.

.

Egipte 2010. 09 West bank

30.06.10 Dimecres

Luxor crea en mi sentiments contraposats: si bé em fascina tot el que s’hi pot visitar i gaudeixo escollint quins monuments i quines tombes m’interessa veure en cada ocasió; un cop allà m’enfado molt veient els rius de turistes que tot ho aneguem. Jo, una turista més, em pregunto com pot ser que es permetin aquestes aglomeracions per entrar a les tombes de la Vall dels Reis o esperant per fer-se la foto banal davant els Colosos de Memnon.


Medinet Habu sense turistes
Però davant d’aquesta situació hi ha ben poques alternatives, sobretot si el viatge és en grup organitzat i supeditat als dies de navegació d’un creuer. Per tant, si hom vol gaudir d’una major tranquilitat, cal fugir dels dies de sortida i arribada dels creuers, que són els de màxima afluència de públic. Nosaltres, en els darrers viatges hem optat per gaudir en un bon hotel a la ciutat i fer les visites amb tota la tranquilitat, sense mirar el rellotge i el termòmetre constantment.

L’abril de 2008 vam arribar a estar sols amb el nostre fill una bona estona a la Vall dels Reis, si més no nosaltres no vam veure cap més turista, i, a més, recordo especialment aquell moment perquè plovia… i resultava totalment irreal.

Per les visites a la zona, deixo un link als horaris i preus de tots els monuments visitables, tant a la riba est com a la oest.

Una web extraordinària amb documentació gràfica molt ben el·laborada i classificada és la corresponent al “Theban mapping project”, on hom pot dedicar moltes hores a fer el tafaner per les tombes de l'antiga Tebas.


GUÍA ILUSTRADA DE LUXOR. TUMBAS TEMPLOS Y MUSEOS
Autor: Kent R. Weeks
WS – White Star Publishers

Aquesta és la millor guia per a les visites de l’Alt Egipte, una guia molt ben il·lustrada i amb un contingut perfectament seleccionat increíblement útil per planificar visites i, també, per portar-la per anar consultant. La documentació gràfica és excepcional i els comentaris de l’autor, un reconegut arqueòleg que actualment està treballant al projecte KV5, molt concisos, entenedors i fonamentats. Jo me’l vaig comprar a la botiga del Museu de Luxor fa uns anys, però també l’he vist per aquí en algunes llibreries (Altair, Fnac i El Corte Inglés) i al mateix preu.


07:30 La vall dels Reis (King’s Valley)


Després de recollir-nos la furgoneta ben d’hora, li demanem al conductor d’anar primer a la Vall dels Reis, on el calor apreta fort més tard i no hi ha cap cafeteria on refugiar-se. Com que portàvem el transport contractat amb l’agència, la furgoneta ens ha recollit a l’hotel i hem arribat al West Bank a través del pont que creua el Nil a uns 5 km de Luxor. És curiós que aquest pont resta tancat per la nit i l’obren a les 06:00 del matí, moment en el que hi ha corrua d’autobusos de turistes esperant per creuar els dies que coincideix amb els creuers. Nosaltres hem creuat una mica més tard, sobre les 07:00 perquè teníem clar que no seria un dia de molts turistes. De tota manera, el més interessant i més ràpid per arribar a aquesta banda del riu és creuar-lo amb el ferry o amb alguna barca privada i a partir d’allà seguir en cotxe.

És molt important fer la primera parada a la guixeta del “West Bank” on es compren les entrades per gairebé tots els monuments de la zona. Cal preveure els monuments a visitar el mateix dia, perquè les entrades no serveixen per l’endemà i perquè, en cas que les visites resultin més ràpides del previst, tornar a la guixeta a comprar entrades és una pallissa.







