Fez 2010. 01 Fez no és Marrakech

La nostra excusió a Fez el mes d’octubre ha estat la segona visita que hem fet al Marroc, després d’anar a Marrakech el passat mes d’abril.

Havent estat Marrakech el primer contacte amb aquest país, Fez tenia el llistó molt alt, i he de reconèixer que, malgrat que em fa una certa vergonya, les primeres hores en aquesta ciutat em van resultar en certa manera traumàtiques i decebedores. Tanmateix, aquest viatge ha estat revelador, ensenyant-nos veritats i certeses de nosaltres mateixos que desconeixíem i, després d’uns primers moments desagradables, guardo bon record de l’experiència.

Segurament el nostre error va ser imaginar que Fez era igual que Marrakech en la nostra infinita tossuderia, malgrat que força persones del nostre voltant que conexien la ciutat i bastants blocaires en els seus articles deixaven ben clar que no era així. I parlo en plural perquè, en aquesta ocasió, els meus sentiments i els del meu company han coincidit plenament en les primeres apreciacions i, almenys per una vegada, no m’he acabat sentint com una paranoica.

També coincidim en que el viatge va començar a millorar passades 24 hores, el temps que ens va portar reflexionar el perquè del nostre malestar i quina en podia ser la solució que, un cop trobada, ens va permetre gaudir-ne i emportar-nos un bon record i unes fotografies fantàstiques. Malgrat això, encara se’m remou l’estómac en recordar l’olor de la carn i de les raccions de cargols!

La Mellah
… perquè Fez no és fàcil.

Marrakech és glamourosa, entenedora, amable… en definitiva, transformada per tal que al viatger occidental li resulti prou exòtica i oriental però amb comoditats importades.

Fez no és així. És medieval, introspectiva, tancada, tradicional…, en definitiva, autèntica. Massa segurs de nosaltres mateixos i avessats als països musulmans, hem donat massa coses per sabudes i, com a “La casa de la araña” de Paul Bowles, a Fez res és entenedor, fàcil ni clarificador.
Tornar a aprendre a caminar per una medina i intentar orientar-se sense resultats ha estat un exercici interessant. Excepte en les dues artèries principals que recorren la medina longitudinalment (Talaa Kebira i Talaa Seguira) hom sempre es sent perdut. Val a dir, de tota manera, que perdre’s forma part de l’experiència i que, realment, sempre tens la seguretat que tard o d’hora tornaràs a creuar-te amb el carrer principal. Com en el cas de Venècia, més val guardar-se el plànol a la butxaca i orientar-se amb la intuició, el sol i els minarets.


Rue des Merinides

A Fez no s’hi va a fer compres, o no en el sentit consumista que tots entenem. Si bé és cert que de botigues n’hi ha moltes, el viatger té la sensació de veure-ho en tercera persona, d’ésser aliè als processos artesanals que s’hi produeixen, tot sentint que poc ha canviat en els darrers segles. Hem observat amb molt de respecte els artesans i ha estat bonic veure cosir caftans i relligar fils de seda al llarg dels carrers per fer-ne cordons multicolors, sempre en silenci i sense interferir.

En definitiva, passejar-se per la infinita medina de Fez ha estat com mirar un documental dels bons, però des de l’interior…

Començo així el relat d'aquests 4 dies que vam passar a Fez, sense els nens, el passat mes d'octubre de 2010, aportant en les successives entrades algunes dades útils i una explicació d'algunes de les vivències i visites realitzades.


10 comentaris:

  1. Enhorabona per la crònica i pel blog en general.
    Salut!
    http://benvingutalmonreal.blogspot.com/

    ResponElimina
  2. Moltes gràcies!
    Anem fent a la velocitat que em permeten els nens i la resta d'obligacions...
    Bon any!

    ResponElimina
  3. Hola Bertika

    He leido tu entrada y me da la impresion de que Fez te hizo sentirte "desbordada". A mi me paso un poco lo mismo el primer dia. La medina es enorme, laberintica y cuando entras en su vorágine parece que se te viene encima y que te sientes como diminuto en algo grande que te arrolla. No es facil orientarse en las callejuelas, en esto te doy la razon, yo que tengo muy buena orientacion, tenia muchas dificultades y creo que ir con tiempo limitado para ver la ciudad puede hacer sentir mucho estres. Yo llegue a sentirme muy cansada. Creo que lo mejor es ir con unos cuantos dias a perderse por las calles con calma o contratar un guia el primer dia para hacerse una idea general y luego dedicarse a callejear sin un plan fijo. A mi me parecio mas interesante que Marrakech pero requiere dedicarle mas tiempo. Yo estuve 2 dias y medio y me parecio poco, tuve la sensacion de haber visto la ciudad muy de pasada. Creo que es para estar una semana entera como minimo y eso solo para empezar a tomar contacto.

    ResponElimina
  4. Hola Marta,

    Encantada de reencontrarnos este nuevo año.

    Efectivamente la palabra exacta es "desbordada". Cometimos el error en nuestro subconsciente de imaginar que seria como Marrakech (y sin ningún fundamento, además) y también erramos en ir sólo 3 días.

    De todos modos, mirándolo con un poco de perspectiva, guardo buen recuerdo y considero que la experiencia fue muy positiva.

