Octubre 2010. Sueños en el umbral

SUEÑOS EN EL UMBRAL. Memorias de una niña del harén.

Fatema Mernissi
http://www.mernissi.net/

Col·lecció Los Narradores

Ed. El Aleph

Origen: Biblioteca pública

Vaig començar aquest llibre en el vol d'anada cap a Fez, em va acompanyar durant el curt viatge i l'he acabat a casa saborejant-ne cada sensació. Cito un paràgraf de la pàgina 155, que pel seu sarcasme em va copsar: "... Las mujeres han progresado en todas partes menos aquí. Somos un museo. ¡Tendríamos que obligar a los turistas a pagar una entrada en Tánger!".

L'autora, Fatema Mernissi, una professora de la Universitat de Rabat i llicenciada a la Sorbonne, relatada autobiogràficament els primers anys de la seva infantesa en un harem a la medina de Fez. Els capítols transporten al lector a una realitat contemporània a la Segona Guerra Mundial i a la vida domèstica d'un harem domèstic i a les seves dinàmiques quotidiones. Molt interessant penetrar en els pensaments de la nena que comença a qüestionar el seu entorn.

Cada segon que llegia les descripcions de la casa on vivia la protagonista recordava el fantàstic Riad Jauohara, on ens vam allotjar a la medina de Fez.

Castanyada 2010. 01 Davant l'amenaça del Halloween

M'encanta fer no només una castanyada, sinó moltes i així col·laborem a allunyar el Halloween de casa nostra, que avui ja he sentit que en un "tot a cent" hi havia unes garlandes amb unes aranyes que serien molt xules per la castanyada.

La preparació en mans de l'expert: el meu sogre

Per nosaltres la castanyada és quelcom que no es celebra un únic dia. De fet, la nit del 31 d'octubre a l'1 de novembre només es diferencia de les "altres" castanyades perquè mengem panellets. Però als nens els encanten les castanyes i als avis els encanta fer-les.... total... que ens passem ben bé un mes i mig fent castanyes cada cap de setmana.

I és que aquest any anem força tard.... entre que hem estat força ocupats d'ençà que va començar el mes.... que vam ser al Marroc el cap de setmana passat.... avui ens hem adonat que encara no havíem menjat castanyes! He posat els moniatos al forn en un intent fallit, perquè aquest forn no és el de casa i a l'hora de menjar encara no estaven cuits, i hem baixat al jardí a fer algunes castanyes.

MMMMMMMM......

Després, com sempre, acompanyats de la família i una mica de moscatell hem anat fents els típics comentaris: aquest any sí que es pelen bé, que si és perquè primer s'han de cremar amb flama i després deixar-les fer a poc a poc, que depèn de la varietat de castanya, etc.

Octubre 2010. Mil Cretins

MIL CRETINS

Quim Monzó

Quaderns Crema

Origen: Biblioteca pública

De tant en tant m’agrada llegir els relats d’aquest autor perquè em produeixen sempre una sensació contradictòria. Mentre els llegeixo em provoquen emocions, intranquilitat, una certa angoixa i molt de riure. Malgrat això, un temps després d’haver-los llegit els oblido com si mai els hagués vist. I em fa força ràbia, per això m’agrada recuperar aquest autor cada cert temps, perquè em desconcerta.

Aquest llibre en concret parla de fets vitals com l’amor, la mort i la malaltia. Però no en recordo gran cosa més només dues setmanes després d’haver-lo llegit, malgrat que recordo les sensacions que em produïa quan el llegia. Quina ràbia! Potser no hi estava prou atenta…