Horari: 06:00 – 17:00 h
Entrades: 80 LE per entrar al recinte amb dret de visita a 3 tombes (Estudiants i nens 40 LE)
100 LE addicionals Tomba Tutankamon
50 LE addicionals Tomba Ramses VI
2 LE trenet des de la guixeta fins l’accés
Altres: Les entrades es compren a la guixeta del recinte

La primera novetat just en arribar a la tanca d’entrada de la Vall dels Reis ha estat que aquest any ja no deixen ni entrar les càmeres al recinte. En les anteriors visites no es podien fotografiar els interiors de les tombes, però tenim fotos en les escales d’accés a aquestes i perspectives generals de la vall. Aquest any les càmeres d’han quedat a consigna.

Als meus pares els ha sobtat la diferència amb la seva primera visita, on encara no estava construït el centre d’interpretació que hi ha a l’accés ni la urbanització de la zona d’aparcament. Però, sobretot, el que els ha encantat és la maqueta transparent que hi ha al vestíbul. A mi em sembla fantàstica, una manera 100% efectiva d’entendre l’orografia subterrània d’aquesta zona i una eina fantàstica per planificar la visita. Ens hi hem estat una bona estona mirant-la i explicant-los quines eren les tombes que havia seleccionat per aquesta visita que, en aquest cas, havien de ser poc profundes i representatives.

Sabíem que no entrariem a la tomba de Tutankamon perquè hi havíem entrar l’any anterior com a regal del sant del nostre fill. Sincerament no creiem que el preu justifiqui la visita en tractar-se d’una tomba petita i completament buida a excepció de la mòmia del faraó. Té, malgrat tot, un cert contingut simbòlic i mediàtic que la fan molt popular entre els visitants.

Tampoc anàvem a entrar a la tomba de Ramses VI, simplement pel fet que l’entrada són 50 LE addicionals i consideràvem que amb les 3 tombes incloses en l’entrada ja serien suficients per als nens i als avis. Malgrat això, aquesta és una tomba fantàstica i molt aconsellable de visitar. El preu de l’entrada és del tot justificat i en la nostra visita l’any 2008 la vam gaudir sobretot perquè desconeixíem que ja s’hagués obert al públic després de la restauració i va ser una grata sorpresa.

08:50 La vall dels artesans (Deir-el-Medina)


Horari: 06:00 – 17:00 h
Entrades: 30 LE Adults i 15 LE Estudiants i nens (2 tombes i el temple)
25 LE addicionals Tomba Pashedu
Altres: Les entrades es compren a la guixeta del West Bank


La Vall dels Artesans, anomenada Deir-el-Medina en àrab i que significa “El temple de la ciutat”, és la petita vil·la fortificada on vivien els artesans que s’ocupaven de construir i decorar les tombes dels faraons a la Vall dels Reis. Eren una èlit, uns artistes protegits i amb un estatus superior als simples artesans. El faraó els proveïa de totes les necessitats vitals a la seva vil·la i ells li dedicaven el seu esforç i, alhora, el seu silenci respecte de les tasques que realitzaven a les reals tombes. Hi ha una tetralogia fantàstica de Christian Jacq anomenada “La pedra de llum” que té el seu fil argumental en aquesta vil·la i en els seus habitants en el període des de la mort de Ramses II fins a Ramses III.


El camí blanc que uneix el poblat dels artesans amb la vall dels Reis

Des d'aquest enclavament els obrers accedien a la vall dels Reis pujant pel "Camí blanc" fins la carena de la muntanya on es recolza el poblat, anomenada "El-Qurn" i descendint fins les tombes on treballaven. Actualment encara és possible fer aquest recorregut i és una de les coses que tenim pendents de fer quan els nens ho puguin fer pel seu propi peu, que, a mi, això d'anar en burro no em fa gaire gràcia.

Per a mi és una de les visites imprescindibles de la zona perquè, si bé a la Vall dels Reis hom pot observar les tombes dels faraons amb la decoració simbòlica i idealitzada seguint uns cànons molt estrictes, en les tombes dels artesans es pot veure la vida quotidiana com en cap altre lloc. A més, la visita resta fora dels circuits organitzats i tens gairebé garantit que estaràs sol al recinte.

