Allotjament a la Vall del Tessaout

Si has decidit visitar la Vall del Tessaout, en realitat dóna ben bé igual on t'allotgis, el lloc és tan increïble que el tema de l'allotjament és completament banal. I aquest podria ser el punt i final d'aquesta entrada. Però fer això seria cometre una injustícia envers aquelles persones que ens han allotjat (acollit, més aviat) i que mereixen un reconeixement per l'interès demostrat, per la voluntat i, per què no, per la feina ben feta.

Es tracta d'una vall poc coneguda pel turisme en general, tot i que el turisme de muntanya fa anys que hi accedeix, on, tanmateix, hi ha oferta d'allotjament suficient per al turisme que hi arriba, sempre en forma de gîte d'étape. Crec poder afirmar que coneixem els dos millors llocs que hom pot escollir en funció de les necessitats, dos llocs regentats per dues famílies honestes que sabran mantenir el tresor tan sensible que tenen a les mans, aquesta petita vall amenaçada per l'arribada incomprensible i imminent de l'asfalt.

Octubre 2013. La kábila de Tzen

LA KÁBILA DE TZEN
Autor: Carlos Santiago
Editorial: Paperback
Origen: regal del meu amic Pablo


Tinc moltes ressenyes pendents i he escollit precisament aquest llibre per tornar a l'atac, un llibre que ens va regalar un bon amic i que, una vegada més, li agraïm que ho fes.

L'inici del llibre amb la simpàtica anècdota de la resurrecció del gall et posa completament en guàrdia perquè aquesta petita nota d'humor deixa entreveure el profund coneixement de la zona i de la seva gent per part de l'autor. Des de la resurrecció del gall "Manolete" fins la darrera de les pàgines, aquest llibre té una magnífica doble significació en funció de qui ho llegeixi, és a dir, que si per als melillenses la seva lectura significa reviure temps passats o recordar llocs i històries de la seva infantesa, per als no-melillenses implica l'inevitable despertar de l'interès per uns fets que, desgraciadament, els llibres d'història passaren molt pel damunt.

Allotjament a Moulay Idriss

Qui em conegui una mica sabrà la meva relació d'amor-odi amb Fes, haurà llegit les meves "sensacions" cada vegada que trepitjo aquesta ciutat... Doncs he de reconèixer que a Moulay Idriss vaig "patir" el mateix, per més greu que em sàpiga i per més que m'haguéssin advertit. Però ja feia tres anys que passava per la zona per anar a veure les ruines de Volúbilis i cada vegada ho havia posposat per la calor (viatgem amb dos nens petits) i enguany les temperatures eren més suaus, així que no ens ho vam pensar dues vegades i vam improvitzar una nit en aquesta ciutat Santa per veure la ciutat romana a primera hora del matí, a escassos quilòmetres.

La primera parada va ser a l'hotel Diyar Timnay, però ens va semblar tant fred i impersonal que vam continuar la recerca fins que un "caçapropines" ens va acompanyar a aquesta casa. Reconeixo que va ser una bona el·lecció, malgrat que no vaig aconseguir dormir més de dues hores en total. Es van sumar en mi diversos ingredients que van desembocar en un insomni tenaç: 

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...