Egipte 2010. 03 De bars, de restaurants i ... de pastissos

Abans de començar amb l’explicació de l’itinerari dia per dia, volia fer una entrada específica sobre “teca”. Els llocs on anar a menjar o a fer una beguda és de les coses que preparo amb més cura quan preparo els nostres viatges. Per documentar-me sobre restaurants, acostumo a fer força cas del criteri de la guia Lonely Planet, de les opinions de viatgers a TripAdvisor, i, en aquest cas, del foro "El Cairo: restaurantes/bares/salir de copas" del portal d’opinions de viatges Losviajeros.

En aquesta entrada faré una petita explicació dels llocs on vam anar en aquesta ocasió, amb els seus punts forts i dèbils. Val a dir que aquesta vegada ens vam contenir bastant amb aquest tema considerant que anàvem amb els nens i els meus pares, als quals s’ha de felicitar per la seva paciència amb totes les nostres paranoies gastronòmiques i la seva tolerància envers les nostres eleccions…

Deixo aquest link de Google Maps on estan situats tots els restaurants i cafeteries de Cairo que anomeno en aquesta entrada.

Molt econòmics (10-20 LE)

Felfela take away
Preus: 39 LE (5 shawarma, 1 koshari i 2 postres)
Punt fort: Situat al centre i molt ràpid.
Punt dèbil: Poc clar el procés de comanda.

Comentaris:
Hi haviem passat per davant diverses vegades en altres viatges, però mai havíem tingut ocasió de tastar-lo. És un fast-food a la egípcia, amb menjar per emportar i una barra per menjar dret, molt concorregut per gent jove. Primer cal pagar a la caixa la comanda i després cal endevinar quin és el mostrador on has de de demanar cada aliment després. Vam demanar diversos shawarma, khosari i Om ali de postres: el shawarma el posen amb una mena de pa de frankfurt molt bo; el koshari és acceptable, però el posen “a pressió” a la tarrina de plàstic; les postres molt bones.



Fatatri at-Tahrir
Preu: 76 LE (6 fitir doooooooolços)
Punt fort: Situat al centre.
Punt dèbil: El local és poc agradable per seure a menjar.

Comentaris:
La Lonely Planet el recomanava i en alguns fòrums d’opinió també. És curiós d’anar-hi a buscar el menjar, però no ve gaire de gust quedar-s’hi, de manera que millor demanar-ho per emportar. Aquí es demana “fitir”, una mena de crepe mooooooooooooooolt dolça. Havíem llegit que en tenien amb ingredients dolços i de salats, però un cop allà vam veure que les opcions eren ingredients dolços, altres més dolços i uns altres encara més dolços. La resta eren pizzes, les quals són casolanes, amb molt bon aspecte i que queden pendents per un altre viatge. Dels fitir que vam demanar, de diferents tipus, ens van semblar tots iguals….molt bons i molt dolços. Tot i que el local és força “cutre”, és divertit de veure com fan les pizzes i els fitir.



Abou Tarek
Preu: 60 LE (4 koshari gran, 1 koshari petit, 3 arròs amb llet i 3 ampolletes d'aigua)
Punt fort: Autèntic, imprescindible.
Punt dèbil: El lavabo…

Comentaris: Encara es diu que és el millor koshari de Cairo, de moment ho podem confirmar. Situat al carrer Champollion, proper a Midan Talaat Harb, és un restaurant de dues plantes on la planta baixa fa raccions de koshari per emportar....i en fan moltíssimes i és divertit de veure-ho. A la planta primera hi ha un menjador i els lavabos. La comanda és senzilla: només fan koshari. El personal és extremadament amable i acabes menjant entre locals (de vegades compartint-hi la taula), però, molt de tant en tant, hi apareix algun turista agosarat (gairebé sempre nòrdics). Tot i que és a prop dels carrers comercials Qsar El-Nil i Talaat Harb, es troba en una zona gens turística, absolutament segura per transitar-hi i on hom pot observar-hi l'autèntica vida de Cairo.

 

Econòmics (20-60 LE)

Felfela restaurant
Preu: 325 LE (1 macarrons, 1 costelles xai, 2 mitjos pollastres a la brasa, 1 kebab & kofta, 3 ampolletes aigua, 2 Heineken, 1 Sakkara, 1 copa gelat Sunday i 1 arròs amb llet)
Punt fort: Molt cèntric, local agradable i ben acondicionat.
Punt dèbil: Cuina poc tradicional, força pensat per al turista. De vegades, però, això pot ser un avantatge.