Deformació professional...
Hem entrat a la tomba de Senedjem, que és una petita meravella, i als nens i als meus pares els ha encantat. És un canvi d’escala molt interessant després d’haver vist les tombes a la Vall dels Reis a primera hora: són tombes molt petites, amb una o dues cambres i amb un accés més difícil, però la subtilesa de les pintures i el seu estat de conservació fa que siguin, en la meva opinió, de les coses que més m’agraden de l’egipte faraònic. En aquesta tomba el visitant pot recorrer amb la mirada, com qui mira un comic, diferents aspectes de la vida de l’artesà, de la seva família i de la seva vida quotidina.


Aquest any la tomba d’Inherkau estava tancada per restauració i ens han indicat que la segona tomba visitable era una altra que es trobava de camí al petit Temple ptolemaic. Aquí el meu pare ja s’ha rendit i ha decidit que feia massa calor per anar-hi i ha preferit esperar-nos a l’ombra de la pèrgola a l’accés del recinte. Potser no li faltava raó perquè segur que estàvem a prop dels 40ºC.

El camí que uneix l’accés amb el petit temple i amb la tomba que hem visitat segueix lateralment les restes de les cases que conformaven la vila. Si pares una estoneta i observes es veu clarament l’estuctura dels habitatges amb les seves habitacions, llar de foc, magatzems, carrers, primers graons de les escales que pujaven a la teulada. A mi em sembla una visita molt interessant perquè l’escala és completament diferent a la resta de visites que es fan per la zona.

Hem visitat la segona tomba, crec recordar que era la de Ipuy, malgrat que no estic segura perquè no hi havia ni un sol cartell que ho indiqués i el “senyor de la xilaba” no estava gaire per la feina, i hem decidit tornar a la furgoneta. Em passat de la visita al petit temple perquè, si bé és interessant si no s’ha vist mai, ens sabia greu deixar més estona sol el meu pare i, a més, teníem molta set i molta calor.

09:40 Medinet Habu



Només deixar-nos el xofer a davant de Medinet Habu, hem resolt el tema de el calor i la set. Hi ha una cafeteria just a davant de l’accés amb unes quantes taules i bancs ben còmodes a l’ombra i, a més, hi fan un suc de llimona natural fantàstic. Hem aprofitat per fer unes llimonades, uns carcadés i una “mirinda de mandarina” mentre els nens gaudien d’unes galetes que els han portat per a ells. Resulta un bar d’allò més entretingut: mentre bevíem ha vingut el típic senyor tocant la “guitarreta”, després ha passat el propietari amb una mena de recipient de fang fumejant i repartint el fums per les taules per “espantar els mals esperits”...

 Finalment, ens ha vingut el propietari, una altra vegada, a dir-nos no-sé-què que tenia a la rebotiga i que volia que els nens veiéssin… En fi, que el meu company s’hi ha apropat i hi havia un falcó enorme tancat en una gabia. L’ha tret de la gabia i els nens i el meu company si han fet un munt de fotos, talment faraons acompanyats d’Horus!




Horari: 06:00 – 17:00 h
Entrades: 30 LE Adults - 15 LE Estudiants i nens
Altres: Les entrades es compren a la guixeta del West Bank

Aquesta fantàstica ciutat-temple fou construïda per Ramses III en el darrer moment de l’esplendor abans de la decadència del tercer període intermig, i posteriorment se li han addicionat altres construccions posteriors. Particularment em sembla un temple molt interessant, amb un cromatisme als sostres, dintells i columnes ben conservat i d’una escala majestuosa. A nivell arquitectònic té tots els elements clàssics dels grans temples ptolemaics que es conserven bé actualment (Dendera i Edfú, principalment) però amb el valor afegit que aquest temple és molt més antic.


