Castanyada 2010. 01 Davant l'amenaça del Halloween

M'encanta fer no només una castanyada, sinó moltes i així col·laborem a allunyar el Halloween de casa nostra, que avui ja he sentit que en un "tot a cent" hi havia unes garlandes amb unes aranyes que serien molt xules per la castanyada.
La preparació en mans de l'expert: el meu sogre

Per nosaltres la castanyada és quelcom que no es celebra un únic dia. De fet, la nit del 31 d'octubre a l'1 de novembre només es diferencia de les "altres" castanyades perquè mengem panellets. Però als nens els encanten les castanyes i als avis els encanta fer-les.... total... que ens passem ben bé un mes i mig fent castanyes cada cap de setmana.

I és que aquest any anem força tard.... entre que hem estat força ocupats d'ençà que va començar el mes.... que vam ser al Marroc el cap de setmana passat.... avui ens hem adonat que encara no havíem menjat castanyes! He posat els moniatos al forn en un intent fallit, perquè aquest forn no és el de casa i a l'hora de menjar encara no estaven cuits, i hem baixat al jardí a fer algunes castanyes.

MMMMMMMM......

Després, com sempre, acompanyats de la família i una mica de moscatell hem anat fents els típics comentaris: aquest any sí que es pelen bé, que si és perquè primer s'han de cremar amb flama i després deixar-les fer a poc a poc, que depèn de la varietat de castanya, etc.

Octubre 2010. Mil Cretins

MIL CRETINS
Quim Monzó
Quaderns Crema
Origen: Biblioteca pública



De tant en tant m’agrada llegir els relats d’aquest autor perquè em produeixen sempre una sensació contradictòria. Mentre els llegeixo em provoquen emocions, intranquilitat, una certa angoixa i molt de riure. Malgrat això, un temps després d’haver-los llegit els oblido com si mai els hagués vist. I em fa força ràbia, per això m’agrada recuperar aquest autor cada cert temps, perquè em desconcerta.



Aquest llibre en concret parla de fets vitals com l’amor, la mort i la malaltia. Però no en recordo gran cosa més només dues setmanes després d’haver-lo llegit, malgrat que recordo les sensacions que em produïa quan el llegia. Quina ràbia! Potser no hi estava prou atenta…

Setembre 2010. Mimcina

MIMCINA. La terra llegendària
Roger Mimó
Ed. Columna Jove
Origen: Biblioteca pública


En aquesta ocasió, el polifacètic Roger Mimó fa una novel·la de viatges ambientada a la vall del Drâa, que té com a tema central la recerca per part d’un jove estudiant d’història d’una ciutat que ha vist esmentada en un llibre antic.


Darrerament he anat seguint l’estela d’aquest escriptor sabadellenc especialitzat en el tema de l'arquitectura tradicional de terra crua a les valls presaharianes, i el primer que m’ha caigut a les mans ha estat aquesta petita novel·la. L’he llegit en un trajecte en tren (ben curtet) i és més aviat un llibre per a joves, però m’hi he entretingut i queda pendent buscar algun altre llibre d’aquest autor perquè m’ha donat la sensació que aquest no acaba de ser el seu gènere.
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...