F de Fes

27/06/2011 Xaouen - Fes
Km etapa: 225 km
Km acumulats: 1.603 km 


28/06/2011 i 29/06/2011 Fes
Km etapa: 0 km 
Km acumulats: 1.603 km 


Anar amb cotxe de Xaouen a Fes implica un recorregut d’unes 4 hores, incloent una paradeta a esmorzar en un bar de carretera proper a Ouezzane, en un trajecte de 225 km per carreteres força correctes. Des de Xaouen a Ouezzane la carretera creua el Rif, la serralada més septentrional del Marroc famosa per haver estat tradicionalment una zona de gran resistència a les colonitzacions. Les dones d’aquesta zona, les rifenyes, utilitzen uns vestits tradicionals molt vistosos composats per una llarga faldilla amb una mena de davantal a ratlles i tot plegat coronat amb el barret tradicional rifeny, de ràfia, cintes i “pompons” de colors. Crida molt l’atenció circular per la carretera i veure les dones abillades amb aquesta vestimenta tan colorista.

B de berebers

02/07/2011 Azrou - Midelt – Imilchil
Km etapa: 385 km
Km acumulats: 2.385 km







Parlar de “Berebers” hauria de ser un dels 7 estereotips a evitar pel viatger que pretén conèixer realment el país, segons Fàtima Mernissi a “El hilo de Penélope”. Aquesta autora postula que la paraula “bereber” està carregada de xenofobia, ja que etimològicament deriva de “bàrbars”, terme que en l’antiga Grècia designava a tot aquell que no era grec; en canvi “amazics” té connotacions positives perquè en tifinag, l’antiga llengua del nord d’Àfrica, significa “homes lliures”.

Dona dels Aït Hadiddou
Efectivament crida l’atenció que quan hom es documenta sobre aquest grup ètnic totes les publicacions s’hi refereixen com amazics (imazighen en plural) i, en canvi, quan parles amb algun marroquí d’aquesta ètnia sempre et parlen de “berebers”. Si hi pensem una mica acabarem deduint que per ells és més senzilla aquesta simplificació per parlar amb els extrangers, pensant que per nosaltres és més senzill d’entendre el terme bereber que no pas amazic. No obstant, el terme amazic és el que ells utilitzen per parlar de la seva cultura, la seva llengua i la seva música. Per la meva part, aleshores, el terme bereber queda relegat a un segon pla com a mostra de respecte cap a aquesta cultura ancestral i l’única realment originària del nord d’Àfrica.

Camí de Sant Jaume fent trampes. Etapa 7: De Sant Antolí a Tàrrega


Sortida: Sant Antolí
Arribada: Tàrrega
Durada: 2 hores i 27 minuts 
Distància: 22,50 km
Desnivell acumulat pujant: 92 m
Desnivell acumulat baixant: 263 m
Link a la ruta



Saben aquel que diu: “ Un home, després de molt buscar, finalment aconsegueix una feina: pintar la ratlla en una carretera. El primer dia que treballà en va pintar 8 quilòmetres. Des de l’empresa, molt emocionats, li comenten que estan molt contents i que si segueix així li agmentaran el sou.

El segon dia en va pintar 5 quilòmetres i el tercer dia únicament 2. Des de l’empresa criden al treballador per preguntar-li quin és el problema.

A això ell contesta que no és culpa seva, sinó que el pot amb la pintura cada vegada està més lluny!!!

Així ens hem sentit en acabar l’etapa del dia d’avui, que tanca un cicle en aquest camí de Sant Jaume tan sui generis que estem fent en família. Però també dóna pas a una nova manera d’enfocar les nostres escapades a partir d’aquest moment.

I és que des que vam sortir de Sant Vicenç dels Horts fa un parell de mesos les nostres etapes les hem pogut anar fent durant un matí de dissabte o diumenge. Sempre hem anat amb cotxe fins al punt de sortida i hi hem retornat amb transport públic. Però després d’haver recorregut 123 km això ja comença a ser inviable i, després de l’experiment del dia d’avui, canviarem d’estratègia.

