Sant Jordi 2013

El que hi ha a la meva tauleta

Arriscant-me a ser repetitiva: m'encanta la diada de Sant Jordi. A part de ser el meu aniversari, representa la festa de la cultura i de l'amor, per què no? Saber que em regalaran un o varis llibres fa que sigui un dia d'allò més especial. Així, us deixo la foto del que hi ha ara al damunt de la meva tauleta de nit. Són els meus tresors més valuosos!

Els qui em coneixeu o seguiu imaginareu que cadascun d'aquests llibres té un significat, que no ha arribat a mi per casualitat i és que m'encanta que em recomanin llibres i aquest és un petit homenatge a aquells que tenen la paciència d'orientar-me. El rànking  (i no pas necessàriament en aquest ordre) queda composat per:

Melilla 08. Càbilas, Pitas i Brevas

No sé exactament si tenim sort en moment en què coneixem els llocs per primera vegada o si simplement considero que el moment en què coneixo cada lloc és el moment idoni... Sigui com sigui, aquesta recorrència en la meva vida ens va fer arribar a la càbila de PQ i LL ben entrada la nit, provinents de la maratoniana espera a la frontera de Melilla. Així, la meravella la vam descobrir en sortir el sol al cap d’unes hores.

Tres paraules he escollit per iniciar la narració d’aquest indret en plena natura del Cap Tres Forques. Pitas i brevas?  Dues paraules que havia sentit mil vegades de la meva mare o la meva àvia (nascudes a la província de Màlaga) però que mai hi havia parat esment. Va ser en estar xerrant amb MM al costat de la casa que vaig entendre el significat d’aquestes dues paraules, que van anar directament a engrossir el meu glossari.

Pita: tija que subjecta la flor d’una planta de la família dels Aloes, utilitzada en la zona com a bigues per a la construcció de les cases.

Melilla 07. La gran muralla i les seves portes

 “Está fabricada de alambre con filos tipo navaja y su costo fue de 33 millones de euros. Consiste en 12 km de vallas paralelas de 6 metros de altura con alambres de púas encima. Existen puestos alternados de vigilancia y caminos entre las vallas para el paso de vehículos de vigilancia. Cables bajo el suelo conectan una red de sensores electrónicos de ruido y movimiento. Está equipada con luces de alta intensidad y videocámaras de vigilancia, así como equipos de visión nocturna.”( Font: Wikipedia)

Ha estat impactant, ho reconeixo. Després de la nostra ruta a peu per Melilla la Vieja i la paradeta a Aguadú, com és de justícia, els nostres amics ens han acompanyat amb cotxe per la “Circunvalación”, que no és altra cosa que una carretera paral·lela a la frontera que fa de variant a la ciutat. Reconeixo que puc comprendre que siguin necessàries les fronteres a nivell administratiu, però he de confessar que m’ha resultat inquietant veure davant meu aquest mur de la vergonya del segle XXI, un altre exemple de la complexitat de la ment humana. La meva visió pot estar distorsionada pel fet de viure a més de mil quilòmetres d’aquesta tanca i en el costat aparentment ric d’aquesta, però del que vull parlar és d’emocions, del sentiment que m’ha (ens ha) produït en veure-la a tocar de les nostres mans.