Explosió a Marrakech

La vida i la mort s'entrellacen de la manera més macabra. Al mateix moment en què rebia la gran notícia del naixement del fill d'un amic també tenia els primers indicis d'aquesta explosió al cor del Marroc.

Sento un profunda pena. És la meva conclusió final després d’una tarda angoixada pensant en el terrible atemptat a la coneguda cafeteria Argana a la Plaça de Jmaa-el-Fna a Marrakech.

L'interior de l'Argana fa 1 any i 1 dia
La història es repeteix i es repeteix, atemptats se’n veuen a les notícies desgraciadament cada setmana, ara 5 morts a l’Afganistan, ara 15 morts a Gaza, ara 10 morts a l’Irak… i ja no ens provoca cap sentiment, fent-nos sentir una mica menys humans quan hi pensem fredament.


Però hi ha notícies que et sobten i la d’avui n’és una. És la primera vegada que he estat en l’escenari d’un atemptat pocs dies abans i em produeix una sensació de buidor molt gran. També tinc previst viatjar a Marrakech en pocs dies i aquesta sensació de buidor es convereix en tensió. I, per acabar-ho de rematar, avui mateix una amiga estava just a la medina en el moment de l’explosió.


Vam estar fa un parell d’anys a Egipte visitant el temple de Hatshepsut i recordo que em mirava les muntanyes del voltant recordant que des d’allà va ser d’on van tirotejar un grup de turistes extrangers pocs anys abans. Era un sensació extranya.


Però avui em mirava les fotos de la Plaça amb l’Argana al fons que vam fer fa escassament un mes i tenia un nus a la gola. Fa exactament un any i 1 dia que jo estava fent un gelat en aquesta cafeteria.
 S’ha dit en un primer moment que havia estat una explosió de gas, després ha anat agafant cos la teoria de l’atemptat i el darrer que he llegit avui han estat les paraules de Juan Goytisolo defensant la teoria que eren actes terroristes en contra de l’evolució del procés democràtic.

I pensant en la dependència profunda del turisme que tenen aquestes grans ciutats imperials marroquines, estic segura que, combinat amb la incertesa provocada per les revoltes en el món musulmà, això suposarà un efecte molt negatiu en els seus habitants.

Penso que de vegades les coses succeeixen en l’indret equivocat, en el moment equivocat i per un motiu igual d’erroni. Sigui quin sigui el motiu, els marroquins sobreviuran una vegada més i tornaran a aixecar cap, però, repeteixo, sempre plou sobre mullat.


La imatge de Marrakech que perdura en tot viatger





Jemaa-el-Fna amb l'Argana al fons fa 1 mes

Abril 2011. L'habitatge tradicional a la vall del Todrà

L'HABITATGE TRADICIONAL A LA VALL DEL TODRÀ
Roger Mimó
http://www.rogermimo.com/
Edició de l'autor
Origen: Biblioteca pública

Petit llibre molt útil en la preparació de viatges per aquesta zona del Marroc que en les seves escasses 55 pàgines ens fa una ràpida aproximació geogràfica, sociològica i històrica. Resulta molt interessant el capítol dedicat a un recull de cites sobre aquesta zona en la literatura de grans viatgers com Charles de Foucauld o Lleó l'Africà. Tanmateix, i parlo des de la meva "deformació professional", el més útil de llibre és l'àmplia descripció de les tipologies contructives i arquitectòniques i "l'evolució" que aquestes han sofert degut a l'impacte d'occident. Bonic recull de fotografies de maquetes de vint-i-quatre monuments de terra realitzats ex-professo per l'autor per una exposició sobre aquest tema.

En les paraules del propi autor es resumeix el sentiment que el viatger experimenta in situ: "Tot allò que no va aconseguir imposar el protectorat francès per la força de les armes, avui s'ha imposat pel propi desig de la problació local. Car la televisió i els emigrants han jugat el paper de cavalls de Troia, facilitant el trencament d'unes barreres culturals que s'havien mantingut fermes al llarg dels segles (p. 30)


Ruta 1000 Alcassabes. 06 Terminologia bàsica

Abans d’endinsar-nos en aquesta fantàstica ruta anomenada així principalment pel turisme, estaria bé aclarir (si és que és possible) quatre mots bàsics per entendre la zona i les seves tipologies arquitectòniques amb una mica d’èxit.

La diversitat de termes existents és, en primer lloc, conseqüència del concurs de diferents llengües: l’àrab clàssic és l’idioma oficial del Marroc i la seva forma dialectal magrebina és el que parla la major part de la població del país; els habitants de l’atlas i la major part de les comunitats instal•lades en les valls presaharianes són berebers que es comuniquen en tamazight. A més, està el francès, idioma utilitzat per a la transliteració oficial a l’alfabet llatí i, per últim, jo estic utilitzant el català per escriure aquests relats. Un segon aspecte que augmenta la complexitat de la terminologia té a veure amb la gran varietat de paraules utilitzades per nombrar un mateix tipus d’edifici, segons la zona geogràfica on aquest es trobi.


Tipologies arquitectòniques


KSAR (pl. KSUR) en àrab
IGHREM (pl. IGHERMAN) en bereber

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...