Índex Egipte 2010

Viatge a Egipte realitzat entre els dies 24/06/10 i 02/07/10. Anàvem el meu company i jo, els meus pares i els nostres dos fills de 2 i 6 anys. Per nosaltres era la cinquena vegada que recorríem el país, la tercera pel nostre fill i la segona per la nostra filla i els meus pares.

Els links corresponents a les entrades publicades són els següents:

01 Per què una altra vegada al mateix lloc?

02 Dades útils

03 De bars, de restaurants...i de pastissos

04 Cairo faraònic: Saqqara i Dashur

05 Cairo copte

06 Cairo islàmic

07 Alexandria

08 Del Museu Egipci de Cairo a Luxor

09 West bank

10 Sunrise, sunrise

11 Despeses, compres... i regateig

Egipte 2010. 10 Sunrise

Dijous 01.07.2010

Aquest és el relat del darrer dia del nostre viatge, que vam dedicar a descansar i a gaudir del poc temps que ens quedava a Egipte, però, sobretot, l’esdeveniment del dia va ser un vol en globus a l’alba.

El relat del dia d’avui el faré en tercera persona perquè el vol en globus jo no el vaig gaudir voluntàriament: les alçades em fan molta por i les evito tant com puc.

L'inici del que em vaig perdre...

Com contractar un vol en globus i no morir en l’intent

Aquesta és la segona ocasió en què contractem aquest tipus d’excursió. La primera va ser l’abril de 2008 quan vam viatjar a Luxor el meu company, jo i el meu fill que aleshores tenia 4 anys. Vam contractar un vol en globus per al meu company amb l’agència i ens va costar 90€.

Partint d’aquesta experiència prèvia i havent-me llegit de dalt a baix el fil Excusión en globo en Luxor a LosViajeros, teníem tres coses molt clares: que no volíem tornar a pagar 90€ per persona, que al meu pare li encantaria i que, en aquesta ocasió, el vol seria en el primer torn. Addicionalment el meu company tenia clar que el meu fill també gaudiria d’aquesta experiència, interès que jo no compartia i això em m’ha suposat estar patint fins que han tornat…

Uns dies abans de marxar de viatge vam recordar que, malgrat que fa dos anys havíem contractat el globus amb l’agència, al hall de l’hotel hi havia una taula on es podia contractar directament exactament el mateix vol i bastant més barat. Vaig escriure un mail a l’hotel preguntant si encara teníen aquest servei disponible i em van contestar que sí, que l’agència Thomas Cook tenia una taula al hall i que el preu del vol era de 600 LE (uns 85€) per persona, indistintament si era adult o nen.

L’estratègia era bastant clara: l’excursió la contractaríem per lliure havent arribat a Luxor. I, realment, ha estat molt senzill. Segurament si hi haguéssim dedicat més temps encara ens hauria sortit més econòmic, però si posem en una balança l’esforç dedicat, el preu i el resultat, el balanç és molt positiu.

Només en arribar el meu company ha anat a la taula de Thomas Cook i, després de regatejar una miqueta, ha sortit amb un preu de 1250 LE (178,50€) per dos adults i un nen.

03:30 Ring



Creuant el Nil, encara de nit.

Les noies hem dormit fins més tard, però a ells tres els ha tocat matinar.

Fa dos anys el meu company va pujar en el segon torn i això implica una persecució surrealista amb furgonetes carregades de turistes i un camionet amb recanvis de gas per als globus pel mig dels camps de la riba occidental, avistant el globus i intentant intuir on aterrarà.

Per tant, amb la son a les orelles, els han recollit a les 04:00 per creuar el Nil amb barca mentre feien un cafè i arribar al “camp base” dels globus d’aquesta companyia i poder veure com inflaven el globus. Només per això ja es justifica l’esforç de matinar.

05:50 El globus s’enlaira en un vol perfecte

Després d’unes breus instruccions en anglès per part de “la tripulació” sobre la maniobra d’enlairament i aterratge, el globus s’aixeca suaument. Els tres coincideixen en què la sensació de seguretat és absoluta, sense moviments bruscs.