El primer pati a Medinet Habu
Els meus pares no havien vist aquest temple perquè en el moment que ells van fer la visita no estava inclòs dins dels paquets organitzats. Aleshores es visitava el temple de Hatshepsut, però després de l’atemptat contra turistes de l’any 1997 en aquest temple, els turoperadors van anar poc a poc prescindint de la visita al fantàstic temple d’aquesta faraona a favor del de Medinet Habu. Poc a poc hi ha paquets organitzats que el tornen a incloure, encara que normalment com a “panoràmica”, una enganyosa manera de dir-te “fes una foto des de lluny i no t’encantis”.


Vestigis del cromatisme dels temples faraònics
 Hem fet la visita completament sols amb l’única companyia dels guardes de seguretat que estaven més cansats i amb més calor que nosaltres mateixos. Ens ha agradat molt, però amb el calor no teníem més forces. Per tant, la visita ha estat breu i hem fet una retirada ràpida cap a l’hotel a refrescar-nos una mica.


Fa calor...
11:15 Piscina


La resta del dia a la piscina ens ha semblat la glòria! A mi, que tant em costa banyar-me al mar o a la piscina perquè sempre trobo l’aigua freda, aquí està més calenta del que mai he imaginat en una piscina, per tant, ens hi hem passat hores jugant amb els nens, fent partides a l’Uno i fent el madrós. També hem dinat al Tropicana Bar, una mena d’Snack just al costat de la piscina on fan cuina informal i només et cal posar-te una samarreta al damunt del banyador. Hem pagat 350LE per 5 plats combinats, les corresponents begudes i un parell de gelats.

 






19:30 Souk de Luxor


Després d’una llarguíssima migdiada hem decidit d’anar a comprar alguna coseta que tenim pendent i a xafardejar el souk de Luxor, que encara no hem vist mai.

Gairebé tots els taxis a Luxor, de color blanc i blau, són antics peugeot 506 tipus familiar, de manera que hi poden pujar unes 7 persones més el conductor. Qualsevol trajecte per la ciutat costa unes 10 LE.


Mubarak sempre present
Aquest souk té l’entrada just a la part del darrera del temple de Luxor, on hi ha una plaça amb alguns restaurants, i s’hi accedeix a través d’un arc on posa clarament “Souk”. Formalment és un llarg carrer ple de botiguetes amb alguns carrers transversals, però és un recorregut molt linial. 


La sensació principal ha estat que no hi havia turistes. De fet, a part de nosaltres 6 únicament hem vist una altra parella i, considerant que tampoc hi havia gaire locals, podríem resumir en que en tot el carrer de botigues únicament estàvem nosaltres i els venedors… Imagineu-vos la tensió, mirar endavant carrer enllà suposa veure només les cares dels venedors preparant-se per quan passéssim per davant la seva botiga per oferir-te les seves mercaderies. Personalment, aquesta sensació de “Bienvenido Mr. Marshal” no m’entusiasma i, realment, hauria gaudit més del passeig si haguéssim passat més desapercebuts.
 
Xilabes, galabiya...

Malgrat això, hem comprat algunes xilabes i mocadors per la meva mare i per mi. M’havien encarregat un potet de fusta per posar-hi el khol i vaig aprofitar l’ocasió per comprar-ne uns quants juntament amb el khol en pols.

No em considero especialment femenina, però m’encanta pintar-me els ulls amb khol. Sé perfectament que és molt més fàcil amb un simple llapis d’ulls i que, probablement, els resultats siguin més agraïts, però el ritual d’utilitzar cada matí el meu recipient per al polsim negre i fer “punteria” amb els meus ulls em sembla deliciós. És exactament la mateixa sensació de quan em prenc el meu te “El Arosa” cada matí i cada vespre, un te que només es pot comprar a Egipte, de moment, que m’agrada molt i em té completament viciada.
A mig recorregut hem parat en una placeta a prendre uns refrescs i uns tes en un bar mentre el meu marit regatejava a mort per un petit fanalet. S’hi ha estat una bona estona i ha tornat amb el fanalet i una guitarreta pel nostre fill, molt orgullós del seu tracte.