Comentaris: D'aquests restaurants n'hi ha dos: un a la zona de les piràmides, del qual es pot prescindir perfectament, i un altre al centre. Tot i que és un restaurant molt concorregut per turistes, és una aposta segura per menjar al centre a un preu raonable, en un local climatitzat i net. La decoració és, com a mínim, curiosa: és un menjador situat sota una gran claraboia on hi ha plantes artificials pertot i taules imitant troncs d'arbres... Però és agradable. La clientela és majoritàriament turista, però no en grups organitzats, i alguna família local.


Café Riche
Preu: 88 LE (1 rollets de primavera, 1 aletes pollastre, 1 macarrons, 1 aigua gran)
Punt fort: Cèntric, local agradable.
Punt dèbil: El servei.

Comentaris: Aquest restaurant arrossega la fama d'ésser concorregut per intel·lectuals egipcis, però dóna la sensació que els que hi anaven han passat a millor vida... Tot i que és un local agradable i ben situat, a Talaat Harb, el servei és fred i lent, fet que tampoc m'extranya veient la disfressa que els fan portar com a uniforme!! El menjar no té absolutament res d'especial. Tot i que vam entrar-hi a sopar, simplement vam picar una mica i vam marxar.


Terrasses a Midan Hussein

Preu: 180 LE (1 hummus, 1 baba ganoush, 1 mig pollastres a la brasa, 1 mixel grill, 1 falafel, 2 amanides, 1 shawarma, 1 ampolla aigua gran).
Punt fort: La situació a Khan al Khalili, just davant de la mesquita.
Punt dèbil: Tota la resta. El meu pitjor menjar a Egipte en anys.

Comentaris: No tinc paraules per descriure l'experiència, però si dic "simplement horrible" m'aproximo bastant. De totes les terrasses de la plaça Hussein vam escollir la pitjor, segur, la més propera a la mesquita. Vam tenir gats "escuats" i malalts per sota la taula tot el dinar, el cambrer els espantava amb la carta que oferia als clients per escollir el menjar, el menjar dolent, però dolent de veritat, molt brut i car, a sobre. La gastroenteritis més merescuda de la meva vida. A mi no m'afecta mai res a la panxa, però gràcies al fàstig amb el qual vaig menjar vaig estar força malalta l'endemà.


 
Normalets (60-100 LE)

Lakeside Terrace café (El Azhar Park)
Preu: 180 LE (2 pizzes, 2 amanides, 3 refrescs, 1 sakkara).
Punt fort: Situació inigualable al costat d'un llac amb vistes a tot Cairo i a la Ciutadella en especial. De nit és impressionant.
Punt dèbil: El seu horari està supeditat al del parc, que tanca a les 22:00h.

Comentaris: És dels millors descobriments d'aquest any. A "El Azhar Park" hi ha dos restaurants, diametralment oposats topogràficament i en oferta gastronòmica. Si bé Citadel View és el que està en una cota topogràfica més alta i ofereix un entorn més luxós, la seva oferta gastronòmica es limita a un buffet a la terrassa (que ja cansen...) o snacks a l'interior. Vam escollir el Lakeside Cafe amb molt d'encert: no és molt gran, totes les taules tenen unes vistes esplèndides de la ciutadella i estan a l'exterior al costat d'un llac i l'oferta gastronòmica és una carta d'amanides, mezze i pizzes. Tot molt bo i el servei molt amable i si tens la sort de seure en una taula just al costat del llac i de nit...inoblidable.


Tropicana bar (Nile Palace Luxor)
Preu: 350 LE (1 Club Sandwich, 2 combinats vegetals amb tonyina, 2 hamburgueses, 2 Heineken, 1 ampolla aigua gran).

Punt fort: Situació fantàstica al costat de la piscina amb vistes al Nil.
Punt dèbil: El servei. A l'exterior, no climatitzat.

Comentaris: Es tracta d'un restaurant absolutament informal al costat de la piscina de l'hotel. Malgrat això, resulta molt còmode i agradable menjar amb vistes al Nil. El tipus de menjar que ofereixen és totalment occidental, però ben fet: pasta, amanides, plats combinats, etc. Les taules són petites i els cambrers s'oposen a unir taules, o sigui que sempre hem menjat separats en dues taules. En no estar climatitzat, i considerant la calor que fa a Luxor, és un restaurant on es menja ràpid, que no de menjar ràpid. Per comparació amb els altres restaurants on hem anat (i malgrat que respecte dels estàndards europeus resulti un preu normal) és car si considerem el tipus de menjar que s'hi ofereix.