El globus s’enlaira ràpidament i el meu fill no veu el paisatge perquè la cistella és molt alta (aproximadament 1,20m). Molt amablement un dels tripulants li posa un saquet de sorra sota els peus perquè pugui treure una mica el nas i gaudir de les vistes. El primer que veu és sortir el sol sobre el Nil, una imatge per recordar, no?



El sol sortint sobre el Nil

A les 06:00 estan passant just al damunt del Rammesseum i cinc minuts més tard veuen les tombes dels nobles a Gurna. Ells coincideixen, però, que tenen la sensació d’haver-ho vist bé i amb molta calma.

Entre les 06:10 i les 06:15 passen pel damunt de la Vall dels Artesans (Deir-el-Medina) i la Vall de les Reines (Queen’s Valley).

Just en passar pel damunt de Medinet Habu a les 06:20 arriben a l’alçada màxima de vol, que ha estat de 10.000 peus. Aquí coincideixen en què, malgrat la calma i l’absència de moviments bruscs, l’alçada a la què es trobaven impressionava de debò.



El meu nen, a 10.000 peus sobre Medinet Habu.

Passats aquests 30 minuts de vol el capità comença a fer maniobres de descens per poder aterrar dins dels 45 minuts de vol establerts i rebre els turistes del segon torn. Malgrat això, en un cop de sort immens, el vent canvia de direcció i el capità es veu obligat a creuar el riu, a posar-se en contacte via ràdio amb l’aeroport de Luxor per advertir-los de la seva presència i, finalment, després de 80 minuts de vol, aterren a la riba oriental, molt a prop de la ciutat.

08:30 Esmorzar amb diamants

Ens hem trobat al buffet per esmorzar plegats i el meu fill ens ha explicat les meravelles de l’experiència, tot ensenyant-nos la samarreta commemorativa (de la talla XXXL) i el seu diploma. Està molt orgullós de l’aventura que ha viscut.

La resta del dia ha transcorregut molt tranquil. Els meus pares han anat a una joieria a fer el tafaner i nosaltres hem sortit a fer un tomb pels voltants de l’hotel, on en un supermercat hem comprat algunes cosetes per emportar-nos.

La resta del dia ha estat piscina i més piscina. La meva mare s’ha fet un tatuatge de henna en un turmell just al costat de la piscina amb una noia que n’oferia.



El tatoo

19:00 Souk

A tossuda no em guanya ningú! I jo no me’n vaig de Luxor sense una tauleta. En fi, que amb tota la paciència del món, hem tornat al souk amb taxi i hem buscat una tauleta d’aquelles que tenen en els bars: una safata de metall treballat fent dibuixos geomètrics i unes potes de fusta en les quals es recolza. I l’hem comprat, després d’un llarg regateig que ha acabat amb la paciència dels nens, primer; dels meus pares, després; i meva, finalment. Però ens l’hem endut perfectament empaquetada per poder-la portar d’quipatge de mà.



El carrer principal del souk

Ens hem acomiadat de Luxor al Sindbad Café, una cafeteria on es poden menjar entrepans i amanides situada en un jardinet just darrera del temple de Luxor. El lloc està bé, amb taules i cadires de vímet i amb un ambient agradable. Ara, hi ha dues coses que detesto i en aquest lloc coincideixen, una vegada més: gats escuats i uns lavabos infectes.

I només pensar això…sento una veueta que diu: mama, tinc pipi!



La terrassa del Sindbad Café

Índex Egipte 2010

01 Per què una altra vegada al mateix lloc?
02 Dades útils
03 De bars, de restaurants...i de pastissos
04 Cairo faraònic: Saqqara i Dashur
05 Cairo copte
06 Cairo islàmic
07 Alexandria
08 Del Museu Egipci de Cairo a Luxor
09 West bank
10 Sunrise, sunrise
11 Despeses, compres... i regateig

Desembre 2010. L'harem occidental

L'HAREM OCCIDENTAL
Fatima Mernissi
http://www.mernissi.net/
Edicions 62
Origen: Biblioteca pública