No hi ha treva...
 Després del passeig hem tornat a l’hotel a sopar al mateix restaurant italià que el dia anterior. Tampoc ens hem lliurat de l’espectacle (el fan a totes hores…) ni de la visita d’un tio disfressat de gorila…

Força cansats hem anat a dormir d’hora perquè l’endemà alguns de nosaltres han de matinar molt, però per una bona causa!







Cap comentari:
Etiquetes: , , , , ,

Khaled al Khamissi, autor de "Taxi", a la última de El País

Avui, a la última pàgina del diari El País, hi ha un article sobre el fantàstic llibre d'aquest autor egipci. Taxi és un llibre de converses curtes durant un trajecte entre el taxiste i l'autor. És molt distret i fa un retrat de la societat egípcia actual molt interessant. Per mi, és un llibre imprescindible si es pretén viatjar a Egipte.

Link a la última del País

De pas, també deixo link a la web personal de l'autor.
Cap comentari:
Etiquetes: , , , ,

Egipte 2010. 08 Del Museu Egipci de Cairo a Luxor

29.06.10 Dimarts
10:00 Museu Egipci

Avui no ens ha calgut matinar tant. Ens hem llevat tranquilament i hem deixat les maletes a punt, mentre els nens miraven dibuixos animats en àrab molt entusiasmats. Això demostra molt clarament que tots els nens tenen una capacitat d’adaptar-se extraordinària, i precisament no és que els nostres fills siguin uns fenòmens que es desenvolupen magníficament en totes les llengües, sinó més aviat al contrari… jo diria que entenen tots els dibuixos animats igual de poc en totes les llengües que els veuen, però que igualment els distreuen… perquè, de veritat, Bob Esponja en àrab és absolutament inintel·ligible!

Hem anat fins al Museu Egipci de Cairo a peu en cinc minuts, que és un dels veritables luxes d’estar allotjat al centre, i hem passat els ferragosos controls de seguretat i hem abandonat les càmeres a la consigna. I això és molt important, perquè un cop entres al museu et tornen a passar per l’escànner i si aleshores et troben una càmera, a part de la bronca, et toca tornar enrera fins la consigna i tornar a fer la cua… La consigna és, una vegada més, un resum del propi país: deixada i cutre, però inexplicablement funciona, ho tenen ben controlat i mai hem tingut cap mena de problema.

Horari: 09:00 - 18:30 (entrada permesa fins les 17:00)
Adreça: Midan Tahrir
Entrades: Adults 60 LE / EStudiants i nens 30 LE
Altres: Entrada Sala de les mòmies 100 LE i tanca a les 18:00

Hi ha mil maneres de visitar el museu i totes depenen de les circumstàncies i la companyia: l’hem visitat amb grup i guia; nosaltres dos sols; jo sola, i nosaltres dos amb els nens. Però aquesta vegada era un repte: fer una visita amb els meus pares i els meus fills, que no s’avorrissin cap d’ells, que sortissin amb una idea global i, alhora, amb algunes peces molt singulars que els serien útils per a les posteriors visites a l’Alt Egipte. I crec que ho vam lograr en una visita d’unes dues hores, que no es van fer llargues ni pesades i de les que vam treure molta informació útil.