Casa di Napoli (Nile Palace Luxor)
Preu: 315 LE (2 amanides, 5 pizzes, 2 Sakkara i 1 ampolla gran d'aigua).
Punt fort: El menjar i el servei.
Punt dèbil: Haver de suportar l'espectacle del pati de l'hotel a l'hora de sopar.


Comentaris: Està situat, juntament amb un restaurant libanès i una cafeteria, al pati interior de l'hotel. Decoració "italiana" on els cambrers fan uns esforços sobrehumans per parlar una mica d'italià, fet que resulta força surrealista. Les pizzes i les amanides són molt bones i la carta de vins acceptable (però cara, és clar!). L'únic inconvenient (almenys per a mi, els meus fills opinen just el contrari) és que mentre sopes al pati hi ha un espectacle que has de "tragar" tant si vols com no...derviches, dansa del ventre, timbals...fins i tot un tio disfressat de gorila que s'anava passejant de taula en taula...i... el fotògraf!!! Malgrat això, trobar un italià que ho facin bé resulta agraït quan el cansament de menjar oriental comença a atacar.


Preu alt (més de 100 LE)

The Pharaos (vaixell restaurant)
Preu: 1.085 LE (4 menus buffet adult, 1 menu buffet nen, 3 Stella i 1 ampolla aigua gran).
Punt fort: Veure Cairo de nit mentre navegues.
Punt dèbil: Decoració faraònica...molt kitsch.

Comentaris: La mateixa companyia té dos vaixells, el Nile Pharaon i el Golden Pharaon, tots dos amarrats a la riba occidental del Nil just davant del Hilton. La decoració és esplèndida, si t'agrada sentir-te com Nefertiti i el menú és un buffet bastant justet. Però el principal actiu (i atractiu) d'anar-hi a sopar és tenir l'oportunitat de navegar gairebé dues hores pel Nil de nit, veient Cairo des d'una perspectiva diferent. En el cas d'aquest vaixell, la navegació es fa des de l'illa de Rhoda fins l'illa de Gezira i val la pena obviar l'espectacle de dansa del ventre i derviches i pujar a la coberta amb una ampolleta de vi a gaudir de les vistes. Desgraciadament també hi ha fotògraf oficial, que no és d'extranyar considerant que prop del 100% del passatge erem turistes.
 

Cafeteries

Café Fishawi
Preu:  44 LE (4 te a la menta)
Punt fort: Molt típic, al cor de Khan al Khalili
Punt dèbil: Molt brut i moooooolts venedors ambulants.


Comentaris: És el típic lloc on et porten quan vas en un viatge organitzat. Nosaltres vam passar-hi per davant i vam decidir entrar a fer un te (sobretot perquè el meu fill pogués fer una foto al cocodril dissecat...). El servei és molt justet, però es tracta d'un lloc molt explotat turísticament i els cambrers deuen estar de guiris fins els ... El preu és normal, però la neteja... la tetera tenia restes de l'època dels faraons i els gots....no havien vist el sabó en molt de temps. Però és un lloc interessant, malgrat això.


Taj al Sultan
Preu: 95 LE (4 cerveses sense alcohol i 1 aigua petita)
Punt fort: Decoració molt elegant, climatitzat. Imprescindible.
Punt dèbil: Amagat, està en un primer pis.

Comentaris: És dels millors descobriments d'aquest any, i per casualitat. El lloc exacte l'he indicat a l'enllaç de google maps del principi de l'entrada, però nosaltres el vam trobar just sortint del pas subterrani que ve de la mesquita de El Azhar. Just a davant a la primera planta, és cafeteria i restaurant i dóna l'aspecte de ser un lloc molt elegant, i ho és, però el preu no és pas prohibitiu. Per un altre viatge ens hi reservem un sopar. Just a l'entrada de Khan al Khalili és un oasis de pau, bon gust i frescor. El servei súper amable.


Cilantro
Preu: 100 LE (4 refrescos, 1 sanvitx vegetal i 1 aigua petita)

Punt fort: Molt occidental, wifi. Un bon refugi al centre.
Punt dèbil: Una mica amagat, just a l'entrada de l'AUC.