Mentre us expliqui el que se’ns ha ocorregut fer avui podeu anar recordant la faula del pastor, el gos, el llop i el xai que volen creuar un riu en barca... La solució a aquesta faula és molt similar a la que hem fet nosaltres avui: igual de demencial.


Hem sortit a les vuit en punt, tot i que la nit anterior nosaltres dos havíem anat a dormir força tard. En un dels nostres cotxes anava el meu company, els nens i les bicicletes i en l’altre cotxe anava jo. La clau del problema és que tenim un únic portabicis, per tant, agafeu-vos fort a la cadira i llegiu el que hem fet:

  1. Anar fins a Tàrrega amb els dos cotxes.
  2. Deixar el primer cotxe cotxe, que conduïa jo, aparcat allà.
  3. Tornar enrera cap a Sant Antolí tots quatre i les bicis.
  4. Aparcar el segon cotxe a Sant Antolí, pujar a les bicis i fer camí.
  5. Un cop hem arribat a Tàrrega amb les bicis, el meu company i la meva filla han agafat el cotxe per tornar enrera cap a Sant Antolí on hi havia el cotxe amb el portabicis. Mentrestant el meu fill i jo hem devorat un paquet de cacauets.
  6. A Sant Antolí han canviat de cotxe i ens han vingut a buscar a Tàrrega, on hem carregat les bicis i hem pujat tots al cotxe.
  7. Hem parat a Sant Antolí i jo he agafat l’altre cotxe per tornar a casa.
Demencial, no?? Però per la resta, tot molt millor.

L'inici de l'etapa
Amb les bicis començàvem a pedalar a les 9:30  i els primers quilòmetres fins a Sant Pere dels Arquells, per asfalt, han estat molt còmodes i ràpids entre camps de cereals. El camí està perfectament indicat en una gran tasca que estan fent els “Amics del Camí de Sant Jaume de Cervera i la Segarra” i tot seguint les sagetes grogues no hi ha hagut pèrdua en cap moment.

Traient el fetge per la boca...
A partir d'aquesta població el camí ha començat a fer-se estret i amb molt de pendent fins a convertir-se en un viarany "de cabres" (o trialera anomenat pels experts) complicat per anar amb la bici, que hem arrossegt un parell de quilòmetres. Segurament hauríem d'haver pres una altra ruta, perquè no és la primera mala passada que ens juga el fet de seguir les fletxes grogues sense pensar abans que es tracta de rutes pensades per fer a peu. I pensar que hi havia una carretereta asfaltada a peu de turó que ens hauria anat tant bé…

Cervera
Un cop "fet el cim" hem aprofitat per esmorzar una mica i hem continuat pel camí amb molta baixada fins a Vergós. A l’entrada d’aquest nucli hom pot escollir entre seguir les fletxes grogues que, creuant el riu, entren al poble o continuar pel camí. Segon error del dia: tampoc hem pensat que els camins indicats amb les sagetes estan pensats per entrar a les poblacions i en poca estona ens hem trobat agafant la N-Iia en direcció al centre de Cervera, fet que preteníem evitar. Després de diversos intents hem aconseguit retrobar el camí que passa per la part inferior de la ciutat i seguint el curs del riu.

Fantàstica capella de planta circular

De Cervera a Tàrrega el camí està en condicions impecables i és força planer. El poble de El Taradell, just abans d'arribar a Tàrrega, ens ha semblat preciós, amb un casc antic preciós i una senyera immensa penjada a la façana de l’església.

Entrada de Tàrrega

Hem entrat a Tàrrega fàcilment i hem segellat la nostra credencial a la benzinera abans de tornar cap a caseta.


Portem 123,97 km des de l'inici del camí dels quals:

5,03 km els hem fet a peu i 118,94 km els hem fet en BTT.
70,09 km els hem fet amb els nens i 53,88 els hem fet els dos sols.