Vam recórrer primer la planta baixa i després la planta primera i, més o menys, vam passar per totes les sales. A part de les peces que cito a continuació, vam parar a qualsevol vitrina que cridés l'atenció a qualsevol de nosaltres per fer-hi una ullada i, si era possible, una breu explicació. Fa mal només de pensar el munt de peces que vam obviar, però calia centrar l'atenció durant un parell d'hores com a màxim i hi ha tant per veure, per tant, les peces en les quals vam centrar la visita van ser les següents, que poden servir de recorregut per una primera visita molt bàsica en un parell d'hores al Museu Egipci de Cairo:

Planta baixa. L'inici de les dinasties

PALETA DE NARMER
Època: Imperi antic
Dinastia: I

El faraó Narmer (o Menes) és representat lluitant en un costat de la paleta amb la corona de l'Alt Egipte i, en l'altre costat, amb la del Baix Egipte, simbolitzant la unificació dels dos territoris sota el poder d'un sol soberà i, així, donant inici a les dinasties faraòniques.




Planta baixa. Els habitants de l'imperi antic 

ESTÀTUA DE DJOSER (o Zoser)
Època: Imperi antic
Dinastia: III


Faraó que, juntament amb l'arquitecte Imhotep, construí l'antecedent de les famoses piràmides: la piràmide esglaonada de Saqqara. Estàtua trobada en l'interior del serdab (bodega) adjacent a la piràmides i on, avui dia, s'hi pot veure una rèplica.





ESTÀTUA DE KA-APER

Època: Imperi antic
Dinastia: III

Cap dels sacerdots i governador, aquesta talla en una única peça de sicòmor va ser trobada a Saqqara i la van anomenar "L'alcalde del poble". Els ulls són impressionants: pestanyes de coure, el blanc de quars opac, les còrnies de cristall de roca i les pupil·les de pasta negra. Realment hom té la sensació de veure-hi una mirada real. És de les peces del museu que sempre m'impressiona.








ESTÀTUES DE RAHOTEP I NOFRET
Època: Imperi antic
Dinastia: IV

Fill del faraó Snefru, Rahotep i la seva esposa Nofret representen la noblesa. Rahotep té la cara pintada de terracota imitant una pell curtida, porta el tradicional faldellí, el cabell molt curt i uns bigotis molt poc comuns a l'època. Nofret s'embolcallada amb una tela fina que deixa visibles les espatlles, la cara pintada d'un groc pàlid, està enmarcada en una perruca voluminosa tocada amb una diadema amb motius florals.


EL NAN SENEB I LA SEVA FAMÍLIA
Època: Imperi antic
Dinastia: VI

És una obra molt original de particulars: l'escultor col·locà als dos nens, que habitualment es situen al costat dels pares, sota de Seneb, de manera que omplen l'espai que ocuparienn les cames. Les seves mancances físiques, no han estat obstacle perquè triomfés a la vida, aconseguint honors i riquesa i casant-se amb una dona de l'aristocràcia. Aquesta, en una postura poc comú, abraça al seu espòs orgullosa.


Planta baixa. Els creadors de les piràmides de Giza


MINIATURA DE KEOPS (o Jufu)
Època: Imperi Antic
Dinastia: IV
Malgrat que durant la vida d'aquest faraó la monarquia va aconseguir el seu màxim poder, l'única representació del faraó de la gran piràmide, fill d'Snefru i Hetepheres, és aquesta petita talla de 8 cm d'alçada, de marfil i trobada entre les restes de la tomba de la seva mare. S'exposa juntament amb el mobiliari d'aquesta, descobert el 1927 a la seva tomba de Giza.









ESTÀTUA DE KEFREN (o Jafra)
Època: Imperi antic
Dinastia: IV
Impressionant estàtua de diorita verda trobada per Mariette el 1860 en una fossa a Giza. Assegut en una postura clàssica i amb els símbols del seu poder, té un falcó abraçant-lo just darrera del cap, essent el faraó la viva representació "d'Horus a la terra". També es teoritza sobre l'habilitat de l'escultor de situar aquest element en el punt més feble de l'estàtua (el coll) per tal de reforçar-lo.