Comentaris: Es tracta d'una franquícia de cafeteries còmodes i funcionals, del tipus Starbucks. En aquest link hi ha senyalades totes les que hi ha a Cairo i suposen un bon refugi quan la calor apreta fort per fer-hi un mos i una beguda refrescant. L'ambient és de gent jove i molt informal. És dels pocs llocs on es pot prendre un bon cafè expresso. Deixo aquest enllaç on explica la filosofia d'empresa i el tipus de locals que tenen.


Terrassa al barri Copte
Preu: 50 LE (4 refrescos i 1 aigua petita)
Punt fort: Un lloc on prendre algun refresc dins el barri
Punt dèbil: Poca varietat

Comentaris: Fa dos anys no hi era, però aquest any vam descobrir aquesta terrassa just a la part baixa de les escales que pugen a l'església de Sant Jordi. Ens va venir molt bé fer-hi un refresc perquè la calor començava a notar-se. Són quatre taules de vímet i l'oferta es limita a cafès i refrescos, però està en una zona on no n'hi ha cap més lloc on seure tranquilament.




 
Terrassa Medinet Habu (west bank luxor)
Preu: 56 LE (3 sucs de llimona natural, 1 karkadé, 1 mirinda i 1 aigua petita)

Punt fort: Just a la sortida de Medinet Habu, un molt bon lloc per recuperar forces.
Punt dèbil: Cutre i ple de pols, però això no és dolent necessàriament.

Comentaris: A priori pot semblar un lloc molt cutre, però aquesta terrassa just a l'entrada de Medinet Habu ve "com caiguda del cel" a les hores que acabem visitant aquest temple. És un gustàs seure i prendre un suc de llimona natural, dels millors que hem provat, i descansar. Hi ha un ambient força curiós: un senyor gran que toca aquella mena de guitarreta que després et vol vendre, el propietari cremant encens per les taules per foragitar els mals esperits, el falcó que tenen en una gàbia i que als nostres fills va encantar... Si algú hi va amb nens, demaneu que us l'ensenyin! I, a més, el preu és baratíssim.


 
Sindbad Café (luxor)
Preu: 135 LE (4 Stella, 1 aigua petita, 1 mirinda, 1 amanida, 1 Club Sandwich i 2 Shawarma)

Punt fort: Terrassa en una mena de jardí just darrere el Temple de Luxor.
Punt dèbil: El lavabos...indescriptibles. Eviteu-los!

Comentaris: Un lloc molt agradable on fer un mos i la cervesa més barata de tot Egipte (segons jo mateixa, és clar). És una terrassa decandent al costat d'un edifici molt decadent, però les taules amb cadires de vímet en un gran pati de grava, just al darrera del Temple de Luxor, la fan un lloc molt interessant. Pel meu terror, hi havia uns quants gats "escuats" circulant entre les taules. La Lonely Planet deixa força clar que cal evitar els lavabos...i tenen tota la raó del món, el problema sorgeix quan portes una criatura que hi ha d'anar i no pot esperar...ai, ai. Pau, tranquilitat i frescor just a la porta del bassar.


 
Pastisseria (el millor sempre al final....)

El Abd

Preu: 265 LE (2 caixes de 2 kg. de pastissets i 1 safata de 1/2 kg.)
Punt fort: TOT!
Punt dèbil: Ja no venen a granel (almenys a la botiga que vaig anar jo).

Comentaris: Hi va haver una temporada que els mails que li escrivia al meu marit els signava amb " إذا فقدت كنت أبحث في عب" (que en àrab significa "si em perdo em busques a El Abd"). Aquesta pastisseria situada just al centre hauria de ser parada obligada per tots els qui visitin Cairo i els agradin els pastissets (baklava). De turistes no n'hi veureu ni un....però de locals....immersió total. Fins que no endevines com funciona, impressiona un mica per la quantitat de gent que hi ha (de fet, a mi la primera vegada em va fer una mica de respecte). Primer cal escollir el què vols, busques un venedor per la botiga que t'apunta en un paperet la teva comanda. Tu te'n vas a la caixa i ell s'emporta la teva compra a un taulell on l'emboliquen. Quan has pagat, portes el ticket al taulell i et donen la teva compra. Les safates duren 3 dies i les caixes uns 10 dies. Diuen que fan els millors pastissets i gelats de Cairo. En aquesta visita vam veure que ja no venien els pastissets a granel, sinó que ja tenien safates de tot tipus preparades. En els nostres viatges a Egipte aquest acostuma a ser el souvenir estrella, els comprem en caixes de llauna (com les de Butter Cookies que compràvem a Andorra) que resulten molt pràctiques per transportar a l'avió i que el preu, al canvi, és ridícul (a l'aeroport venen pastissets molt més dolents i amb el preu multiplicat per quatre).