Ruta 1000 Alcassabes. 12 Despeses, compres i regateig


Bitllets Ryanair Reus-Marrakech: 203,00€

Ens van costar força bé de preu perquè els vam comprar amb més de dos mesos d’antelació. Naturalment aquest preu correspon a low cost en el seu sentit més estricte: sense facturar equipatge, sense prioritat d’embarcament i sense assegurança de viatge.


Despeses vehicle: 326,73€

Lloguer KIA Picanto a FirstCar per 5 dies: 199€
Lloguer cadireta nen per 5 dies: 200 DH
Assegurança devolució franquícia: 350DH
Benzina: 830 DH

Ruta de les 1000 Alcassabes. 11 De Ouarzazate a Marrakech passant per Telouet



Darrera crònica d’aquest viatge, en un dia de sorpreses i descobriments que trascendiran molt més enllà d’aquesta escapada al Marroc.

Que el món és molt petit ja ens ha anat quedant clar al llarg del temps… però tant petit? Ja és casualitat que haguem conegut, mentre estàvem aquest matí degustant l'exquisit esmorzar del riad,  els altres hostes del “Petit Riad”, un petit grup de mestres de Vilafranca del Penedès que, acompanyats per una altra mestra de Manresa, havíen aprofitat la setmana blanca per fer unes convivències amb professors de la Vall del Dadés. Ja és casualitat…

Camí de Sant Jaume fent trampes. Etapa 6: De gairebé Santa Maria del Camí a Sant Antolí

Etapa 5
Sortida: Benzinera entre Jorba i Santa Maria del Camí
Arribada: Sant Antolí
Durada: 2 hores i 32 minuts
Distància: 17,01 km
Link a la ruta





La d'avui ha estat una etapa dura, intensa, emocionant, en BTT i amb els nens. Les expectatives inicials ens feien dubtar si seríem capaços d'arribar a la Panadella perquè ens suposava un desnivell de gairebé 300 metres en menys de 10 km. La nostra forma física i el fet d'anar amb dos nens semblen motius més que suficients per dubtar.

Des de la benzinera de Jorba, inici de la nostra etapa i on hem deixat el nostre cotxe, hem continuat pel carril bici habilitat al voral de l'antiga N-II i separat d'aquesta per una fantàstica tanca de fusta (que en realitat és el guardacossos habitual de les carreteres ben folradet d'aquest material) i amb un asfalt de color vermell ben immaculat. Aquest camí tan ben acondicionat arriba fins la sortida de Santa Maria del Camí, on hi ha habilitada una àrea de descans per a ciclistes consistent en una explanada amb uns bancs, taula i una miqueta d'ombra. Una bona iniciativa per part del municipi.

Santa Maria del Camí
Des d'aquest punt el ciclista es sent força desprotegit perquè cal circular pel voral de l'antiga N-II on, malgrat que el transit és realment escàs, hom sempre es sent desprotegit en circular per asfalt. Però només han estat uns centenars de metres, perquè de seguida hem agafat la carretera vella (encara més vella) que passa per l'interior de Porquerisses i per un encantador tram de carretera amb una filera de plataners aliniats com les de quan jo era petita. Però ha durat ben poc i, de nou, ens hem trobat circulant pel voral de la N-IIa.  
Entre Porquerisses i La Panadella

El pendent des de l'inici de l'etapa fins la Panadella ha estat constant, sense respir i, poc a poc, les forces han anat mermant. Mirava enrera tot sovint veient el gran pendent que estàvem pujant... i em resultava increíble el fet que ho estés logrant... Ha estat molt dur i hem fet moltes parades amb els nens però hem constatat que el transit és escassísim... 5 cotxes en gairebé una hora. Arribar a la Panadella ha estat una injecció d'ànim i els meus pares han arribat a donar-nos suport logístic just quan acabàvem de beure'ns un Aquarius a l'ombra d'un gran pi.



