M de malalties, metges i medicaments de viatge

Cada vegada que hem marxat de viatge amb els nens a aquests països (com n’acostuma a dir molta gent amb qui parlem) sempre hi ha una pregunta que acaba apareixent: … I SI ES POSEN MALALTS?

I fins abans d’aquest viatge sempre havia respost que mai ens havia passat res important, que simplement cal observar algunes precaucions dictades, sobretot, pel sentit comú i poc més. A saber:

1. Beure aigua embotellada: aquesta és una precaució molt recomanable i ben fàcil de portar a terme. Allà on vagis sempre hi ha aigua per poder-ne comprar, mai ens hem trobat que no n’hi hagués. Els preus són molt raonables i les aigües són minerals i de qualitat. Respecte de l’aigua per rentar-se les dents jo no m’hi he obsessionat mai gaire però amb els nens he procurat que ho fessin amb aigua d’ampolla. Els glaçons els he evitat sempre, però per aquí també ho faig.

Beguda fresqueta a Ifrane

2. Evitar els canvis bruscs de temperatura: això és important tant per la temperatura de les begudes com per la temperatura ambiental. La primera és fàcil de resoldre simplement evitant les begudes molt fredes. “Ells” diuen que “lo que quita el frio quita el calor”, jo no hi estic massa d’acord, però la part de veritat que hi ha és que segurament és més saludable prendre’s un te a 49ºC que no pas una beguda molt freda amb uns glaçons de procedència dubtosa. La segona, els canvis bruscs de temperatura ambiental, és més complicada d’evitar. Inevitablement en temperatures tan altes és del tot comprensible que hom busqui refugi en algun lloc climatitzat, on el cos hi troba vertader consol. El mateix podem dir de quan circulem dins el cotxe amb l’AACC ben alt. I és aquí on comencen els problemes de refredats i els seus derivats, ben difícils d’evitar en aquestes situacions perquè, tot i que he intentat que els nens es posin un jersei en entrar als locals climatitzats, no he reeixit gaire en l’intent.

Termòmetre a la Ville Nouvelle de Fes

3. No suggestionar-se ni obsessionar-se amb la possiblitat de posar-se malalt: això és tant curiós com cert. Crec que la major part de vegades no ens hem posat malalts perquè estàvem convençuts que el que menjàvem no ens produïria cap problema. El poder de la ment és molt gran i pot jugar males passades. Jo que sóc súper-resistent a tot, l’any passat a Egipte vaig caure com una mosca, en menjar amb molt de fàstig en un bar ple de gats (els detesto). L’endemà estava a 39ºC de febre i amb una gastroenteritits molt entretinguda.

I si les precaucions fallen, no està de més ser una mica generós amb la farmaciola. La nostra és una d’aquelles que et regalen les mútues i que sempre tenim a punt amb tot el necessari per quan marxem de viatge, és increíble tot el que hi cap a dins si s’optimitza bé l’espai. Val a dir que portem els medicaments en petites quantitats (excepte l’antibiòtic, que el portem per un tractament complert), sense caixa i amb el seu prospecte.

El que acostumem a portar és el següent:

Nens             

Ibuprofè en xarop (Dalsy)

Paracetamol en xarop (Apiretal)

Ampolletes pel mareig (Cinfamar)

Antibiòtic d’ampli espectre (Zitromax)

Adults                       

Ibuprofè en comprimits

Paracetamol

Antidiarreic (Fortasec)

Diazepam (tinc por de volar…)

Antibiòtic en comprimits (Amoxicilina)

Per a tots     

Antidiarreic (Sulfintestin)

Sèrum d’hidratació oral en pols (Citorsal)

Tiretes

Per si tot l’anterioment exposat falla, és molt recomanable tenir una assegurança de viatge. En el nostre cas abans de sortir de viatge vaig comprovar com teníem aquest tema i, desagradable sorpresa, vaig descobrir que no només tenia una assegurança, sinó que en tenia tres!!! S’ha de ser una mica ruc, la veritat. L’assegurança del cotxe cobreix totes les contingències del cotxe i els problemes mèdics dels ocupants, ser socis del RACC també cobreix aquestes situacions i la mútua mèdica privada que paguem mensualment també cobreix l’assistència a l’extranger. O sigui que a la tornada del viatge em toca, entre d’altres coses, racionalitzar una mica aquest tema. Per tant, hem marxat tranquils pensant que si ho necessitàvem estaríem coberts.

Després d’aquest viatge ja puc parlar amb més coneixement de causa sobre què passa si els nens es posen malalts quan estàs de viatge en un país extranger i aparentment poc desenvolupat. Després d’arribar a Fes un migdia a 49ºC i sortir a fer un passeig per la tarda amb totes les precaucions que dicta el sentit comú (gorra, ulleres de sol, protecció solar, molta aigua…) la mateixa nit els meus fills estaven amb febre molt alta. Ara ja puc explicar com ho vam resoldre d’una manera molt tranquila i satisfactòria.

El primer moment va ser de pànic, per què negar-ho. Els dos nens malalts amb els mateixos símptomes després d’una tarda de calor extrema… vam tenir molta por que fos un “cop de calor”. La primera reacció, eren prop de les tres de la matinada, va ser donar-los ibuprofè als dos per baixar la febre i anar controlant com aquesta anava disminuïnt. Cap a les sis ja no en teníen, però a les vuit tornava a pujar. Va ser una nit horrible en la que vam patir molt i a les vuit del matí començàvem a fer trucades al servei mèdic de la nostra mútua per informar-nos sobre què fer. D’aquesta trucada en vam extreure el següent:

1. Les trucades són a cobrament revertit (fet del que vam desconfiar molt i que no vam constatar fins que va arribar la següent factura del mobil).
2. En estar en una gran ciutat (Fes) ens van oferir la possibilitat d’avisar-nos ells a un metge amb el qual tinguéssin conveni per tal que es desplacés a l’hotel a visitar-los, tot plegat sense cap càrrec.
3. En estar en un hotel també ens van proposar que si el propi hotel ens podia proporcionar un metge, o nosaltres en podíem trobar algun, ells ens abonarien la factura previ enviament de la documentació que ens fes el metge.