TRÍADA DE MICERINOS (o Menkaura)
Època: Imperi antic
Dinastia: IV

Notable conjunt escultòric de pissarra on el faraó és acompanyat per Hathor i per la deessa local Cinópolis, descobert el 1910.(En aquest link hi ha unes fotos fantàstiques del descobriment) S'observen els trets característics de l'escultura de l'època: rigidesa (hieratisme), frontalitat i proporció canònica. Combinació de gran realisme en les faccions del faraó amb la idealització plàstica típica de l'època. 





Planta baixa. El període d'Amarna

RELLEU D'AKHENATON (Amenhotep IV)
Època: Imperi Nou
Dinastia: XVIII

La sala d'amarna és de les meves favorites al museu i sempre escullo aquest relleu per explicar els canvis que introduí Akhenatón, ja que gairebé hi són tots representats: el monoteísme representat pel sol amb múltiples ratjos acabats en una mà, el canvi en les proporcions del cos i  la representació gens habitual del faraó en una escena de família amb la seva esposa Nefertiti i les seves filles.

Planta primera. Tresors de la tomba de Tutankamón
MÀSCARA DE TUTANKAMON
Època: Imperi nou
Dinastia: XVIII

És la zona més visitada de tot el museu i la que crida més l'atenció als nens (i lúnica climatitzada!). M'agrada recrear-me en l'observació d'algunes peces concretes d'aquestes sales: el tron, els carros de combat, els llits, els ushebtis i, sobretot, en els sarcòfags que són som una matrioska de grans dimensions i que resulta molt divertit d'explicar als nens. La sala on hi ha els sarcòfags interiors i la màscara és interessant, però agobiant pel munt de gent i intento fer-la tant ràpid com m'és possible.



Planta primera. Maquetes

MAQUETES DE CASES I EXÈRCITS
Època: Imperi Mitjà
Dinasties: XII
Son peces de fusta i fang que, en alguns casos representen cases senceres. En altres casos, granges i tallers, la fusteria, l'escorxador, el graner o el forn de pa, amb tots els seus servents treballant en les mateixes tasques de les quals s'ocupaven en vida. En aquest Link amb fotografies de maquetes es poden veure les diferents tipologies de representacions que es podien trobar dins les tombes de l'època.




En aquesta ocasió, malgrat que és absolutament recomanable, no hem visitat la sala de les mòmies perquè hem pensat que als nostres fills, en particular, els podia impressionar massa.


12:00 Children Museum

Uns dies abans del viatge vaig llegir en algun lloc que al Museu Egipci havíen obert una exposició permanent per nens amb rèpliques de l’egipte faraònic fetes amb peces de Lego. I, amb un fill que és un fanàtic del Lego, això no ens ho podíem perdre.

Però durant la visita m’hi he fixat molt i no he vist cap indicador a l’interior del museu. No ha estat fins després d’haver sortit de l’edifici, en els jardins del davant, que hem vist un indicador on posava “Children Museum”. Hem anat vorejant l’edifici, passant sota unes carpes on nens egipcis feien uns tallers de plastilina i collage (els meus fills ja s’hi haurien quedat…), fins que hem arribat a una mena de plaça al lateral esquerra de l’edifici, que just acabaven de construir-hi una grandiosa cafeteria (no oberta al públic en el moment de la nostra visita) i allà, en el soterrani de l’edifici principal i havia la buscada exposició.



Només la puc descriure com sorprenent i fantàstica. En un conjunt de 4 sales ben il·luminades, climatitzades, ben exposades i rotulades hi havia un munt de representacions de la vida quotidiana a l’antic egipte i rèpliques de famoses obres de l’egipte faraònic com per exemple la màscara de Tutankamon.

Ens hi hem estat prop d’una hora perquè, a part de la fantàstica exposició, hi havia unes tauletes amb peces de Lego on els nens podien construir alguna cosa i “exposar-la” en una vitrina. Per tant, recomanem sincerament aquesta exposició, imprescindible si es va amb nens i, fins i tot, valoraria la possibilitat de visitar-la abans que el propi Museu per fer pedagogia i anar introduint alguns aspectes que més tard es veuran en obres reals.

