Marroc amb nens: farmaciola de viatge

Estem preparant la nostra habitual escapada en família al Marroc per les vacances de Setmana Santa i avui he destinat una estona a revisar la farmaciola de viatge, quelcom que no m'agrada deixar per al darrer moment.

Mentre vaig mirant el que hi ha, el que hi manca i traient el que ja ha caducat, me n'he adonat de com ha anat canviant aquesta farmaciola a mesura que els nostres fills han anat creixent. És curiós, perquè els medicaments s'han anat adaptant a la seva edat, a la nostra experiència en aquests temes i, sobretot, a la nostra perícia col·locant-ho tot a l'interior fins a nivells molt elevats de "Tetris". A banda dels medicaments sense caixa i en la quantitat que considereu indispensable (no més) sempre porto els prospectes dels medicaments per tal de saber quina és la dosificació adequada (els nens creixen i la Llei de Murphy diu que em caldrà consultar-ho el dia que no tingui accés a Internet).

Encerclant l'Atlas 2013: 06 De Demnate a Skoura i un hammam tradicional

Ruta: Link a Google Maps (194 km)

Allotjament: Chez Talout (Skoura): Web – Tripadvisor – Entrada al blog

Tip del dia: Hammam tradicional en família

Un dia completet... jeje. Com que era el Sant del nostre fill, i segons una tradició establerta en els darrers anys, havia de ser especial.

El tajine de bou i l’amanida que ens van prometre per sopar ahir es van quedar en un tajine de bou perquè no tenien tomàquets per fer-nos l’amanida, c’est la vie... Això sí, ens van convidar a una cervesa a cadascun (als nens no, no us preocupeu, ells van prendre Sprite) i ens van descontar 5€. La veritat és que el propietari de l’hotel, un gendarme francès pre-jubilat anomenat Pierre, es va mostrar molt atent amb els nens tota l’estona i aquest matí els ha anat a comprar Nesquik i tot perquè se’l posessin a la llet.

Hem sortit cap a l’Alt Atlas per travessar-lo fins a la meitat, a l'alçada de Toufrine, on surt la pista que recorre la vall del Tessaout, on teníem intenció de passar la nit. La R3017, la única carretera que atravessa l'Atlas a aquesta alçada, va ser asfaltada no fa gaires anys i, actualment, hi ha trams on l'asfalt és tan precari que està molt a prop de tornar a esdevenir pista. Considerant que és època de sega dels cereals i que la carretera semblava una cursa d'obstables, hem arribat a Toufrine bastant ràpid, en un parell d’hores com a molt. 

De dioses y de hombres a Midelt

Preparar els viatges amb antelació em permet de gaudir-los triplement: abans, durant i després. Tot i que, òbviament, la fase que més m'agrada és el "durant", reconeixo que tots els preliminars de preparació de viatges m'encanten. És un fet sense discussió.

Ara mateix estem preparant el nostre viatge de Setmana Santa al Marroc i, com qui no vol la cosa, ahir vaig topar amb aquesta pel·lícula. El primer dia del nostre proper viatge en terres marroquines ens permetrà arribar a Midelt a mitja tarda, ciutat que no té gaire encant, la veritat. Ja teníem assumit que seria una tarda de descans i lectura després de dos dies intensos de cotxe per tal d'arribar-hi des de casa però, per casualitat, vaig topar amb un comentari al portal "Los Viajeros" on un dels usuaris més experimentats en el país recomanava una visita en aquesta ciutat: el monestir de la Mare de Déu de l'Atlas. Mare de Déu? A l'Atlas? Comprendreu que em vagi cridar l'atenció, oi? No sóc una persona en absolut creient ni practicant, però sóc essencialment curiosa i conèixer el gènere humà m'apassiona.