Índex Egipte 2010

01 Per què una altra vegada al mateix lloc?
02 Dades útils
03 De bars, de restaurants...i de pastissos
04 Cairo faraònic: Saqqara i Dashur
05 Cairo copte
06 Cairo islàmic
07 Alexandria
08 Del Museu Egipci de Cairo a Luxor
09 West bank
10 Sunrise, sunrise
11 Despeses, compres... i regateig

Egipte 2010. 02 Dades útils

Vols

Sabem que Iberia té vol directe des de Madrid i Barcelona gairebé tots els dies de la setmana i que moltes agències fleten charters per als paquets de viatge a aquest país, molts d’ells directament a Luxor, però nosaltres sempre hem volat amb Egyptair directament des de Barcelona a Cairo.

Són 4 hores de vol aproximadament (de 15:20 a 20:20) i durant molt de temps han ofert un càtering de “beef or fish”. Darrerament han introduït la lassanya. No sabria quin recomanar. Simplement a mi, que tinc pànic a volar, em serveix per estar entretinguda una estona mastegant i intentant que no em caigui res a terra perquè els recipients amb les diferents delicatessen encaixen a la safata com en el tetris (però en una bona partida!). Si vas amb nens, l’emoció augmenta evitant que ells tampoc embrutin res i, si pot ser, mengin una mica (que això normalment no és problema).

Podem dir que, malgrat que els avions no són d’última generació, es tracta d’una bona companyia tant pel servei que dóna a bord com per la seva solvència a nivell de reserves i, sobretot, pequè gairebé sempre hem tingut bons vols (i això jo ho valoro molt). De fet, els propis egipcis senten a Egyptair amb orgull nacional i parlen dels seus pilots com si fossin herois.

Visat i aeroport

Abans que s’estrenés el nou aeroport de Cairo el juny de 2009, només baixar de la jardinera i entrar a l’aeroport ja t’esperaven els representants de les agències que et gestionaven el tràmit del visat, el qual podia estar inclòs en el preu del viatge o no (jo aquí no m’hi poso, que tothom té dret de guanyar-se la vida).

Des que es va estrenar el nou aeroport, els agents no poden passar del control de passaports, de manera que els tràmits de visat se’ls fa el propi viatger i els representants t’esperen just baixant les escales abans de les cintes de recollida de l’equipatge. Parlo sempre de l’existència de representants perquè en el nostre cas, i com a deferència de l’agència, sempre hem tingut “acompanyants” per gestionar els tràmits d’aeroports i els transfers, etc. Això no significa que siguin imprescindibles, però en els paquets organitzats es fa així.

Per tant, un cop entres a l’aeroport, vas cap a l’oficina bancària i compres els visats d’entrada (15$ cadascun) i, de pas, aprofites per canviar diners. Després enganxes el visat a una pàgina buida del passaport i passes el control d’immigració. I punt. Final de la tragèdia.

Malgrat això, les agències han resolt aquest “inconvenient” enganxant el visat al passaport en origen i incloent-lo en el preu del viatge. Així el viatger únicament passa el control d’estrangeria igual que feia abans. Bona solució. Els egipcis són molt espavilats.

En el trasllat des de l'aeroport al centre t'adones plenament del què significa "transit dens".

Embús normalet
Canvi de moneda
El canvi estava aproximadament a 7,5 LE per 1€, lleugerament inferior que en els altres viatges. Els bitllets són absolutament ronyosos (de ronya, porqueria) i te’ls donen en el mateix estat lamentable tant als bancs, com als hotels com en els caixers automàtics…no hi ha res a fer. Només cal vigilar que no te’ls donin trencats, que després tens problemes perquè te’ls acceptin.

Normalment canviem una part a l’aeroport i a mesura que anem necessitant, en els caixers de canvi dels hotels. Segurament hem perdut una mica de diners fent-ho així, però era el que ens resultava més còmode.