13:15 Cilantro

En sortir del Museu parem en una farmàcia just a Midan Tahrir a comprar uns potets per la meva filla, que em dóna la sensació que anem una mica justos de provisions. No suposa cap problema trobar-ne, són de la marca Hero, estan rotulats en anglès i àrab i només n’hi ha del tamany petit, però ens serviran perfectament. Això sí, són de pollastre i verduretes perquè, obviament, els de porc i pernil no estan a la venda per raons religioses.


Tot un fotògraf al Cilantro!
Fa una calor horrible, gairebé 40ºC, i decidim de refugiar-nos en alguna cafeteria fins l’hora de sortir cap a l’aeroport. Anem fins a “Cilantro”, una cafeteria molt moderna i occidental just a davant de la porta de la AUC (American University in Cairo) que no té res a envejar als millors Starbuck’s d’aquí. Prenem uns refrescs i uns sandvitxos mentre la meva filla menja i gaudim de l’aire condicionat i de l’ambient d’estudiants ben entretinguts amb el wifi i els seus portàtils.

14:00 Sortim cap a l’aeroport

Ens recullen a l’hotel amb un autobús que resulta absolutament desproporcionat per les 6 persones que som i fem un dels embussos de tràfic més impressionants que mai hem viscut. En arribar a l’inici de l’embús veiem que ha estat provocat per la reducció de 8 carrils a un únic carril i que, a més, hi han instal·lat un semàfor per unes obres… Per poc perdem l’avió.


De 8 carrils a 1...2 hores d'embús!
Només arribar a l’aeroport he començat a sentir una punxada molt forta a l’estómac, amb un dolor tan terrible que m’impedia posar-me dreta. No tenia ni idea de què m’estava succeïnt, no tenia cap símptoma excepte aquest dolor punyent. Amb el pànic que em fa volar i amb el meu fill assegut al costat sense callar ni un instant, m’ha començat a pujar la febre i m’he passat el vol de Cairo a Luxor tapada amb una manta polar. No cal dir que tothom em mirava com si vingués d’un altre planeta, a 40ºC i jo embolicada amb una manta…

19:00 Nile Palace Steigenberger a Luxor

La nostra arribada a Luxor no va tenir cap mena d’incident: ens esperava el representant de l’agència i les maletes van sortir de seguida. En poc més de mitja després d’aterrar ja érem a la recepció de l’hotel.


Pati interior del Nile Palace
Sabíem, per experiència d’altres anys, que ens caldria una dura negociació per obtenir una bona habitació. Aquest hotel en té de 3 tipus: Street View, Patio Rooms i Nile View. No cal dir que les bones són les terceres, amb vistes al Nil. Les primeres donen al carrer, que és força transitat i que no ens garantia la tranquilitat suficient pels nens. Les del pati, tot i que són ben poquetes, ni de conya les volem perquè cada nit hi fan espectacle. Per tant, directament li vam dir al representant que les nostres habitacions havien de ser, sí o sí, amb vistes al Nil i, després d’una dura negociació, i un parell de trucades a l’agència, ens vam sortir amb la nostra: dues bones habitacions amb vistes al Nil, amb les terrasses comunicades.


21:20 Sopar a l’italià

Després d’una bona dutxa, decidim anar a sopar al restaurant italià, molt recomanable per la qualitat i el preu, però jo decideixo de passar del sopar i quedar-me a l’habitació. No tinc ni idea de què em passa, però tinc clar que no estic bé. M’acabo unint al sopar una estona més tard, però no puc amb res més que una amanida. A les poques hores vaig intuint d’on em ve el malestar, ho soluciono amb una bona dosis de Fortasec i llestos! Com una rosa la resta de dies.


Mudances?
4 comentaris:
Etiquetes: , , , , , , ,
Subscriure's a: Missatges (Atom)
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...