Vam baixar a la recepció i els vam explicar quin era el nostre cas. Ens van dir que tenien un metge al qual avisaven en els casos en què els hostes no es trobaven bé i que l’avisarien de seguida. Vam tornar a l’habitació i en poc més de 10 minuts ens trucava el metge. Aquesta va ser la part divertida, perquè el metge només parlava francès i àrab, per tant, no ens podíem entendre ni amb espanyol ni anglès. Vaig donar gràcies d’haver començat a aprendre francès únicament dos mesos abans, el qual em va permetre entendre’m amb ell per telèfon (amb moltíssimes dificultats, és clar) i ens digué que en una estona venia. El primer que vaig fer en tornar de viatge va ser demanar-li a la meva súper-profe de francès que m’ensenyés a conjugar en passat perquè els meus coneixements aleshores es limitaven al present d’indicatiu i és realment difícil explicar l’evolució d’una malaltia en present d’indicatiu únicament…

Mentrestant esperàvem el metge, el meu company va anar a comprar un termòmetre a la farmàcia (18 DH) i ja havíem pogut constatar que tots dos tornaven a estar a 39º. En aquells moments vam tenir por, sempre tens por quan els nens tenen febre. Hi va haver un moment en què em vaig plantejar de tornar a casa, tonteria que vaig poder descartar al cap de ben poquet.

El metge arribà en poc més de mitja hora, era un senyor marroquí molt pausat i educat. Explorà els nens tal com ho hauria fet el seu propi pediatra, els prengué la temperatura (a l’anus, un fet poc habitual per nosaltres) i vam tenir un clar diagnòstic de seguida: angines, un enemic al qual ja ens hem enfrontat altres vegades. Vam respirar. El pitjor en qualsevol cas (malaltia o no) és la ignorància.

Li vam dir que nosaltres ja teníem antibiòtics i se’ls va mirar. Ens va dir que en cas que no tinguéssim possibilitat de tenir res més, podrien ser vàlids, però que n’hi havia de més indicats per a les angines. I ens va receptar exactament el mateix que que hauria fet el nostre pediatra: antitèrmics (alternància d’ibuprofè i aspirina cada 4 hores) i antibiòtic d’amoxicilina amb àcid clavulànic (igual que el tant conegut per tots Augmentine). Ens va fer les receptes, l’informe de la visita i també la factura (600 DH cada nen, uns 55 €), que vam abonar amb molt de gust i alleujament.

Li vam preguntar quants dies seria convenient quedar-nos per tal que els nens es recuperéssin (perquè en el nostre planning inicial només volíem passar dues nits a Fes) i ens contestà que únicament calia esperar que la febre baixés i que podíem prosseguir sense interrompre el tractament d’antibiòtics durant una setmana, que no hi havia cap problema.

Medicaments en àrab

Medicaments en francès

L’experiència a la farmàcia va ser molt satisfactòria: hi ha moltes farmàcies, en general molt ben assortides i amb un metge en plantilla en moltes d’elles. En trobar-nos en una gran ciutat això és bastant obvi i resulta extraordinàriament fàcil trobar una farmàcia (fins i tot diria que més que per aquí), però també hem observat que en l’entorn rural qualsevol població mitjana també té sempre la seva farmàcia. No us deixeu enganyar pel seu aspecte, però, en entrar-hi comprovareu que us poden solucionar el vostre problema i amb molt bona voluntat.

Per tant, bufar i fer ampolles. Amb les receptes a la mà ens van proporcionar tots els medicaments i ens van calcular de nou la dosificació adequada al pes dels nens. Hem de dir que els preus són molt semblants als dels medicaments que comprem per aquí, pel qual comprenem perfectament que molta part de la població no hi tingui accés.  Vam poder comprar, també, l’equivalent exacte al xarop d’ibuprofè que prenen els nostres fills (el típic Dalsy) que per allí s’anomena Nurodol i és que amb el pot de 100 ml que portàvem nosaltres amb els dos nens malalts alhora no va donar per gaire…

Els protagonistes

Aquesta experiència, ja transformada en anècdota del passat, va concluir en un parell de dies. Del nostre planning inicial de fer dues nits a Fes vam passar a fer-ne tres ja que l’hotel on ens estàvem ens resultava vertaderament còmode (i car) per la situació amb dues habitacions comunicades, televisió i aire acondicionat. He de dir que va ser sortir de Fes, amb la nostra filla encara amb una mica de febre, i desaparèixer completament qualsevol símptoma.

Fes té males vibracions, ho torno a repetir.

PD. Passats un parell de mesos i fets els tràmits necessaris, la companyia asseguradora (Mondial Assistance) ens va retornar l’import exacte de la visita mèdica. És per això que la recomano, sabent que a nosaltres ens ha funcionat bé.


Entrades ja publicades d'aquest viatge:


H d'Hotels
X de Xauen
F de Fes
M de Malalties
I d'Ifrane
R de Ruta de cedres i llacs
B de Berebers
C de Casa