Pel que fa als pagaments de les consumicions dels hotels, sempre ho fem amb VISA i mai hem tingut cap mena de problema.

Allotjament

Amb els nens i els avis, el tema de l’allotjament era fonamental. Durant el dia els podíem portar a llocs “extranys” (segons ells), però amb l’hotel no hi podíem jugar gaire…vaja…que no em veig els meus pares en un alberg.

A Cairo tens dues opcions clares: un hotel al centre, que és l’opció que resulta més cara però que t’estalvies un temps preciós en desplaçaments; o un hotel a la zona d’Heliopolis o les piràmides, que són més econòmics (que no menys luxosos) i que qualsevol trajecte suposa un mínim de 45 minuts en taxi.


La nostra opció sempre és la mateixa: Semiramis Intercontinental. És un hotel de 5 estrelles situat al centre neuràlgic de la ciutat, a la riba del Nil i al costat de Midan Tahrir (l’equivalent a la nostra Plaça Catalunya) i que et permet fer un munt de coses a peu des del propi hotel, com anar al Museu Egipci, que és a no més de 5 minuts passejant. Un luxe.
Semiramis des de Midan Tahrir
Pel què fa a l’hotel, els espais comuns els van reformar fa 2 anys i són espectaculars, el buffet d’esmorzar es mereix un capítol a part, les habitacions són grans i totes amb terrassa, els banys ja necessiten una reforma (per comparació amb la resta de l’hotel, però de cap manera són cutres) i la fauna que s’hi veu són poquets turistes i molts àrabs de la zona del Golf. Ah, el room service també es mereix un capítol apart… Deixo link amb opinions de viatgers.
Midan Tahrir de dia des de l'habitació
Midan Tahrir de nit des de l'habitació

Del preu poca cosa en puc dir perquè ens ho va arranjar l’agència, però si ho mires a la seva web…buf.
El Nil de dia des de l'habitació
El Nil de nit des de l'habitació
A Luxor el més típic en un paquet vacacional és agafar un vaixell (una motonave, en diuen) i fer el creuer fins a Aswan. Però en aquesta ocasió teníem intenció d’estar-nos només en aquesta ciutat en un hotel de fàbula que també coneixíem d’altres ocasions: l’Steigenberger Nile Palace (tot i que els taxistes i tothom el coneixen per Le Meridien).

És un hotel també de 5 estrelles amb “ambientació núbia” molt curiosa i, alhora, agradable, t’hi sents a gust de veritat. Molt important demanar una habitació “Nile view”. L’hotel té tres tipus d’habitacions: Street view, Patio rooms i Nile view. És senzill d’entendre: les habitacions a carrer són molt sorolloses perquè és un carrer amb molt de transit; les habitacions del pati són poques, però en aquest pati hi ha espectacle cada nit i resulta difícil dormir-hi; les habitacions amb vistes al Nil, que són la majoria, són perfectes. N’hi ha de molts tamanys i tipus, amb les terrasses més grans o més petites, però sempre les hem trobat mot agradables. L’estàndard d’habitació és força gran, el bany molt gran i les vistes…val la pena pagar el recàrrec.

La piscina fantàstica al costat del Nil
Però el millor d’aquest hotel, i amb diferència, és la piscina. Just a la riba del Nil, en un espai rodejat de vegetació i amb una piscina petita per als nens, que els meus fills han amortitzat completament. Deixo link amb opinions de viatgers.Tant en l’hotel de Cairo com a Luxor no hem tingut cap dificultat pel fet de viatjar amb dos nens, ja que les habitacions dobles diposen de dos llits de 150cm, pel qual mai hem necessitat els llits supletoris i hem estat súper comfortables.

Restaurants

Reservo la següent entrada per parlar de gastronomia, un tema que dóna per molt.


Preparació del viatge

El meu punt de partida són sempre els fòrums d’opinió de viatges (http://www.losviajeros.com/) i les webs de crítica de restaurants i allotjaments (http://www.tripadvisor.com/). A partir d’aquí, començo amb els llibres a preparar en profunditat els itineraris.

