Melilla 08. Càbilas, Pitas i Brevas

No sé exactament si tenim sort en moment en què coneixem els llocs per primera vegada o si simplement considero que el moment en què coneixo cada lloc és el moment idoni... Sigui com sigui, aquesta recorrència en la meva vida ens va fer arribar a la càbila de PQ i LL ben entrada la nit, provinents de la maratoniana espera a la frontera de Melilla. Així, la meravella la vam descobrir en sortir el sol al cap d’unes hores.

Tres paraules he escollit per iniciar la narració d’aquest indret en plena natura del Cap Tres Forques. Pitas i brevas?  Dues paraules que havia sentit mil vegades de la meva mare o la meva àvia (nascudes a la província de Màlaga) però que mai hi havia parat esment. Va ser en estar xerrant amb MM al costat de la casa que vaig entendre el significat d’aquestes dues paraules, que van anar directament a engrossir el meu glossari.

Pita: tija que subjecta la flor d’una planta de la família dels Aloes, utilitzada en la zona com a bigues per a la construcció de les cases.

Melilla 07. La gran muralla i les seves portes

 “Está fabricada de alambre con filos tipo navaja y su costo fue de 33 millones de euros. Consiste en 12 km de vallas paralelas de 6 metros de altura con alambres de púas encima. Existen puestos alternados de vigilancia y caminos entre las vallas para el paso de vehículos de vigilancia. Cables bajo el suelo conectan una red de sensores electrónicos de ruido y movimiento. Está equipada con luces de alta intensidad y videocámaras de vigilancia, así como equipos de visión nocturna.”( Font: Wikipedia)

Ha estat impactant, ho reconeixo. Després de la nostra ruta a peu per Melilla la Vieja i la paradeta a Aguadú, com és de justícia, els nostres amics ens han acompanyat amb cotxe per la “Circunvalación”, que no és altra cosa que una carretera paral·lela a la frontera que fa de variant a la ciutat. Reconeixo que puc comprendre que siguin necessàries les fronteres a nivell administratiu, però he de confessar que m’ha resultat inquietant veure davant meu aquest mur de la vergonya del segle XXI, un altre exemple de la complexitat de la ment humana. La meva visió pot estar distorsionada pel fet de viure a més de mil quilòmetres d’aquesta tanca i en el costat aparentment ric d’aquesta, però del que vull parlar és d’emocions, del sentiment que m’ha (ens ha) produït en veure-la a tocar de les nostres mans.

Gener 2013. Cuentos de Sidi Baqur

CUENTOS DE SIDI BAQUR

Jordi Mateo

Sahara Ediciones

Origen: Regal que m'ha fet molta il·lusió

Idioma: Castellà

He acabat de llegir aquest llibre. Ell ha guanyat, jo l’anava llegint a poc a poc perquè no s’acabés, però tot el bo s’acaba, ja se sap. Quan acabo un llibre que m’agrada, em quedo uns quants dies amb una mena de buidor a l’interior, sense ganes de començar-ne un altre. Normalment quan llegeixo tinc una petita moleskine al costat on hi copio les cites que més m’agraden, després les reprodueixo perquè m’ajuden a enfilar la ressenya, posant-les habitualment en color taronja, el meu preferit. M’he adonat, però, que en el cas d’aquest llibre és diferent: no només he copiat les frases més significatives, sinó que m’he adonat que anava anotant impressions, comentaris a fer i experiències pròpies que m’evocava el llibre. He llegit tot el llibre en una mena de déjà-vu molt agradable.