 |
| Melilla des d'Aguadú |
Nova paraula al
nostre recull de lèxic... Quan els melillenses en parlen, se’ls il·lumina la
cara, o almenys als meus amics els passa. No és una platja, no té un accés
fàcil ni un xiringuito, no cal anar-hi amb la tumbona i el parasol... no és, en
definitiva, un “destí turístic”. I doncs, què es Aguadú?
Aguadú és un
penya-segat a l’oest de Melilla la Vieja seguint la costa, on, al seu peu, hi
ha un petit embarcador (o trampolí) de formigó. Allà fugen els qui no els
agrada la gran platja de sorra que hi ha a l’altra banda de la ciutat, els qui
volen submergir-se en les cristal·lines aigües de la mediterrània i els qui,
com el nostre amic AB, volen fer acrobàcies!
Després d’algunes
visites per la ciutat amb els nostres amics, hem agafat el cotxe i hem anat
fent ronda a la ciutat. Aquesta ha estat la primera parada. Hem baixat del cotxe i ens hem apropat al
penya-segat (cortao en melillense),
el fill del nostre amic PB s’ha començat a desvestir i aquí és quan el nostre
fill ha començat a al·lucinar. Han baixat plegats pel pendent fins a
l’embarcador, el gran AB de 18 anys i el meu petitó de 8. Un cop allà, AB ha
pujat fins a mitja alçada per fer el salt que correspon a la imatge de sobre
d’aquestes línies. La cara del nostre fill no podia ser més expressiva...
Un minut després, AB
repetía el salt des de la part de dalt del penya-segat (imatge que precedeix
aquestes línies). M’ha impressionat a mi i tot. Veient, però, la cara de
tranquilitat del seu pare hem deduït que ho ha fet desenes (centenes) de
vegades i des de molt petit. Aquest és un lloc pels melillenses que estimen la
natura i la seva ciutat, un lloc per gaudir del fantàstic indret on van tenir
l’encert d’establir-se els fundadors de la ciutat.
En el camí de retorn
al cotxe, el nostre fill es va rascar el genoll amb les roques en l’ascensió.
És un nen fort com una roca, es va deixar netejar la ferida i va continuar com
si res. La ferida ens va acompanyar en el nostre viatge fins dues setmanes
després...