Arrivant a la Panadella

El nostre fill, fort com un roure, volia continuar una mica més endavant (d'on carai treu les forces????) i el nostre premi ha estat agafar el camí de Sant Jaume perfectament indicat (just passada la panadella és un camí que surt a l'esquerra) i anar baixant suament per un camí fantàstic entre els camps i els boscs fins a Sant Antolí, passant per Pallerols, on hem acabat per avui.

Quin luxe d'indicacions!!
Els meus pares ens han retrobat en aquest punt i s'han emportat el meu company fins a recollir el nostre cotxe al punt d'inici i, després, ens ha vingut a recollir a nosaltres tres i les BTT's. És a dir, que el nostre CAMÍ no és pas un camí individual, ni tan sols de la nostra petita família... sinó que hem acabant involucrant a tothom que tenim al voltant i que, val a dir, ens ajuden encantats. Només cal veure'ls la cara quan ens esperen en algun lloc i veuen arribar els nens en bici...



Portem 101,47 km des de l'inici del camí dels quals:

5,03 km els hem fet a peu i 96,44 km els hem fet en BTT.
47,59 km els hem fet amb els nens i 53,88 els hem fet els dos sols.



Camí de Sant Jaume fent trampes. Etapa 5: D'Igualada a gairebé Santa Maria del Camí

Etapa 5
Sortida: Estació FGC d'Igualada
Arribada: Benzinera entre Jorba i Santa Maria del Camí
Durada: 1 hora i 53 minuts 

Distància: 14,42 km
Link a la ruta




Aquesta ha estat una etapa una mica extranya. Dels itineraris habituals d'altres caminaires per fer-la seguint el camí de Sant Jaume en vam extreure que hi havia un gran tram per asfalt i aquest tema ens preocupava. Total, que hem decidit de fer una "alternativa" al camí habitual per poder anar el màxim de temps possible per camins, i ens ha sortit una mica "el tret per la culata".

Estació d'Igualada
Des de l'estació d'Igualada, fins on hem anat en cotxe, hem anat pel carril bici fins pràcticament trobar la carretera de Santa Coloma de Queralt, un bonic tram de carretera amb plataners a ambdós costats que hem deixat al cap de poc per agafar un camí. Nosaltres que som tan "digitals" hauríem de mirar més sovint el Google Earth per poder veure els desnivells que tenen els camins que tan alegrement decidim de fer... Almenys durant un tram d'aproximadament un quilòmetre hem hagut d'anar a peu arrossegant la bici per culpa del fort pendent. Però l'esforç ha tingut la seva recompensa: les vistes des de dalt del turó han estat molt boniques. Des d'allà fins a Sant Genís hem baixat "a tota màquina" per un camí, tot creuant la A2.

El suplici de l'etapa d'avui, amb Igualada al fons
Creuant la A2
Des de Sant Genís a Jorba l'antiga carretera (Carretera Vella) està magníficament acondicionada i segregada del trafic de vehicles motoritzats (o almenys molt minimitzat) i amb una part de l'antiga calçada re-asfaltada en color vermell reservada a les bicicletes i la resta als vianants. Just en creuar-nos amb un parell de pelegrins hem tingut un ensurt amb una senyora en cotxe gairebé posseïda accelerant de mala manera, la qual gairebé se'ns emporta a nosaltres i als pelegrins... i jo diria que ella ni tan sols ens ha vist. 

El camí a la sortida de Jorba

A Jorba ens esperava el meu sogre amb el cotxe, però aquest tram de camí ens estava resultant tan agradable que li hem demanat que ens esperés una mica més enllà, seguint l'antiga N-II, en una benzinera. Hem continuat pensant que hauríem d'anar la resta de camí pel voral de la carretera i la nostra sorpresa ha arribat just passant Jorba, quan hem vist que el camí està perfectament acondicionat i senyalitzat, com a mínim, fins a Santa Maria del Camí. Hem anat vorejant el riu en algun tram i la resta al costat de l'antiga carretera, separats i protegits d'aquesta per la típica tanca guardacossos revestida de fusta.