La principal dificultat, en el meu cas, resideix en decidir quins llibres m’emporto de viatge perquè sóc una compradora compulsiva de llibres d’Egipte i sempre em costa molt de decidir-me. A aquest viatge m’he emportat els següents:

GUIA LONELY PLANET
Autor: Mathew Firestone
Editorial: Planeta
ISBN: 9788408077367
Comentaris: La més nova de totes les guies que tinc, que no són poques. I la millor. No només per les dades útils referents a visites, hotels i restaurants, sinó per l’inmillorable encaix en la geografia física, política i humana que fa en el seu inici. Cal destacar també els plànols que, malgrat que són en blanc i negre, són els més detallats que tinc fins al moment.

LOS TESOROS DE LUXOR Y EL VALLE DE LOS REYES.
GUIAS DE ARTE Y VIAJES
Autor: Kent R. Weeks
Editorial: Libsa
ISBN: 9788466212946
Comentaris: Organitzada separant els monuments situats a la riba oriental i a l’occidental. Dins d’aquests apartats, fa una explicació exhaustiva de cadascun dels conjunts arqueològics. Fantàstica explicació de les tombes del West bank, principalment les de la Vall dels Artesans. Llibre una mica feixuc, però que val l’esforç de carregar-lo per les informacions que pot proporcionar en una visita acurada de les tombes. És un llibre que li tinc molt d’apreci ja que va ser un descobriment en la botiga del Museu de Luxor i em va donar una gran alegria (per descobrir més tard que es pot trobar al mateix preu en qualsevol llibreria gran de per aquí...snif snif).

LOS TESOROS DEL ANTIGUO EGIPTO. EL MUSEO EGIPCIO DE CAIRO
Autor: VVAA
Editorial: Libsa
ISBN: 9788466212953
Comentaris: Un llibre preciós, amb explicacions enhaustives de moltíssimes peces del museu, ordenades cronològicament. Fins que el museu de Cairo va tenir una web en condicions (no fa massa), era la millor documentació que tenia de la situació de les peces en les plantes del museu per tal de planificar les visites. És un llibre que acostumo a mirar a l’hotel, abans de fer la visita al museu, però no me l’acostumo a emportar pel seu pes i la incomoditat que suposa anar mirant i llegint…

Altres llibres que tinc i que m’han resultat molt útils per a preparar el viatge han estat:

GUIA AUDI – NATIONAL GEOGRAPHIC
Autor: VVAA
Editorial: National Geographic
ISBN: 9788482983080
Comentaris: Fins que em vaig comprar la Lonely Planet, era la millor guia que tenia. Mereix especial atenció un dels capítols inicials amb la història d’Egipte. En molt poques pàgines fa un resum fantàstic de la cronologia i la història humana des del 5000 aC fins els nostres dies. Són les pàgines que faig llegir als “no-iniciats” perquè són poques i molt entenedores.

GUIAS VISUALES
Autor: VVAA
Editorial: El País Aguilar
ISBN: 9788403503137
Comentaris: Acostumo a trobar-les massa generals, però hi ha algun recorregut amb el grafisme en 3D que cal parar-hi esment, principalment pel què fa al barri del Cairo Islámic.

EL CAIRO EN LOS ZAPATOS. RETRATOS DE UNA SOCIEDAD EN EL PAÍS DEL NILO
Autor: Elisabeth Anglarill
Editorial: Flor del viento
ISBN: 9788489644892
Comentaris: Un llibre on aquesta periodista fa immersió en la societat intel•lectual cairota i, arran d’una sèrie d’entrevistes amb personatges il•lustres de la vida cultural, fa un retrat hiperrealitsta de la societat actual i dels motius pels quals ha arribat on és. Tot i que hi ha moments en què el llibre resulta una mica espès, el considero imprescindible abans de viatjar-hi.

TAXI
Autor: Khaled Al Khamissi
Editorial: Almuzara
ISBN: 9788492573295
Comentari: Un llibre esplèndid, tant per la forma com pel contingut. La forma consisteix en petites converses mantingudes amb taxistes en la durada d’un trajecte, el qual en permet una lectura ràpida i molt amena. Del contingut se n’extreu una primera conseqüència: regatejar el mínim als taxistes. Però després, i més enllà, de la figura del taxista, ens introdueix a la problemàtica social del ciutadà d’una gran urb com Cairo. 100% Recomanable.