    Iré publicando algunas entradas más a medida que las acabe de montar con sus fotos.

    Saludos!

    ResponElimina
  5. La verdad es que Fez es inmensa, creo que he leido que es la medina medieval mas grande del mundo y llegar a conocerla un poco requiere muchos días, por lo menos una semana. Creo que te pasó un poco lo mismo que a mí, que fui con dos dias y medio con el plano en la mano pensando en mi ingenuidad que podria ver muchas cosas y me frustró un poco el no haber podido aprovechar el tiempo mejor. No se puede confiar en la cartografia en la medina de Fez, eso me quedó claro, je,je,je, pero bueno, siempre se puede volver con más tiempo. La medina de Meknes, una ciudad relativamente cercana, donde no sé si estuviste, tambien es muy bonita, merece mucho la pena y la vi menos masificada de gente que Fez, me orienté con más rapidez y no me estresé tanto.

    Espero leer pronto esas entradas de Fez con sus fotos. Saludos!

    ResponElimina
  6. Efectivamente, comparto ese sentimiento de frustración... pero es que no lle´gué ni a ver las curtidurias (sin comentarios...). Habrá que volver.
    Estuvimos en Meknes y nos encantó, es otra escala. Además, era como una sensación de irrealidad el estar viendo los artesanos trabajar sin interferir para nada, como si fuésemos transparentes. Me encantó. Fue muy bonito ver como bordaban los caftanes a mano, eran preciosos, a mi que tanto me gustan (y los uso...) no compré ninguno...

    ResponElimina
  7. Hola Bertika.
    Me he sentido muy cercano a lo que describes, y estoy plenamente de acuerdo en que Fez no es una ciudad fácil de asimilar.- Reconozco, como comenta también Marta, que su medina es LA MEDINA, con mayúsculas, y es una ciudad que fascina en muchos sentidos, pero siempre me he sentido extraño en Fez, cosa que no me ocurre en otras ciudades.
    Un abrazo

    ResponElimina
  8. Hola Pablo,
    Pues ya somos varios opinando lo mismo. Fez es una ciudad muy intersante, pero no me siento bien allí.
    Saludos!

    ResponElimina
  9. Et dono plenament la raó, Fes, no és Marràqueix.

    Hi ha coses que es poden fabricar ... Marràqueix, Essaouira, Ouarzazate, de fet així és, són ciutats que s'han fabricat a gust del consumidor i pel mateix consumidor i el que és pitjor, per gent de fora.

    Fes, és com el bolero "ni contigo, ni sin ti". És la ciutat de les oportunitats i em refereixo a les oportunitats, com a ciutat que se li ha de donar més d'una, o de dos, o de tres ... jo particularment, li he donat centenars.

    He arribat fins i tot a donar-li nom a aquestes sensacions que sentim els visitants les primeres vegades "Fesetitis" la pateixen fins i tot molts marroquins.

    És una ciutat per conèixer-la bé, no és fàcil, qüestió d'oportunitats.
    En els meus principis l'odiava, ara, em costaria viure sense ella, tot i que molts, s'estan obstinant en convertir-la en "Marràqueix la chica".
    Un altre problema afegit que té Fes, és el clima. Sempre, sempre (llei de Murphy) que visites Fes, el clima no és l'adequat, calor, pluja, fins i tot neu. T'imagines aquestes olors de les que parles amb unes pastetas de diversa procedència en els teus peus?

    Fa anys, sempre havia pensat, que tot i que m'agrada molt més Fes que Marràqueix, no podria viure en una ciutat com Fes i si en una com Marràqueix, ara, penso tot el contrari.

    Dóna-li més oportunitats, les coses bones sempre es resisteix i esperem que no s'entestin a fabricar una Fes per al consumidor, igual que va passar amb el seva mal comparada Marràqueix.

    T'acabarà seduint, estic ben segur d'això.

    http://www.saharayatlas.com/fezyrobertarlt.htm

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jordi...

      Tens una capacitat de resumir allò que jo no sé escriure! Ni contigo ni sin ti, bona aquesta!

      En aquesta entrada vaig descriure les primeres impressions de la primera visita a Fes... va ser dur, la veritat. Sóc una tossuda empedernida i sé que Fes té molt per oferir, de manera que el passat mes de juny hi vam tornar amb els nens. Es van posar malalts i em vaig passar tres dies tancada a l'Ibis amb ells, que era el millor lloc on podien estar amb febre i angines... Ja veus, una historia d'amor i odi la meva amb Fes. Vaig marxar dient que jo no hi tornava ni de conya.

      Total, que passats uns mesos, m'hi he tornat a reconciliar i imagino que acabaré donant-li moltes oportunitats.

      Efectivament, amb Marrakech estic visquent (és que sóc novata en temes marroquins) el procés que descrius: està passant de ser la ciutat ideal on poder-hi viure a ser un lloc on m'agrada anar però que més d'un dia i mig em cansa. I és que el Sud tira molt i molt...

      Em llegeixo el post que suggereixes, que ben segur m'obrirà una mica la ment, jeje.

      Una abraçada!

      Elimina

Cada comentari és un motiu més per continuar amb aquest bloc. Siguin benvinguts!

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...