Entre Jorba i Santa Maria del Camí
En el camí de tornada hem vist que el tram de carretera pel qual hem canviat l'itinerari pel camí està perfectament acondicionada amb un carril bici nou de trinca... Mala sort.



Portem 84,46 km des de l'inici del camí dels quals:

5,03 km els hem fet a peu i 79,43 km els hem fet en BTT.
30,58 km els hem fet amb els nens i 53,88 els hem fet els dos sols.


Camí de Sant Jaume fent trampes. Etapa 4: De Montserrat a Igualada

Etapa 4
Sortida: Parking de l'Abadia de Montserrat
Arribada: Estació FGC d'Igualada
Durada: 3 hores i 49 minuts (comptant moltes parades per respirar i orientar-nos)
Distància: 28,39 km
Link a la ruta





La ruta d'avui l'hem fet sense nens, en BTT i amb molt de disgust per part del nostre fill per no poder venir, però circular en bicileta amb els nens per l'asfalt no és quelcom que ens entusiami i, en la mesura del possible, ho evitarem.

El meu sogre ens ha acompanyat en cotxe fins al parking de l'Abadia de Montserrat (just abans de la barrera on es paga... és clar!) i des d'allà hem començat a pedalar exactament a les 09:00h. Els deu primers quilòmetres de l'etapa d'avui havien de ser per asfalt inevitablement i a mi m'han resultat especialment durs. Una esportista en baixa forma com sóc jo necessita un cert "escalfament" i ja en l'inici de la pedalada d'avui ens esperaven un seguit de pendents ascendents que m'han fet maleir-me els ossos durant una bona estona... 

Ja és comú en totes les sortides en bicicleta que faig que els primers 3 o 4 km sempre tinc la sensació que no arribaré enlloc, que els genolls em fan mal, que estic esgotada, etc. Un cop superats, ja estic molt més disposada a l'aventura, però aquest escalfament sempre em resulta indispensable. De manera que quan portava els primers 300 metres de pujada estava per girar cua i atrapar el meu sogre que ja començava a tornar cap a casa amb el meu cotxe...

La muntanya des de l'asfalt de la BP-1103
Per tant, aquests primers quilòmetres per la BP-1103 han estat un suplici. Un cop hem deixat aquesta carretera per desviar-nos per la BP-1101 en direcció Manresa (cap al nord) tot plegat ha començat a millorar molt. Poc més de 500 metres per aquesta carretera i ja hem agafat un camí cap a l'esquerra en direcció a Sant Pau de la Guàrdia.

El camí està en molt bones condicions, ample i amb grans trams de baixada, paisatges ben llunyans a voltes i pedalada per dins del bosc d'altres moments. Un camí per repetir.

Just abans de Sant Pau de la Guàrdia hi ha un encreuament de camins on cal prendre el principal, també indicat amb els colors blanc i groc que correspon a un PR. Més endavant també hem trobat indicacions del camí de Sant Jaume. El camí de carena durant els propers quilòmetres és extraordinari amb Igualada a l'esquerra i Manresa a la dreta. Tot i que hem anat seguint aquesta ruta trobada al Wikiloc, hem decidit de desviar-nos en trobar un creuament de camins on hi havia un panell indicatiu, espantats pel perfil de la resta de camí que ens mancava.

A partir d'aquí hem hagut de parar diverses vegades per orientar-nos i descobrir que anàvem seguint les marques grogues i blanques d'un PR tota l'estona. I això ens ha portat a un cul-de-sac on únicament podien continuar endavant els senderistes, de manera que hem hagut de girar cua per prendre el camí correcte fins arribar a la A-2 entre Castellolí i Ca n'Alzina. A partir d'aquest punt hem fet la resta del camí per asfalt, resultant bastant menys bucòlic que la resta. Però hem aconseguit arribar, que en el meu cas ja és molt...