Transport públic


Aquest viatge ha estat la primera vegada que l’hem utilitzat, després d’haver anat a Egipte en 4 ocasions… El primer contacte amb el metro el vam tenir l’any passat en utilitzar els seus passadissos a la zona de Midan Tahrir (estació Sadat) per creuar amb els nens d’una banda a l’altra i no jugar-nos la vida ni passar calor… Vam comprovar, a simple vista, que no hi ha cap mena de motiu d’alarma, que és un metro del tot normal, com pugui ser qualsevol altre metro en el que haguem pujat: taquilles, barreres automàtiques, megafonia, senyalèctica en àrab i en anglès…cap problema. Ah! Cal conservar el billet fins a la sortida perquè cal introduir-lo a la barrera per sortir (i es queda el bitllet la màquina).

Senyalització a l'estació de Mar Girgis
Fins que no acabin de contruir la famosa nova línia de metro (que, personalment, crec que s’acabarà el mateix any que el nou museu a les piràmides…jeje) per als recorreguts més propis de turistes únicament resulta útil per anar al Barri Copte (estació Mar Girgis). Però en aquest trajecte és molt útil: en aproximadament 15 minuts et desplaces de Midan Tahrir al Barri copte per un preu irrisori (1 LE). Els tres primers vagons són exclusivament per dones, la resta són mixtes.

Taxi

A Cairo podem distingir els següents tipus (i segur que me’n deixo):

1. Els grocs (yellow cab): de companyies privades. Són els més cars i donen el servei de reserva amb trucada, etc.

2. Els nous de color blanc i amb franja de quadrets negres: controlats per l’estat, han aparegut fa poc i són la opció “moderna” als taxis egipcis de tota la vida. Tenen taxímetre pel qual sembla que en trajectes llargs surten a compte.

3. Els antics i ATROTINATS de color blanc i negre: jo sempre he utilitzat aquests. Avantatges? Cap, no? Són també controlats per l’estat; els vehicles deuen tenir una mitjana de 30 anys; la pols de l’interior té aproximadament la mateixa edat; el Corà, el pelfut pelut i la caixa de mocadors hi deuen ser obligatoris, quan passen de 30 km/h sembla que el carburador hagi de posar-se en òrbita, normalment no tenen la maneta de baixar la finestra i els conductors no parlen gaire anglès…però són autèntics i, personalment, si he de pagar un taxi, prefereixo contribuir a la tasca d’aquests conductors (imagino que això m’ha vingut després de llegit “Taxi” de Khaled Al-Khamisi).


Parlar de preus és un tema complex. Pel mateix trajecte he pagat coses diferents i en els diferents casos ho he trobat acceptable depenent de l’hora del dia, del trànsit i de la situació en general. Genèricament diríem que un trajecte curt des del centre són unes 10 LE, a Khan-al-Khalili unes 15 LE i a la ciutadella unes 20 LE. Cal pactar el preu abans de pujar perquè no tenen taxímetre i la nostra percepció del preu possible del trajecte pot ser errònia, però també cal tenir en compte que podem estar negociant una diferència que per a nosaltres és ridícula si la comparem amb què costa un taxi a la nostra ciutat.

A Luxor acostumen a ser peugeot antics de set places de color blanc i blau cel. Qualsevol trajecte per la ciutat ens ha costat 10-15 LE.

Taxi a Alexandria...o a Barcelona?
Regateig

En l’entrada corresponent a les compres parlaré de la nostra experiència en el regateig, l’esport nacional d’aquest país després del futbol i la shisha.

Desert Road

Egipte 2010. 01 Per què una altra vegada al mateix lloc?

Aquest és un viatge molt especial que vam preparar durant força temps i no precisament per ésser un lloc nou (per mi i pel meu company és la cinquena vegada) sinó perquè representava el nostre regal de celebració del 60è. Aniversari dels meus pares.

Nosaltres ens vam “estrenar” a Egipte el 2006 en el nostre viatge de nuvis ja que era el viatge dels meus somnis … una mica per deformació professional (som arquitectes) i una mica per pura paranoia meva que tota la vida he estat llegint llibres sobre el país dels faraons.

Vam tornar-hi el 2007 per celebrar el primer aniversari del casament (una bona excusa, si més no), també el 2008 amb el nostre fill que aleshores tenia 4 anys i també el 2009 amb els nostres dos fills que tenien 18 mesos i 5 anys.

El primer motiu de tornar per cinquena vegada va ser que els meus pares hi havien estat l’any 1999 i en guardaven un bon record i vèiem que els feia molta il•lusió de tornar-hi per veure coses noves i en companyia dels seus néts. Els seus 60 anys era una bona excusa per tornar.

La nostra família a la T1 de Barcelona

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...