del Líbano corona,
arbre d'encens, palmera de Sió,
el fruit sagrat que vostra amor ens dóna
és Jesucrist, el Redemptor del món.


Amb vostre nom comença nostra història,
i és Montserrat el nostre Sinaí;
siguin per tots l'escala de la Glòria
eixos penyals coberts de romaní.


Rosa d'abril, morena de la serra,
de Montserrat estel,
il·lumineu la catalana terra;
guieu-nos cap al cel.
Font: Viquipèdia

13:30 Dinar
Zona de picnic
Fem un dinar de picnic en la zona habilitada al costat del restaurant Mirador.


14:10 Camí de tornada
Trobem que a l’aeri fan una pausa per dinar fins les 14:35 i aprofitem per fer un cafè. Fem la tornada cap a casa amb els nens adormits al cotxe.


Senyalització del camí de Sant Jaume



Fer la maleta o l'art d'evitar que l'equipatge et sepulti

És inversament proporcional el tamany i l’edat del teu fill enfront de la quantitat d’equipatge que necessites (o creus necessitar).


El primer cap de setmana que vam sortir després de néixer el nostre fill va ser esperpèntic… Aleshores teníem un Renault Clio i no només vam omplir el portamaletes, sinó que el seient del costat del nen a la part del darrera va acabar també ple de “trastos”… i això que anàvem una casa dels meus pares!!! Afortunadament hem evolucionat força des d’aleshores. Actualment acostumem a portar una “trolley” petita (d’aquestes que no cal facturar) quan anem de cap de setmana els quatre.


EL QUE REALMENT INCREMENTA L’EQUIPATGE ÉS TOT ALLÒ QUE AGAFES “PER SI DE CAS”. Comprovat. Es tracta, en definitiva, de simplificar. Segurament no necessites TOT el que tens a casa i probablement allà on vas puguis trobar qualsevol cosa que eventualment necessitis i no hagis agafat.


L’elecció de la maleta és molt important. Hi ha dos sistemes possibles: preparar tot el que cal emportar-se i escollir la maleta adequada per tal que hi càpiga tot, o escollir primer la maleta i acceptar que la capacitat que té és el màxim que podem portar. La segona és la que utilitzem nosaltres.


No és difícil d’aconseguir bolquers, a les farmàcies es poden trobar potets d’aliments per a nadons i arreu t’escalfaran amb molt bona voluntat un biberó, sigui quin sigui el destí del teu viatge. Un altre tema, que gairebé mereix una entrada, és la varietat de sistemes que poden arribar a emprar per escalfar un biberó o un potet.


Potito comprat en una farmàcia al centre de Cairo


Malgrat això, hi ha dos temes amb els quals mai ens la juguem. El principal excès en l’equipatge que ens permetem és una bona colla de medicaments (que gairebé mai hem hagut d’utilitzar), ja que en alguns indrets és força complicat aconseguir medicaments tan bàsics com el paracetamol (per posar un exemple d’un familiar que va anar no fa gaire a Laos).


Tip: En una farmaciola bàsica no pot faltar (i sempre consultant al metge):


Analgèsic (paracetamol,...)
Antiinflamatori (ibuprofé,....)
Antidiarreic (loperamida, fortasec, sulfintestin...)
Protector d'estómac (omeprazol, almax....)
Tirites, venes
Biodramina (si teniu tendencia a marejar-vos)
Protector labial (per protegir-se del fred i del vent)
Antihistamínic (possibles reaccions alèrgiques)
Protector solar
Repel•lent d'insectes
Productes per tractar l'aigua (perquè de poc serveixen les precaucions si després neteges el biberó amb aigua de l'aixeta i no l'esterilitzes...)
Preparats per a la rehidratació oral (sueroral, citorsal...)


La llet per al biberó de la nostra filla també acostumem a portar-la d’origen, malgrat que ara, ja amb més de dos anys, ja pot beure llet sencera tranquilament. Si hem de viatjar amb la llet, ho fem amb llet en pols, la qual es pot preparar fàcilment amb aigua mineral. De tota manera, en el darrer viatge cridava força l’atenció la llet en pols a dins de bosses de congelació per la seva semblança a un paquet de cocaina, heroína o el que sigui….


El nombre de maletes també és important: nosaltres som dos adults i dos nens. Per tant, ja que no ens sembla massa educat fer carregar els nens amb maletes, per a nosaltres l’equipatge ideal són dues maletes tipus trolley, que ens permeten portar maleta en una mà i criatura a l’altra. És força important el fet de separar l’equipatge entre les dues maletes per evitar que si te’n perden una, algú es quedi sense roba…


Per acabar, en l’eleccio de la roba ja no m’hi poso, perquè les guerres a casa serien infinites… Intentem que sigui la mínima utilitzant el sentit comú…

Tip: a la tornada acostumem a acumular la roba bruta en una de les dues maletes i, gràcies als consells d’una tieta que es dedica a enviar força roba per correu, hem comprovat que si “enrotlles” les peces de roba ben apretadetes ocupen molt menys …. i alliberes una part de maleta per als souvenirs.
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...