La tornada a casa l'hem fet amb els Ferrocarrils de la Generalitat i se'ns ha fet eterna... vaja... que si em diuen que he arribat "A las Hurdes" m'ho crec...


Portem 70,04 km des de l'inici del camí dels quals:

5,03 km els hem fet a peu i 65,01 km els hem fet en BTT.
16,16 km els hem fet amb els nens i 53,88 els hem fet els dos sols.

Ruta 1000 Alcassabes. 10 De Merzouga a Ouarzazate



L’etapa d’avui és el relat de com sempre en surt quelcom positiu dels fets aparentment negatius i de que perdre’s moltes vegades serveix per retrobar-se.

9:00 Sortim de Merzouga

A les tres de la matinada la nostra filla s’ha despertat plorant, ens hem adonat que era del fred i l’hem posat a dormir com un angelet entre nosaltres. A partir d’aleshores a nosaltres ens ha estat bastant difícil de tornar a dormir. El revestiment de les parets al més pur estil “niu d’oreneta” i la humitat residual de les obres també han contribuït a l’insomni. Per tant, després d’haver passat la nit del lloro amb els nens despertant-se constantment i amb els membres entumits per culpa del fred suportat durant la nit, el nostre nivell de tolerància a les brometes fàcils dels amics pseudo-tuaregs és similar a zero. Hem esmorzat ràpid i hem sortit en direcció Ouarzazate.

Camí de Sant Jaume fent trampes. Etapa 3: De Monistrol a Montserrat

Etapa 3
Sortida: Estació dels FGC a Monistrol de Montserrat
Arribada: Basílica de Santa Maria de Montserrat
Durada: 2 hores i 31 minuts (descomptant breu esmorzar sota la pluja)


Distància: 5,03 km
Link a la ruta




La prova del delicte
L'etapa d'avui l'hem fet a peu, amb els nens i amb el plantejament inicial que ens hi estaríem tot el matí. A les 8 en punt del matí deixàvem el cotxe a prop de l'estació dels FGC a Monistrol de Montserrat i hem començat el nostre camí per l'interior de la vil·la seguint les sagetes grogues que indiquen el Camí de Sant Jaume.


IP-6: drecera dels Tres Quarts
El nostre assessor en temes de senderisme (o sigui el meu sogre) ens ha indicat que hi ha dues bones rutes per pujar des de Monistrol fins a l'Abadia. La primera és el Camí de les Aigües o de les Canals, una ruta ampla, planera i que acaba en un traidor tram d'escales d'aquells que treuen les ganes d'haver escollit aquest camí. La segona possibilitat és la Drecera dels Tres Quarts, un viarany estret i pedregós que ascendeix més ràpidament que l'anterior i desemboca al punt d'arribada de les esmentades escales. I aquesta segona ha estat la nostra opció. El segon savi consell ha estat que agaféssim els bastons de caminar, que ens han resultat ben útils en aquest bonic camí.

Des del centre de Monistrol fins al punt on agafem un tram del Camí de les Aigües el camí és  estret, pedregós i puja un desnivell de més de 100 metres en un tram molt breu de poc més de 15 minuts de camí.


Camí de les Aigües o de les Canals
Després d'agafar un breu tram del Camí de les Aigües, que ens ha semblat la glòria divina per la seva amplada i ferm tranquil, hem arribat al punt el camí es bifurca i s'empren la Drecera dels Tres Quarts.

Inici de la drecera
El nostre fill que mai para de preguntar s'ha estat bona part del camí preguntant el perquè d'aquest nom. Tres quarts de què? Veient la pendent, l'amplada i l'estat del camí li hem anat contestant: Tres quarts de dia... ens estarem per arribar a dalt!!! Però realment sembla ser que aquesta drecera alternativa a una part del camí de les aigües implica una inversió de tres quarts d'hora fins que torna a trobar aquest camí. No pas en el nostre cas, és clar, amb un nen de 7 anys i una nena de 3 a la motxilla del meu company...


