Abril 2013: Lleó l'Africà

LÉON L'AFRICAIN

Amin Maalouf

Livre de poche jeunesse

Idioma: Francès

Orígen FNAC

“Sóc fill del  camí, la meva patria es caravana i la meva vida la més inesperada de les travessies.” (p.10)

No puc evitar iniciar aquesta ressenya amb la més famosa de les cites d’aquest llibre, que ha resultat un punt d’inflexió interessant a la meva “vida literària”. La meva primera lectura d’Amin Maalouf va ser amb Samarcanda fa uns mesos, llibre que no va arribar en el moment correcte de la meva vida i que no vaig gaudir com li pertocava. Tanmateix, alguns dels qui m’envolten em deien que no desistís, que simplement no era el moment, però que havia de reprendre aquest autor en una millor ocasió. Em coneixen, saben que sóc tossuda en extrem i que, simplement, calia esperar la motivació adequada. Aquesta va arribar una mica per atzar en un passeig per l’FNAC amb el meu fill:  buscava un llibre de lectura en francès (je serai déboutante longtemps...) i va aparèixer per casualitat a les meves mans. Us puc garantir que no va ser el grafisme de la portada el que em va captivar, ja que aquesta coberta horrorosa és l’únic que puc criticar del llibre.

Sant Jordi 2013

El que hi ha a la meva tauleta

Arriscant-me a ser repetitiva: m'encanta la diada de Sant Jordi. A part de ser el meu aniversari, representa la festa de la cultura i de l'amor, per què no? Saber que em regalaran un o varis llibres fa que sigui un dia d'allò més especial. Així, us deixo la foto del que hi ha ara al damunt de la meva tauleta de nit. Són els meus tresors més valuosos!

Els qui em coneixeu o seguiu imaginareu que cadascun d'aquests llibres té un significat, que no ha arribat a mi per casualitat i és que m'encanta que em recomanin llibres i aquest és un petit homenatge a aquells que tenen la paciència d'orientar-me. El rànking  (i no pas necessàriament en aquest ordre) queda composat per:

Melilla 08. Càbilas, Pitas i Brevas

No sé exactament si tenim sort en moment en què coneixem els llocs per primera vegada o si simplement considero que el moment en què coneixo cada lloc és el moment idoni... Sigui com sigui, aquesta recorrència en la meva vida ens va fer arribar a la càbila de PQ i LL ben entrada la nit, provinents de la maratoniana espera a la frontera de Melilla. Així, la meravella la vam descobrir en sortir el sol al cap d’unes hores.

Tres paraules he escollit per iniciar la narració d’aquest indret en plena natura del Cap Tres Forques. Pitas i brevas?  Dues paraules que havia sentit mil vegades de la meva mare o la meva àvia (nascudes a la província de Màlaga) però que mai hi havia parat esment. Va ser en estar xerrant amb MM al costat de la casa que vaig entendre el significat d’aquestes dues paraules, que van anar directament a engrossir el meu glossari.

Pita: tija que subjecta la flor d’una planta de la família dels Aloes, utilitzada en la zona com a bigues per a la construcció de les cases.