Fàtima Mernissi és professora universitària a Rabat, nascuda a Fes i educada en un harem domèstic els primers anys de la seva vida. Durant la gira europea de presentació del seu llibre “Sueños en el umbral” i de veure l’abismal diferència de connotacions que la paraula “harem” té per ella i per als periodistes amb els quals manté entrevistes, decideix d’aprofundir en quina és la visió en que té l’home occidental per tal d’entendre’n les diferències amb la connotació musulmana del terme. Tal com ella mateixa diu “viatjar ens ajuda a descobrir qui som i com estem dominats per la nostra pròpia cultura”. (p.92)

El primer indicador de la diferència és la traducció que s’ha fet del títol original del llibre: “Scheherezade goes West”.

El 1704 es tradueix “Les mil i una nits” per primera vegada al francès i arriba a l’occident. En aquesta obra, el sultà Xahriar, després de descobrir l’adulteri de la seva esposa i de matar-la juntament amb el seu amant, decideix de passar cada nit amb una donzella diferent i executar-la a l’alba com a venjança contra el gènere femení. La donzella Xahrazad (o Scheherezade) aconsegueix salvar la vida durant 1001 nits explicant-li al sultà un conte cada nit, de manera que a l’alba el sultà resti tan interessat per l’argument que posposi l’execució.

Per als musulmans la dona és un ésser astut que cal tenir controlat, tal com diu l’autora “Un harem és una presó amb aparença de palau” (p.15). Per tant, “en un harem, les dones no tenien altra alternativa que demostrar el seu intel·lecte. Seguir el consell de Kant i cultivar la mediocritat intel·lectual hauria estat suicida".(p.94).Contràriament, per al món occidental el concepte d’harem s’associa al sexe, la seducció i la luxuria, adjudicant a la dona un paper submís.

¿És possible que la violència contra les dones al món musulmà sigui deguda al fet que els reconeixen una capacitat intel·lectual, mentre que a l’occidental no són considerades aptes per al pensament analític o profund? (p.96)

Es dóna la ironia que a l’Orient –terra d’harems, poligàmia i vels- els musulmans sempre han somniat, tant en literatura com en pintura, dones reivindicatives, decidides, incontrolables i expressives. (p.160)

En realitat, la misogínia de l’islam té una base molt feble, consistent només en la distribució de l’espai. Si les dones envaeixen els espais públics, la supremacía masculina corre un perill seriós. (p.187)

Jariya o odalisca o esclava, diferents noms per definir les dones recloses en un harem, han evocat fantasies al llarg dels segles i han inspirat grans obres de la historia de l’art. Malgrat això sembla extrany que als anys vint el somni d’un militar oriental com Ataturk fos l’alliberament de les dones, i que, en canvi, un home com Matisse, educat en la democràcia, somniés odalisques i una civilització islàmica que confonia la passivitat amb les dones. (p.194)

La resposta per a l’enigma de l’harem la troba l’autora, al cap de molt de temps i moltes investigacions, per casualitat en uns grans magatzems tot descobrint que, simplement, la talla de faldilles que ella necessitaria només es ven en tendes especials. Ho resumeix titulant-ho: “La talla 40: L’harem de les dones occidentals”. (p.199)

A diferència de l’home musulmà, que fa servir l’espai per afermar la dominació masculina i excloure les dones de l’arena pública, l’home occidental manipula el temps i la llum. Afirma que, per ser bella, una dona ha d’aparentar catorze anys. (…) En enfocar la nena i presentar-la com l’ideal de la bellesa, condemna la dona madura a la invisibilitat. De feet, l’home occidental imposa les teories de Kant, del segle XIX: per ser belles, les dones han de semblar infantils i curtes de gambals. (p.206)

Aquest vel occidental, definit pel temps, és encara més delirant que l’imposat pels aiatol·làs, definit per l’espai. (p.206) L’objectiu és idèntic en totes dues cultures: fer que les dones se sentin fora de lloc, ineptes i lletges. (p.208)

La tranformació de la dona occidental, moderna i culta, en un objecte passiu que, per existir, depèn de la mirada de l’observador la converteix en una esclava d’harem. (p.210)