Tartera que cal creuar
El camí, tot i estret i complicat, està molt ben indicat i només cal anar seguint les marques vermelles i verdes, tot i que de vegades pot semblar que hom ha errat en l'elecció. En creuar la tartera de la foto, la boira baixa que ens anava acompanyant s'ha transformat en una pluja prima que hem agraït mentre pensàvem que les temperatures d'aquest estiu poc recorden a aquesta estació...

El camí discorre per dins del bosc d'alzines i en les poquetes clarianes del camí les vistes són impressionants. Decidim aprofitar un eixamplament del camí per on creua una tuberia per parar a esmorzar els entrepans que portem de casa amb la mala sort que, just en començar, arrenca a ploure amb més força i decidim "aixecar la sessió" per continuar esmorzant mentre caminem. 

De seguida trobem de nou el Camí de les Aigües en el final del tram d'escales que té aquest i, des d'aquest punt fins a trobar el camí que va a la Santa Cova, el camí és ple d'escales amb graons que llisquen per la humitat i amb un pendent considerable.

En agafar el camí de la Sant Cova ja sentim la feina acabada, tot i que encara ens manquen uns 10 minuts fins arribar a la Basílica, però amb el camí encimentat es transita fàcilment... Arribats a la Basílica hem buscat l'Oficina Pastoral i hem comprat les nostres quatre credencials de pelegrí (0,75€), les quals ja tenen el primer segell.

La creu de Sant Miquel



Camí de Sant Jaume fent trampes. Etapa 2: D'Olesa a Monistrol

Avui hem fet aquesta etapa acompanyats dels nens. Hem anat amb cotxe fins a l'estació dels ferrocarrils d'Olesa, el nostre punt d'arribada en la darrera etapa, i des d'allà hem agafat les bicicletes fins a l'estació dels Ferrocarrils de Monistrol de Montserrat, on hem agafat el tren fins a l'estació d'Olesa, on teníen aparcat el cotxe.


Inici de la tortura: la pujada de la Puda


Aquesta etapa ha estat ben curta però intensa. La pujada de la Puda ha estat molt dura i l'hem acabat fent a peu, arrossegant bicicletes i gairebé arrossegant els nens. Tanmateix el bucòlic camí per l'interior del bosc i seguint el Llobregat compensa l'esforç inicial d'aquesta etapa.


En aquest link podeu veure algunes fotos de l'excursió i els detalls més tècnics.


Etapa 2
Sortida: Estació dels FGC a Olesa de Montserrat
Arribada: Estació central de Monistrol de Montserrat
Durada: 1 hora i 59 minuts (descomptant esmorzar i comptant força parades per agafar ire...)
Distància: 11,13 km







Camí de Sant Jaume fent trampes. Etapa 1: De SVH a Olesa

Els nostres matins de diumenge acostumen a ocupar-se sortint amb la bicicleta, de vegades amb els nens, d'altres vegades en parella i en algunes ocasions amb altres membres de la família. Fa temps que recorrem el Llobregat des de Sant Vicenç dels Horts... A voltes cap al nord, d'altres cap al mar.


Avui penjo la primera etapa d'un projecte ambiciós i a llarg termini consistent en fer el camí de Sant Jaume des de Sant Vicenç, que és la nostra base d'operacions del cap de setmana. Però confessem, abans que res, que farem trampes: algunes etapes es faran amb nens i d'altres sols, allà on no siguem capaços amb bicicleta es faran a peu... O sigui que serà un camí sui generis adaptat a la nostra família i a la nostra pobra forma física.


Aquí penjo la primera etapa grafiada en Wikiloc, que des que he descobert la seva aplicació per a Iphone n'estic ben penjada... 


Etapa 1
Sortida: Sant Vicenç dels Horts
Arribada: Olesa de Montserrat (tornada en ferrocarril)
Durada: 2 hores i 4 minuts (reals, descomptant parades)
Distància: 25,5 km



Per més detalls, cliqueu damunt aquest link i surten els perfils de pendents, estadístiques, fotos, etc.
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...